30.4.08

The Dirtbombs - We Have You Surrounded

Disc del mes, abril 2008

Què és més punk que una bateria, un baix i una guitarra? Dues bateries, dos baixos i... Mick Collins! Des del seu debut el 1996 amb el single "High Octane Salvation" (Sympathy for the Record Industry), The Dirtbombs han estat fidels a aquesta formació, tant en directe com en estudi. I el nou disc de la banda no n'és una excepció. Sorpreses? Poques, sortosament. La banda de l'ex-component dels mítics Gories de Detroit ens ofereix una nova ració de soul, glam i rock de garatge, amb el nervi i la intensitat a què ens té acostumats. I, com és habitual, publica el segell In The Red. We Have You Surrounded consta de deu composicions pròpies (a destacar "It's Not Fun Until They See You Cry", "Ever Lovin' Man" o "Pretty Princess Day") i dues versions ("Sherlock Holmes" dels Sparks i "Fire In The Western World" de Dead Moon). Posats a demanar, però, es podrien haver estalviat els més de vuit minuts de caos sonor de "Race to the Bottom". Tot i així, un dels millors discos de rock que s'han publicat aquest any.
I si voleu veure The Dirtbombs en directe, el 19 de juny estaran a La 2 de l'Apolo amb els Viva l'American Death Ray Music.

15.4.08

De concert en concert i visca la primavera!

Encara no ens hem acabat de recuperar de les emocions del concert de King Khan & The Shrines a l'Apolo i ja tenim entrades per anar a veure demà, divendres 18 d'abril, els Black Lips, que toquen a La 2 de l'Apolo. Com ens van agradar els Black Lips en el passat Primavera Sound! Però és que, a més a més, ara arriben amb un fabulós nou disc, Good Bad Not Evil (2007), carregat de hits: "Katrina", "Veni Vidi Vici", "Bad Kids", "Cold Hands"... Vaja, que s'espera una bona festassa, a partir de les 12 de la nit i amb les daneses Cherry Overdrive com a teloneres.

Després dels Black Lips vénen Nick Cave & The Bad Seeds, el divendres 25 d'abril al Pavelló Olímpic de Badalona (llàstima de local!).

A finals de maig, concretament el divendres 30, The Sonics al Primavera Sound! No tenim massa tendència a anar a veure les velles glòries que tornen després de mil anys, però... ens perdrem "Psycho", "Strychnine", "The Witch" o "Boss Hoss" interpretades pels seus creadors? Nooooooooo!

I el juny pot ser d'infart! El dimarts 17, The Trashmen & The Neanderthals a La 2 Apolo; el divendres 20, Madness al Sonar; i, el diumenge 22, els Magnetic Fields a l'Auditori del Fórum.

Visca la primavera!

12.4.08

John Fante, "Al oeste de Roma"

Ja fa anys que segueixo amb avidesa les traduccions d'Anagrama de les novel·les del nord-americà John Fante (1909-1983), considerat el pare del "dirty realism"; un autor les obres del qual van passar, en el seu moment, pràcticament desapercebudes (una bona part de les seves novel·les i relats van ser publicats pòstumament).
Anagrama va començar publicant entre el 2001 i el 2002 les traduccions en castellà de les quatre novel·les de Fante protagonitzades pel seu alter ego Arturo Bandini, a destacar Pregúntale al polvo (també en català a Empúries: Pregunta-li a la pols), amb un pròleg de Charles Bukowski, i Espera a la primavera, Bandini.
Posteriorment han arribat les traduccions dels títols protagonitzats per Henry Molise: La hermandad de la uva i Un año pésimo.
I l'any passat es va publicar Al oeste de Roma, que consta de dos relats. "Mi perro Idiota" és el més extens, amb unes 140 pàgines, i ens explica els maldecaps de Henry Molise i la seva família des que apareix en les seves vides Idiota, un gos gros, lleig i de tendències homosexuals. "La orgía" té poc més de quaranta pàgines i ens explica els tràfecs de dos paletes que busquen evadir-se de la realitat quotidiana.
Una vegada més, Fante posa el dit a la llaga de les misèries de la societat nord-americana. I amb unes bones dosis d'humor. Com deia Bukowski en el pròleg que abans hem esmentat, a l'obra de Fante "l'humor i el sofriment s'entremesclen amb una senzillesa superba".