31.10.08

Jay Reatard - Singles 06-07 - Matador Singles '08

Disc del mes, octubre 2008

The Reatards han estat, molt probablement, la millor banda punk d'aquestes dues últimes dècades. Lluny del punk de postaleta amb molt abillament i poca substància que ha proliferat aquests últims temps, The Reatards tenien una actitud no impostada i una envejable capacitat per alimentar-se dels clàssics del gènere i trobar un so propi i característic. I ens van deixar un parell de discos molt bons, Teenage Hate (1998) i Grown Up Fucked Up (1999), a part d'una pila de singles i gravacions en directe publicades posteriorment. Liquidat el grup, Jay Reatard es va buscar altres amiguets per muntar una banda amb guitarres i sintetizadors dels 80, que fusionava el punk i el rock de garatge amb la new wave: eren els interessantíssims Lost Sounds, creadors d'uns quants discos que val la pena escoltar (a destacar, potser, Black-Wave, publicat el 2001). Però l'inquiet Jay encara no en tenia prou, i es prodigava en bandes paral·leles com Bad Times, The Final Solutions o Nervous Patterns.

Després de la dissolució dels Lost Sounds, inicia una carrera en solitari que té com a targeta de presentació l'excel·lent àlbum "Blood Visions" (2006). I aquest 2008 han vist la llum dos nous discos. Tant Singles 06-07 com Matador Singles '08 són, com els títols indiquen, recopilacions de singles publicats anteriorment en vinil.

Singles 06-07 aplega disset cançons que havien aparegut en segells com In The Red, Squoodge o Goner. Jay Reatard torna al punk de guitarres sense renunciar, però, a algunes de les troballes de l'època Lost Sounds. Es tracta d'un punk, doncs, que es tenyeix de new wave en cançons com la magnífica "All Over Again" o que flirteja amb el pop a "I Know A Place" o "Don't Let Him Come Back". Jay no es pot resistir, però, a incorporar un sol de sinte a "Another Person" (benvingut sigui!). I, evidentment, no hi falten una bona colla de temes més pròpiament punks com "It's So Useless", "All Wasted" o "Night Of Broken Glass".

Per altra banda, i fruit del seu fitxatge pel segell independent Matador Records, Jay Reatard ha publicat durant aquest 2008 sis singles que ara queden recollits (amb un tema extra, "I'm Watching You") a Matador Singles '08. Jay aprofundeix en les vies d'exploració obertes en els treballs anteriors i ens confirma que es tracta d'un dels artistes més interessants en el panorama del rock actual. Les gravacions de Jay ara sonen més depurades, lluny d'aquell deliciós so brut de l'època dels Reatards. Però això no es tradueix en una pèrdua d'intensitat. I el nivell compositiu és cada vegada més brillant, assolint cotes d'excel·lència en cançons com "See/Saw" o "Always Wanting More".

24.10.08

Albert Pla al teatre Principal d'Arenys

Hem hagut d'esperar cinc anys, els que han transcorregut des de la publicació de "Cançons d'amor i droga", però ja tenim nou disc de l'Albert Pla. I, és clar, espectacle nou. El títol de tots dos és La diferencia.
El disc és una col·lecció d'onze cançons, que musicalment van de la rumba ("Fantasma") al pop ("Transparente") passant per la ranxera ("Hongos"). Hi ha tornades genials ("En los dedos de mis pies / crecen hongos de colores / me los como y crecen flores / más allá del horizonte"), històries delirants (com la de la burilla de cigarreta que crema tots els Estats Units, o la farra catalana "Bona nit") i uns arranjaments molt acurats, en un disc que m'agrada molt com sona.
Com a espectacle, La diferencia tampoc és poca cosa. Ja havíem vist l'Albert Pla en directe unes quantes vegades (fa una pila d'anys al Modus i al Quijote de Malgrat, també fa molts anys en unes festes de la Mercè a Barcelona, i més recentment al Teatre Lliure també de Barcelona). Ja sabíem, doncs, que dalt de l'escenari és una bèstia. Ja sabíem el que és capaç de fer ell tot solet amb la seva guitarra i el seu talent. Tot i així, ahir al teatre Principal d'Arenys vam tornar a sorpredre'ns i a riure pels descosits amb un espectacle brillant i intel·ligent. Va tocar totes les cançons del nou disc, algunes (la majoria) a guitarra pelada i altres (un parell o tres) amb l'acompanyament de bases pregravades. I va tenir la deferència de fer un bis en què va rescatar "Papa jo vull ser torero" (què més es pot dir d'aquesta cançó?) i "Somiatruites" (del disc ¿Anem al llit?).
Quin tros d'artista, l'Albert Pla!

5.10.08

Antonio Vega a Terrassa

Dissabte vam anar a Terrassa, a la sala Faktoria d'Arts, a veure l'Antonio Vega, que es presentava en format acústic acompanyat del pianista Basilio Martí. És cert que l'Antonio està cascat i que la seva veu se'n ressent de manera important. Però el seu públic, incondicional, se l'estima i li mostra el seu afecte en tot moment. "Eres un genio", va cridar un entre cançó i cançó. Geni o no, el repertori d'aquest home és espaterrant! Quines cançons! Quines lletres! Després de començar el concert amb una versió de "Me quedo contigo", de Los Chunguitos, van anar caient "A medio camino" ("Mi vida es esa canción / amiga de la luna / escrita en el corazón / para ahuyentar la noche oscura"), "El sitio de mi recreo" ("De sol, espiga y deseo / son sus manos en mi pelo, / de nieve, huracán y abismos, / el sitio de mi recreo"), "Se dejaba llevar", "La última montaña", "A trabajos forzados", "Lucha de gigantes"... En un primer bis va recuperar dues de les més emblemàtiques cançons de Nacha Pop: "Chica de ayer", corejada per tot el públic que omplia la sala, i "Una décima de segundo". Amb un segon bis amb la cançó "Estaciones" va acabar un concert emocionant. Vega i les seves cançons transmeten milions de sensacions per segon. Cuida't, Antonio, que com tu n'hi ha pocs!