28.10.13

Wau y Los Arrrghs!!!, "Todo Roto"

Disc del mes, octubre 2013

"Hoy aquí se va a liar a base de bien". Amb aquest vers comença la primera cançó ("Todo lo voy a romper") del nou disc dels valencians Wau y Los Arrrghs!!!. Tota una declaració de principis!

La banda liderada per l'indescriptible Juanito Wau es va estrenar el 2005 amb un elapé titulat Cantan en español, publicat pel segell suís Voodoo Rhythm, que combinava, com ha passat en els següents àlbums, els temes propis amb les versions. En aquella ocasió adaptaven clàssics dels Trashmen ("Rey de tablistas"), Los Saicos ("Demolición") o Question Mark & The Mysterians ("Girl, coge mi cosa").

El segon disc, ¡¡¡Viven!!!, va ser publicat quatre anys més tard per Munster Records. "Con pocos discos vas a gastar tanto tus botines bailoteando como con este de los Arrrghs", sentenciava el text de la contraportada. Hi destacaven temes propis com "Bli, Blu, Bla (bla bla bla)" o "Copa, raya, paliza" i versions de Los Mockers ("No mientas más") o Jonah & Whales ("It's Great").

I hem hagut de tornar a esperar quatre anys més per poder gaudir d'un nou àlbum de Wau y Los Arrrghs!!! El disc, publicat en aquesta ocasió per la discogràfica nord-americana Slovenly Recordings, es titula Todo Roto. I si la banda ha anat canviant de companyia discogràfica al llarg d'aquests anys, s'ha mantingut sempre fidel, en canvi, als estudis de gravació (els Circo Perrotti de Gijón) i al productor (Jorge Explosión). I en aquesta ocasió tots plegats se superen: el so del disc de vinil és extraordinari! Comencen amb una versió dels Kinks ("Todo lo voy a romper"), que no és l'única declaració d'intencions que trobem al disc: a la cara b, la cançó "No sé cantar" comença així: "Yo no sé gritar / solo sé gritar / Soy muy estiloso / ésto no se me da mal / grito más salvaje / al no saber qué es un la". En total, dotze cançons (cinc versions i set temes propis), entre les quals destaquen també "La ciudad no es para mí", el surf d'aires mediterranis de "Rescate griego", "Es un buen día" (una altra versió dels Kinks), "Malditos modales" o "Casa, trabajo, coche y mujer" (versió d'un original de Jacques Dutronc).

Els valencians han començat fa unes setmanes la gira de presentació d'aquest nou disc. Aquest dimecres, dia 30 d'octubre, toquen a Sant Feliu de Guíxols, a la sala TZVR. No hi faltarem!


23.10.13

Alex Cooper, "Club 45"

Alejandro Díez Garín (Los Flechazos, Cooper) aboca tota la seva saviesa i la seva passió per la música dels seixanta en aquest llibre subtitulat "90 canciones de la Era Pop para mods y jetsetters". A partir de noranta singles de diferents bandes o solistes britànics, europeus, americans i australians (només repeteixen els Small Faces: "siempre han sido mi grupo favorito y nunca me cansaré de escucharlos"), Alex Cooper crea tot un teixit d'històries i anècdotes que configuren una suggeridora visió d'aquella dècada màgica. 

No hi falten, a més dels Small Faces, The Kinks, Georgie Fame, The Yardbirds, The Artwoods, The Byrds, Spencer Davis Group, The Remains, The Who, David Bowie & The Lower Third, The Easybeats, The Troggs o Los Salvajes. Al costat, però, de noms tan coneguts, Club 45 ens permet, si més no als no massa entesos en la matèria, descobrir meravelloses cançons de grups pràcticament desconeguts, com "Bad Time" de The Roulettes, "Leaving Here" dels anglesos The Birds (que no hem de confondre amb els americans The Byrds), "Kicks" de The Measles, "Gonna Fix You Good" d'Alan Bown Set...

I tot plegat es pot gaudir en un llibre preciós que combina els textos amb fotografies, retalls de premsa, portades de discos i cartells procedents de la col·lecció particular de l'autor. Una joia que va ser publicada per Ediciones Chelsea l'estiu del 2010 (i ja era hora que n'escrivís unes ratlles!).

19.10.13

Tràiler del nou disc de The Pepper Pots

The Pepper Pots publicaran el seu nou disc, We Must Fight, el 12 de novembre. Mentrestant, podem gaudir d'aquest tràiler, que fa venir moltes ganes d'escoltar el nou àlbum!



