29.2.12

Chuck Prophet, "Temple Beautiful"

Disc del mes, febrer 2012

Havia llegit alguna cosa sobre Chuck Prophet, i també sobre Green On Red, la banda en què havia militat durant la dècada dels vuitanta. Però he de reconèixer que no havia escoltat els seus discos. Es pot dir que vaig començar a descobrir aquest cantant i guitarrista gràcies al concert que Chuck Prophet & The Spanish Bombs van fer a Barcelona, a la sala Music Hall, el juliol passat, interpretant tot sencer el London Calling de The Clash.

Si una cosa em transmetre Prophet en aquell concert va ser el seu amor, la seva passió del rock. I això m'ha portat a interessar-me pel seu nou disc en solitari, Temple Beautiful, publicat per Yep Roc Records. Un disc que gravita al voltant de la ciutat de San Francisco: Temple Beautiful va ser una sinagoga d'aquesta ciutat que més tard es va convertir en un club de punk-rock.

Temple Beautiful comença de forma gairebé increïble amb "Play That Song Again" (amb una tornada irresistible), "Castro Halloween" (tota una lliçó de power-pop en poc més de quatre minuts) i "Temple Beautiful" (un rock & roll clàssic interpretat en clau de punk amb la col·laboració de Roy Loney de The Flamin' Groovies). Però no s'acaben aquí les gràcies del disc. Tot seguit vénen una deliciosa balada, "Museum Of Broken Hearts", amb els teclats i els arranjaments de corda com a protagonistes, i un mig temps vigorós i exultant, "Willie Mays Is Up At Bat". Arribat a aquest punt, estic totalment rendit a aquest disc extraordinari que es manté a un nivell envejable fins arribar a l'última cançó, "Emperor Norton in the Last Year of His Life (1880)", passant pel rock amb múscul de "Who Shot John", la juganera "Little Girl, Little Boy", que Prophet canta a duo amb la seva dona, Stephanie Finch, o una "White Night, Big City" d'aires new wave.

En definitiva, crec que no cometré cap sacrilegi si deso la meva còpia de Temple Beautiful al costat de la de London Calling.



1 comentari:

carina ha dit...

Ep, m'ha agradat molt, més la primera que la segona, però molt