25.9.11

Bryan Estepa, "Vessels"

Disc del mes, setembre 2011

Que l'escena power-pop australiana ha gaudit les tres últimes dècades d'un excel·lent estat de salut és cosa ben sabuda. En donen fe grups de la talla de The Stems, The Sunnyboys, The Chevelles, The Some Loves i molts d'altres.

Bryan Estepa és un digne successor de totes aquestes bandes. Després d'haver militat en grups com Swivel i Hazey Jane, va publicar el seu primer disc en solitari amb el nom de Bryan Estepa (abans n'havia fet un altre amb el nom d'Adelaide) l'any 2006. All the Bells and Whistles ja ens va cridar aleshores l'atenció gràcies a bones cançons com "Your Best Night" o "Western Tale". Després vindria Sunday Best (2008), un altre disc molt recomanable. I aquest 2011 ens ha portat aquesta joia anomenada Vessels.

En aquesta ocasió, Estepa s'ha encarregat ell mateix de la producció del disc: "Volia fer un disc instantani, que pogués capturar el so de la banda tocant en directe (...). Simplement, imaginava els primers discos de The Band o dels Beatles, tocant tots junts en la mateixa habitació, fent aquestes cançons, i la veritat és que vaig aconseguir molta inspiració amb aquesta idea", afirma Estepa en una entrevista a Ruta 66 (núm. 285, setembre del 2011, pàg. 55).

De totes maneres, la música de Bryan Estepa va més enllà del power-pop. És cert que algunes cançons responen perfectament a les convencions del gènere ("Tongue Tied", "Instincts"), però a Vessels, com als dos anteriors discos, hi habiten reminiscències dels Byrds, els Beach Boys, Big Star, Neil Young... Des de "Won't Let You Down", la primera cançó del disc, fins a "Ball and Chain", l'última, Vessels es degusta, una vegada i una altra, amb autèntica fruïció. Vessels és pop del bo!

17.9.11

Fountains of Wayne, "The Summer Place"

Fountains of Wayne tenen nou disc: Sky Full of Holes. És el cinquè àlbum d'aquesta banda de power-pop formada a Nova York l'any 1996. Un disc molt recomanable, amb cançons tan perfectes com aquesta "The Summer Place": una meravella de cançó i un videoclip preciós!

8.9.11

Tornen Los Enemigos

Los Enemigos, uns clàssics del rock espanyol dels 90, tornaran als escenaris el 2012. En el web de la promotora Spanish Bombs han publicat aquest comunicat:

REVUELTA ENEMIGA

Nos han vuelto a expulsar. Lo llaman crisis, pero todos sabemos que nuestro sitio nunca estuvo en el paraíso. 

Aquí afuera, en nuestra orilla, tanteamos en la intemperie y despertamos otra vez. 

Somos las razas de Caín y tenemos hambre. Somos Los Enemigos y hemos vuelto. 

Josele, Fino, Chema y Manolo. Septiembre de 2011

Després de deu anys de les seves últimes actuacions en directe, tornaran per fer una sèrie de concerts especials. Pocs però ben triats, diuen. Revisant la meva col·lecció d'entrades, he recordat les dues ocasions en què els vaig veure. La primera va ser el gener del 90 a Zeleste, compartint cartell amb Los Proscritos i Dogo y Los Mercenarios. La segona va ser el febrer del 92, també a Zeleste; presentaven el disc La cuenta atrás. Tinc un molt bon record de totes dues actuacions. Esperem que en aquesta sèrie de concerts especials que anuncien passin per Barcelona!

5.9.11

Els Trons: garage-punk en català!

Ja tocava que escrivís alguna cosa sobre Els Trons! He anat seguint la publicació dels seus EPs de vinil amb un creixent interès i ja espero amb impaciència el que serà el seu primer LP, que està anunciat però, de moment, sense data de publicació. 

Els Trons és una banda formada per Marc Argenter (que havia tocat la guitarra en els mítics The Flashback Five) i Marcel Caballé (que, entre d'altres bandes, havia tocat amb Selenitas), que es van proposar, acompanyats de Xavi Ribas (baix) i Andreu Revilla (bateria), gravar versions de rock de garatge nord-americà, en la línia de grups catalans dels seixanta com Els Dracs, Eurogrup, Els Bonds o els Xocs, que gravaven versions de beat o R&B britànic per als segells Edigsa i Concentric. Així, en el seu primer EP, Els Trons adaptaven al català temes de Chocolate Watch Band, The 13th Floor Elevators o Music Machine.

En el seu tercer EP, la seva referència més recent, presenten "quatre versions tronadores que rendeixen tribut als seus herois del Sunset Strip '66" (segons expliquen en el seu myspace). Així, versionen els Love ("7&7"), els Turtles ("Res a fer"), els Byrds ("Feliç sense tu") i els Standells ("Jugues amb mi").

Per si us voleu fer una idea de com sonen, aquí us deixo un parell de vídeos.



3.9.11

Roberto Bolaño, "2666"

2666 es divideix en cinc parts, que Bolaño va indicar abans de morir que s'havien de publicar com a cinc llibres independents (voluntat que no va ser respectada pels seus editors i els hereus de l'autor apel·lant al valor literari de l'obra). Al final de la segona part, "La parte de Amalfitano", llegim:

"Una noche Amalfitano le preguntó, por decir algo mientras el joven buscaba en las estanterías, qué libros le gustaban y qué libro era aquel que en ese momento estaba leyendo. El farmacéutico le contestó, sin volverse, que le gustaban los libros del tipo de La metamorfosis, Bartleby, Un corazón simple, Un cuento de Navidad. Y luego le dijo que estaba leyendo Desayuno en Tiffanys, de Capote. Dejando de lado que Un corazón simple y Un cuento de Navidad eran, como el nombre de este último indicaba, cuentos y no libros, resultaba revelador el gusto de este joven farmacéutico ilustrado (...) que prefería claramente, sin discusión, la obra menor a la obra mayor. Escogía La metamorfosis en lugar de El proceso, escogía Bartleby en lugar de Moby Dick, escogía Un corazón simple en lugar de Bouvard y Pécuchet, y Un cuento de Navidad en lugar de Historia de dos ciudades o de El Club Pickwick. Qué triste paradoja, pensó Amalfitano. Ya ni los farmacéuticos ilustrados se atreven con las grandes obras, imperfectas, torrenciales, las que abren camino en lo desconocido. Escogen los ejercicios perfectos de los grandes maestros. O lo que es lo mismo: quieren ver a los grandes maestros en sesiones de esgrima de entrenamiento, pero no quieren saber nada de los combates de verdad, en donde los grandes maestros luchan contra aquello, ese aquello que nos atemoriza a todos, ese aquello que acoquina y engancha, y hay sangre y heridas mortales y fetidez."

2666 és una novel·la d'aquestes últimes: una gran obra, imperfecta (va ser publicada pòstumament; l'autor, en el moment de la seva mort, encara no l'havia donat per acabada), torrencial, un combat de veritat contra allò que ens atemoreix (l'eix conductor de la novel·la són els assassinats de dones, a mitjans dels anys noranta, a la ciutat fictícia de Santa Teresa, que es correspon amb Ciudad Juárez), una novel·la amb sang i ferides mortals i fetidesa. La gran obra d'un gran mestre. Les més de mil cent pàgines de 2666 m'han acompanyat aquest xafogós mes d'agost i m'han regalat impagables estones de lectura. Colossal.