11.5.13

Mishima tornen al Clap

En menys de tres anys ja he vist sis vegades els Mishima en directe: al final hauré de crear una etiqueta en aquest bloc de "concerts de Mishima"! L'actuació d'ahir al Clap de Mataró, on ja els havia vist fa just un parell d'anys, em reafirma en les meves tesis pel que fa al grup de David Carabén:

En primer lloc, que tenen una col·lecció de cançons impressionant ("Tot torna a començar", "Els crits", "Qui n'ha begut", "Guspira, estel o carícia", "Miquel a l'accés 14", "La tarda esclata", "Un tros de fang", "El camí més llarg" i quinze o vint més) i uns versos memorables (un exemple, de la cançó "La forma d'un sentit": "Tu també, potser sense saber-ho, / en algun moment, has volgut ser / una cançó, que algú et cantés, / ser melodia a la boca d'un / desconegut, sonar precisa / i tan lleugera com sentida, / verdadera, adoptar la forma d'un / sentit que es busca").

En segon lloc, que Mishima es gaudeix més en una sala de concerts que no pas assegut en una butaca d'un teatre. En les dues ocasions en què els he vist en un teatre, el concert ha començat amb una certa fredor i ha costat que el public s'anés escalfant. Quan els veig al Clap, en canvi, l'ambient s'encén des de la primera cançó.

I vull afegir que m'encanta veure Dani Vega com toca les seves guitarres, amb la seva col·lecció estratosfèrica de pedals, dalt de l'escenari!