29.7.07

El rock i les drogues

Escoltant Fangoria em ve al cap el vell eslògan que Ian Dury recollia en el títol de la seva més cèlebre cançó: “Sex, drugs and rock’n’roll”. Obviant que Fangoria no fan ben bé (ni més o menys) rock and roll, i deixant de banda la qüestió del sexe, és evident que substàncies estupefaents diverses han estat no només un estímul per a la creació musical (cosa que ja havien experimentat els escriptors i artistes surrealistes unes dècades abans) sinó també matèria o tema de cançons. Així, a la dècada dels seixanta trobem gloriosos exemples com “Heroin” de The Velvet Underground, un pertorbador viatge, sense pèls a la llengua, cap a les entranyes de la més destructiva de les drogues. Recordem també que en el títol de “Lucy in the Skies with Diamonds” (The Beatles) molts hi han vist les sigles “LSD”: alguna cosa es devia prendre en Lennon per veure cels de melmelada i noies d’ulls calidoscòpics. Als anys setanta hem de situar el “Cocaine” de J.J.Cale, que va popularitzar un Eric Clapton que acabava de superar, gràcies al seu amic Pete Townshend (The Who), una seriosa addicció a l’heroïna. A la dècada següent, la dels vuitanta, trobem uns punks bascos, La Polla Records, denunciant la caducitat dels vells eslògans. “Sexo, droga y rocanrol hoy es imposible”, deien en una cançó titulada “Herpes, talco y tecno-pop”. Tot i així, roquers com Los Rebeldes cantaven les “virtuts” de la mescalina: “Mescalina, mi amor, me haces perder la razón...”. Com a “Heroin” de The Velvet Underground (“Heroin, it’s my wife and it’s my life”), a la cançó dels Rebeldes la droga també és una noia: “tu eres un amor, la reina de mi corazón”, “siempre que tu me besas”... Més recentment, Fangoria, jugant amb l’ambigüitat, canten “No sé que me das que me hace volar”. Què és el que fa volar Alaska? La resposta la trobem segurament en una altra cançó, “Electricistas”: “Ven, sube a mi nube, yo te estaré esperando (...) flotando en éxtasis”. Ara bé: posats a triar, jo em prendré una cerveseta i em quedaré amb un altre eslògan, títol del primer disc dels Rebeldes: “Cerveza, chicas y... rockabilly!”.

26.7.07

Robertson Davies, “El cinquè en joc”

Robertson Davies, escriptor canadenc, no es conformava amb escriure novel·les: ell escrivia trilogies. En va escriure tres i mitja (l’última, la Trilogia de Toronto, va quedar inacabada).

El cinquè en joc, publicada originalment el 1970, obre la Trilogia de Deptford. Alguns dels personatges són un professor d’història expert en hagiografia, el millor il·lusionista del món, l’home que ha aconseguit arribar al cim més alt en el món dels negocis, una santa boja o la dona més lletja de totes. Però, més enllà de l’anècdota d’una nòmina de personatges tan estrafolaris, Davies teixeix una història fascinant (quan portes llegides quatre pàgines ja veus que et trobes davant d’una novel·la de les bones) que ens parla de passions, de l’amistat, de la fe, de l’envelliment...

Al final de la novel·la, una cita de Borges: “Que los demás se jacten de los libros que han escrito; yo me enorgullezco de los libros que he leído.” Jo m’enorgulleixo d’haver llegit El cinquè en joc, i no veig el moment de començar Mantícora, el segon volum de la trilogia.

21.7.07

Jane Austen avui no seria editada

Això és el que ha demostrat un escriptor britànic inèdit, David Lassman, que ja en tenia prou que totes les editorials a les quals enviava els seus originals els rebutgessin. Vaig llegir la notícia ahir a El Periódico. Lassman va portar a 18 editorials versions mínimanent retocades (canvi de títols i de noms de personatges) de tres novel·les de Jane Austen. Només una de les editorials es va adonar del plagi. L'editorial Penguin va retornar a Lassman la seva còpia d' "Orgull i prejudici" amb una nota que deia "realment original i d'interessant lectura, tot i que no suficient per ser publicada". Com està el pati!

18.7.07

Unes quantes cançons per aquest estiu (II)

He estat uns dies a Sicília i el meu propòsit inicial era publicar aquesta segona part de la llista de cançons la setmana passada, però he desconnectat de tot i de tothom i així ha anat la cosa, que fins avui, que ja torno a ser a casa, no ho faig. Aquí teniu, doncs, unes quantes cançons més perquè us acompanyin aquest estiu:

Stereo Total: “"Holiday Inn”"
Belle And Sebastian: "“Another Sunny Day”"
Ramones: "“Rockaway Beach”"
Beat Happening: “"Indian Summer”"
Continental Cousins: “"Kana Kapila”"
Family: “"El bello verano”"
The Beach Boys: "“Little Honda”"
The Chris Stamey Experience: "“The Summer Sun”"
Young Fresh Fellows: "“Summerland”"
Dr. Explosion: "“Dancing In The Sun”"
Joan Miquel Oliver: "“Surfistes en càmera lenta”"
I'm From Barcelona: "“We're From Barcelona”"

3.7.07

Unes quantes cançons per aquest estiu (I)

Uns quants clàssics que ens serviran per desintoxicar-nos de les malignes cançons de l'estiu amb què ens bombardejaran pertot arreu...

Ricardo Ray Orchestra: “California Sun”
Yo La Tengo: “The Summer”
Captain Beefheart and The Magic Band: “Tropical Hot Dog Night”
The Undertones: “Here Comes The Summer”
Le Mans: “Un rayo de sol”
Surfin' Lungs: “Spirit of Australia”
Los Planetas: “La playa”
Los Straitjackets: “Pacifica”
Jonathan Richman & The Modern Lovers: “Ice Cream Man”
The Quests: “Scream Loud”
Stereolab: “Cybele's Reverie”
Sonic Surf City: “Summer Love”