28.2.15

Parkay Quarts, "Content Nausea"

Disc del mes, febrer 2015

Parkay Quarts és la banda paral·lela d'Andrew Savage i Austin Brown, els dos cantants i guitarristes de Parquet Courts. De fet, una banda i altra, musicalment, no es diferencien massa. I això, en aquest cas, és una bona notícia. Ja ens va agradar molt el disc Light Up Gold, de Parquet Courts, que va ser també disc del mes fa un parell d'anys. Totes les referències amb què intentàvem explicar aquell disc ens serveixen també ara per descriure Content Nausea: les guitarres Velvet Underground, el so i les estructures de grups com TV Personalities o Swell Maps.

Això sí, Content Nausea ha estat gravat en quatre pistes en tot just dues setmanes. Tot el que es pugui perdre a nivell d'elaboració dels arranjaments o de les lletres es guanya en frescor, en espontaneïtat. El disc comença amb dues dianes com són "Everyday It Starts" i "Content Nausea", té com a punt culminant "Pretty Machines" i acaba amb una encertada versió del clàssic de Nancy Sinatra "These Boots Are Made For Walkin'" (fidel a l'original i, alhora, totalment personal) i la pausada "Uncast Shadow of a Southern Myth".


10.2.15

Kurt Baker Combo a la Lupita del Raval

"Barcelona es muy mola!", va cridar diverses vegades Kurt Baker durant el concert. "No es moco de pavo" és una altra expressió que li feia gràcia d'anar repetint. El castellà macarrònic de Baker no arriba als nivells de comicitat exhibits pel Jonathan Richman que ens visitava a finals dels anys vuitanta i a començaments del 90, però déu n'hi do!

Això succeïa a La Lupita del Raval, segurament el local de concerts més tronat de Barcelona, amb un aforament de 55 persones i amb un escenari en què els quatre components del Kurt Baker Combo no cabien (el baixista va tocar a baix, al costat de l'entaulat). Tot plegat no va ser obstacle per a una gran nit musical, que hem d'agrair a Producciones Barbudas (podeu unir-vos al Club Barbudo enviant un e-mail a pbarbudas@gmail.com).

El Kurt Baker Combo va fer gala del seu genial power-pop de factura clàssica. El so va ser bo, i el grup es va mostrar ben compacte, amb quatre músics competents que transmetien energia i bones vibracions. A més, tenen un repertori magnífic, basat principalment en les cançons incloses en el disc en directe Muy Mola Live!, publicat el desembre passat, en què conviuen els temes propis (a destacar els hits "Weekend Girls" i "Don't Go Falling In Love", amb les quals van obrir i tancar el concert) i fantàstiques versions, com "Don't Look Back" de The Remains, "Cruel To Be Kind" de Nick Lowe o "20th Century Boy" de T. Rex (aquestes dues últimes, en els bisos).

Senyor Kurt Baker, torni quan vulgui, i si pot ser ben aviat, a Barcelona!