26.9.10

Belle & Sebastian al BAM

Genial, el cartell dels concerts del BAM a l'antiga fàbrica Estrella Damm! Si el penjo avui és perquè fins ahir no l'havia vist! Quan el vaig veure, el primer que vaig pensar va ser: al Capità Toni [d'Ones de l'Espai Exterior] li encantarà! 

La gran atracció d'aquest BAM, per a mi, eren els Belle & Sebastian. Ja havien vingut el 97, però llavors me'ls vaig perdre. I mai els havia arrribat a veure en directe. Fins ahir. I, la veritat, és que ahir tampoc hi confiava gaire: la ubicació de l'escenari de l'Estrella Damm no és la més indicada per a un concert d'un grup de la magnitud dels Belle & Sebastian. Sincerament: em veia a venir una gentada per fugir corrents. Vaja, que no descartava l'opció d'arribar a Barcelona, veure que no hi havia maneres d'apropar-me a l'escenari i anar-me'n al cine. Per sort, no va ser així. Ara bé: com que ni de lluny m'havia imaginat veure el concert de tan a prop, no havia dut ni la màquina de fer fotos. O sigui, que no tenia fotos per il·lustrar aquesta entrada. Però llavors va començar el concert i vaig veure l'Stuart Murdoch dalt l'escenari i vaig pensar (i ja serà el segon cop que apareix en aquest escrit) en el Capità Toni, que fa un milió d'anys es va fer una foto amb el músic escocès a Benicàssim i me l'havia enviat. I vaig pensar que ja tenia una imatge per acompanyar aquest text. 


I mentrestant els escocesos començaven interpretant cançons del pròxim disc que han de publicar el mes que ve, i tocaven "Like Dylan In The Movies" (tot un clàssic!), tot i que una mica deslluïda: algun problema de so feia que la secció de cordes no acabés de brillar. Al meu parer, el concert no va acabar d'arrencar fins que van arribar "The Boy With The Arab Strap" i "Another Sunny Day". I fins al final, una hora i mitja en total, va ser meravellós. Això sí, el final va ser una mica estrany: un sol bis amb una sola cançó (no me'n feu dir el títol), quan encara no havíem escoltat "The Blues Are Still Blue" o la perla del nou disc, "I Want The World To Stop". Eren les dotze i tocava tancar la barraca. Què hi farem!

22.9.10

Torna el BAM!


Una setantena de grups configuren la programació del BAM d'aquest any, el que fa divuit. Un BAM, com ja és habitual, d'allò més heterogeni, en què hi caben el pop dels Morning Benders, el hip hop experimental d'Anti-Pop Consortium, el reggae de Dubby Yond, l'electro pop d'I Blame Coco o el swing de Vinila von Bismark and The Lucky Dados. 

Si no tingués res a fer, jo el que faria seria començar el dijous, a la plaça Joan Coromines, amb el concert de Mujeres i els Surfing Sirles. L'endemà, divendres, me n'aniria a la Plaça Reial a veure The Morning Benders i Mishima. I, és clar, acabaria la festa el dissabte, a l'antiga fàbrica d'Estrella Damm, amb els Belle & Sebastian.




15.9.10

Steve Toltz, "Una part del tot" (I)

Tota una sorpresa, el debut de l'australià Steve Toltz. Afirma que s'ha guanyat la vida amb feines tan diverses com ara productor, guàrdia de seguretat, guionista, detectiu, càmera o professor d'anglès, i ara, amb Una part del tot, se'ns revela com un novel·lista a tenir en compte. "S'enlaira com un coet", "La inventiva de Toltz és tan impressionant com la seva velocitat narrativa", "El debut d'un gran talent còmic" o "D'una imaginació espaterrant" són alguns dels elogis de què s'ha fet mereixedor Toltz en els més prestigiosos mitjans d'arreu del món.

Perquè, certament, Una part del tot és una novel·la trepidant, divertidíssima i d'una imaginació desbordant. Però és alhora una novel·la amb substància, una novel·la que reflexiona sobre els grans temes: l'amistat, la solitud, l'amor, la marginació, l'educació, la malaltia...

Toltz és agudíssim i la novel·la és plena de moments que fan petar de riure. En acabar-ne la lectura, havia marcat més de vint-i-cinc frases o fragments per reproduir en aquesta ressenya! Em reprimiré (només de moment!) i únicament transcriuré aquest diàleg entre Martin Dean i el guàrdia de la presó en què Terry, el germà de Martin, està tancant i incomunicat. Martin es vol acomiadar de Terry abans de marxar d'Austràlia. Però no pot parlar amb el seu germà:

"-¿Li pot dir que el seu germà ha vingut a dir-li adéu?
-El seu germà no ha vingut pas.
-Sóc jo, el seu germà.
-Ah, i ¿quin missatge vol que li faci arribar?
-Digui-li que me n'he anat a l'estranger.
-Però ara ha tornat, ¿eh? ¿Quant temps ha estat fora?
-No ho sé. Un parell d'anys, potser. Però quan l'hi digui, faci servir el futur, ¿d'acord?
-¿Per què?
-És una broma nostra.
-Molt bé. Li diré que el seu germà marxarà a l'estranger un parell d'anys -em va dir, i em va fer l'ullet.
-Perfecte -vaig contestar."

Un diàleg digne de La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole, o de Les aventures del bon soldat Švejk, de Jaroslav Hašek!