16.10.13

Barrence Whitfield And The Savages al Sidecar



Barrence Whitfield viu una segona joventut. Des que fa tres anys es va tornar a reunir amb The Savages, ha publicat dos discos demolidors. Savage Kings (2011), editat per Munster Records, va ser disc del mes de L'Home Cactus. I Dig Thy Savage Soul (2013) no es queda curt!

En Barrence i companyia van presentar aquest nou àlbum ahir a la nit a la sala Sidecar de Barcelona. Davant d'un públic amb moltes ganes de bon rock'n'roll, van deixar-se la pell en una intensa hora i mitja de concert. Val a dir que Whitfield està magníficament acompanyat per The Savages: el guitarrista Peter Greenberg (DMZ, The Lyres) és tota una icona dins l'escena del rock de garatge, i s'ha encarregat de produir els dos discos; el baixista Phil Lenker també havia militat a The Lyres, i amb el seu company Greenberg ha escrit unes quantes cançons per a Dig Thy Savage Soul; el bateria Andy Jody és pura energia; pel que fa al saxofonista, Tom Quartulli, només cal veure'l a la fotografia de la contraportada del nou disc!

Barrence Whitfield And The Savages ens van donar, des de l'escenari del Sidecar, una lliçó magistral de rock de garatge, rhythm & blues, soul i rock'n'roll, basada en les cançons dels dos últims discos ("The Corner Man", "Oscar Levant", "I'm Sad About It", "Blackjack", "Just Moved In", "You Told A Lie"...), algun clàssic de la primera etapa de la banda ("Big Bop Bip", "Walking With Barrence", "Ship Sailed At Six", "Big Mamou") i unes memorables versions de "Ramblin' Rose" (MC5) i "Have Love Will Travel" (Richard Berry). Quin tros de concert!

12.10.13

Dos llibres de Premi Nobel

Ens alegrem moltíssim que el Premi Nobel de literatura hagi anat a parar, finalment, a l'escriptora canadenca Alice Munro, que apareixia en les llistes de candidats des de fa ja uns quants anys. 

En el bloc de L'Home Cactus hem ressenyat un parell dels seus llibres (de fet, dues de les seves obres més destacades): Massa felicitat (Too Much Happiness, 2009) i Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage, 2001).

Podeu llegir aquests escrits en els següents enllaços:


8.10.13

Garage Swim

Adult Swim (una pàgina de vídeos i jocs), amb el patrocini de la marca de begudes Dr. Pepper, ha publicat el que en algunes webs consideren el millor recopilatori dels últims anys. Si més no, podríem coincidir a considerar-lo el millor recopilatori de descàrrega gratuïta. Garage Swim pretén documentar la nova escena de garatge americana, amb brillants aportacions dels Black Lips, King Khan, Thee Oh Sees, Mikal Cronin, Bass Drum of Death o els llegendaris The Gories.

Si us el voleu descarregar, només heu de clicar en aquest enllaç:

Garage Swim 

Espero que en gaudiu tant com jo!

4.10.13

Evelyn Waugh, "Últimes notícies!"

"Aquella tarda en Corker va explicar un munt de coses a en William sobre l'ofici de periodista (...); li va explicar les primícies i les enganyifes clàssiques, les confessions arrencades a sospitosos en ple atac d'histèria; les insinuacions i distorsions, el reguitzell d'invencions complexes i seductores que componien la història contemporània; les mentides agosarades amb què alguns havien fet fortuna; la manera com en Wenlock Jakes, el periodista més ben pagat dels Estats Units, havia donat al món el relat presencial del naufragi del Lusitania, en primícia mundial, quatre hores abans que l'enfonsessin; la manera com en Hitchcock, el Jakes de la premsa britànica, havia relatat el dia a dia dels horrors del terratrèmol de Messina assegut al seu escriptori de Londres".

Evelyn Waugh, l'escriptor anglès conegut per la novel·la Retorn a Brideshead (1945), va publicar el 1938 una novel·la titulada Scoop, que podem llegir en català, amb el títol d'Últimes notícies, gràcies a la traducció de Ferran Ràfols Gesa publicada el 2010 per A Contra Vent Editors. Últimes notícies és, com llegim a la contraportada d'aquesta edició catalana, "una novel·la sarcàstica i despietada contra el món del periodisme o, millor dit, contra la desinformació i la confusió". I és també una novel·la terriblement divertida (segons l'escriptor Gore Vidal, "el llibre més divertit que he llegit en tota la meva vida"), plena de situacions esbojarrades i personatges estrafolaris; una novel·la que et sorprèn a cada moment, des del primer fins a l'últim capítol. No és casual que quan Woody Allen va fer aquella comèdia protagonitzada per Scarlett  Johansson (que interpretava una jove estudiant de periodisme), la titulés també Scoop.