21.5.08

Joan Miquel Oliver, "El misteri de l'amor"

No sabia què esperar-ne, del debut de Joan Miquel Oliver com a novel·lista. Curiositat i ganes de tenir el llibre a les mans, però, no me’n faltaven. Amb Antònia Font ha fet alguns dels millors discos de la història del pop català (jo em quedo amb Alegria i Taxi); en solitari ha creat cançons tan meravelloses com “Hansel i Gretel”. A més, ha publicat poesia, ha compost la banda sonora del film Myway i ha produït l’últim disc de Jaume Sisa. No només no perd el temps, Oliver, sinó que en totes aquestes facetes excel·leix. I de cop i volta apareix El misteri de l’amor i, una vegada més, ens hem de treure el barret. És la novel·la que, si jo escrivís novel·les, m’agradaria escriure. És la novel·la que sempre he volgut llegir. Una novel·la que pots llegir una vegada i una altra, sencera o a trossos, del dret o del revés, en silenci o en veu alta. Una novel·la amb una estructura complexa i intel·ligent, amb un estil trencador i efectiu. Al llarg de les seves més de cent setanta pàgines planen els esperits de Trabal, Calders, Vian o Galmés. Les digressions filosòfiques i l’humor van a l’una (“la nostra activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. uns a mallorca, els que hem tengut sort”). I no hi falten referències musicals i reflexions autobiogràfiques, o reflexions musicals i referències autobiogràfiques (“M’enxuf en Sufjan Stevens a l’ipod “chicago” directament “all things go, all things go”, i me mor de ràbia, si tengués temps per dedicar-me a escriure bé faria un disc realment bo i no la recopilació de retals que sempre me surt...”). I paro d’escriure perquè me’n vaig a rellegir-ne un parell de capítols.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola, Toni

QAquest mes, la revista L'Hiperbòlic obre amb ell:

http://albertllado.com/2008/05/22/63-juny/

Si vols, pots llegir l'entrevista que li vaig fer:

http://albertllado.com/wp-content/uploads/2008/05/joan-miquel-oliver-lh.pdf

És brutal, la novel·la!