tag:blogger.com,1999:blog-34080774856013799692024-03-13T18:52:22.659+01:00l'home cactusEl meravellós món dels discos, dels concerts, dels videoclips, dels llibres, de les pel·lícules...Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.comBlogger484125tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-6007037040184308812015-03-30T17:56:00.000+02:002015-03-30T17:57:08.199+02:00Los Negativos, "Duplexin"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-jDil8LRxiOY/VRlmIQyzkyI/AAAAAAAACgk/ulKr0pQd6XM/s1600/duplexin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-jDil8LRxiOY/VRlmIQyzkyI/AAAAAAAACgk/ulKr0pQd6XM/s1600/duplexin.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, març 2015</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
"En memoria de Alfredo Calonge", podem llegir, en la carpeta interior de l'àlbum, al final de la lletra de "Callejeando en soledad", la primera cançó del disc. Podem dir, però, que tot <i>Duplexin</i> és un homenatge al Negativo mort el maig de l'any passat, després d'haver gravat aquest disc. No el va poder veure, però, publicat. Un disc que, segons el cantant Carlos Estrada, havia de ser "un disc perfecte per tancar el cercle de la història de Los Negativos". Xavier Mercadé, que recull aquestes paraules d'Estrada en la seva ressenya a la revista Enderrock d'aquest mes, es refereix a la voluntat de la banda d'"assolir la màgia perfecta i construir un àlbum atemporal". Per aconseguir-ho, es van reunir tres quartes parts de Los Negativos originals: Carles Estrada (veu i baix), Valentí Morató (bateria i percussions) i, és clar, Alfredo Calonge (veu i guitarres). En substitució de Robert Grima, Raul Costafreda (membre de la banda des del 2009) s'ha fet càrrec de guitarres, teclats, tompreta, veus i de la gravació del disc. I hi hem d'afegir que de les mescles i la masterització se n'ha encarregat Enric Lindo, l'artífex de <i>Píknik caleidoscòpico</i> (1986).</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Duplexin </i>és un disc que honora els seus autors. El millor àlbum que han fet Los Negativos des de <i>Píknik caleidoscòpico</i>. Un disc que, per força, ha de ser diferent d'aquell mític debut del 1986. Han passat gairebé trenta anys, i <i>Duplexin</i> respira nostàlgia d'un cap a l'altre: "Decidme dónde están los lugares que debería reconocer / dónde están esas caras que yo tanto amé", canten a "Callejeando en soledad". Hi ha un homenatge a Kike Túrmix ("Turmix") i un munt de referències a músics, cineastes, pintors o actors. També als seus col·legues Brighton 64: "envidié la ropa Carnaby de los hermanos Gil", confessen a "A tumba abierta". I hi ha, per sobre de tot, grans cançons, d'un pop psiquedèlic elegantíssim: "Como Michael Caine", "Duplexin", "A tumba abierta" o "El pasaje de doña Amelia" podran figurar en qualsevol futura antologia de la banda.<br />
<br />
<br /></div>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QOwME180gAY" width="560"></iframe></center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-87436247288649932372015-02-28T20:16:00.000+01:002015-02-28T20:16:26.489+01:00Parkay Quarts, "Content Nausea"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4fCUpZf6RFM/VPILcFEGfTI/AAAAAAAACgM/_mkBX2BUA7Y/s1600/parkay_quarts-content_nausea.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-4fCUpZf6RFM/VPILcFEGfTI/AAAAAAAACgM/_mkBX2BUA7Y/s1600/parkay_quarts-content_nausea.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, febrer 2015</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Parkay Quarts és la banda paral·lela d'Andrew Savage i Austin Brown, els dos cantants i guitarristes de Parquet Courts. De fet, una banda i altra, musicalment, no es diferencien massa. I això, en aquest cas, és una bona notícia. Ja ens va agradar molt el disc <i><a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2013/06/parquet-courts-light-up-gold.html" target="_blank">Light Up Gold</a></i>, de Parquet Courts, que va ser també disc del mes fa un parell d'anys. Totes les referències amb què intentàvem explicar aquell disc ens serveixen també ara per descriure <i>Content Nausea</i>: les guitarres Velvet Underground, el so i les estructures de grups com TV Personalities o Swell Maps.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Això sí, <i>Content Nausea</i> ha estat gravat en quatre pistes en tot just dues setmanes. Tot el que es pugui perdre a nivell d'elaboració dels arranjaments o de les lletres es guanya en frescor, en espontaneïtat. El disc comença amb dues dianes com són "Everyday It Starts" i "Content Nausea", té com a punt culminant "Pretty Machines" i acaba amb una encertada versió del clàssic de Nancy Sinatra "These Boots Are Made For Walkin'" (fidel a l'original i, alhora, totalment personal) i la pausada "Uncast Shadow of a Southern Myth".<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7GH7RfjLb1c" width="560"></iframe></center>
</div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-11856110472765299222015-02-10T19:22:00.000+01:002015-02-10T19:22:05.765+01:00Kurt Baker Combo a la Lupita del Raval<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-WekxvZ7SBFU/VNeVa6V8zkI/AAAAAAAACfE/PRym3YmH_lg/s1600/kurt%2Bbaker%2B02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-WekxvZ7SBFU/VNeVa6V8zkI/AAAAAAAACfE/PRym3YmH_lg/s1600/kurt%2Bbaker%2B02.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
"Barcelona es muy mola!", va cridar diverses vegades Kurt Baker durant el concert. "No es moco de pavo" és una altra expressió que li feia gràcia d'anar repetint. El castellà macarrònic de Baker no arriba als nivells de comicitat exhibits pel Jonathan Richman que ens visitava a finals dels anys vuitanta i a començaments del 90, però déu n'hi do!</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Això succeïa a La Lupita del Raval, segurament el local de concerts més tronat de Barcelona, amb un aforament de 55 persones i amb un escenari en què els quatre components del Kurt Baker Combo no cabien (el baixista va tocar a baix, al costat de l'entaulat). Tot plegat no va ser obstacle per a una gran nit musical, que hem d'agrair a Producciones Barbudas (podeu unir-vos al Club Barbudo enviant un e-mail a pbarbudas@gmail.com).</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Kurt Baker Combo va fer gala del seu genial power-pop de factura clàssica. El so va ser bo, i el grup es va mostrar ben compacte, amb quatre músics competents que transmetien energia i bones vibracions. A més, tenen un repertori magnífic, basat principalment en les cançons incloses en el disc en directe <i>Muy Mola Live!</i>, publicat el desembre passat, en què conviuen els temes propis (a destacar els hits "Weekend Girls" i "Don't Go Falling In Love", amb les quals van obrir i tancar el concert) i fantàstiques versions, com "Don't Look Back" de The Remains, "Cruel To Be Kind" de Nick Lowe o "20th Century Boy" de T. Rex (aquestes dues últimes, en els bisos).</div>
<br />
Senyor Kurt Baker, torni quan vulgui, i si pot ser ben aviat, a Barcelona!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zqeV20KQZJg/VNeVWeZfIBI/AAAAAAAACe8/EYXnWeZtEoo/s1600/kurt%2Bbaker%2B01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-zqeV20KQZJg/VNeVWeZfIBI/AAAAAAAACe8/EYXnWeZtEoo/s1600/kurt%2Bbaker%2B01.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RkkdUV_jGtw/VNeVehCiMkI/AAAAAAAACfM/UE-tLVIj3Vc/s1600/kurt%2Bbaker%2B03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-RkkdUV_jGtw/VNeVehCiMkI/AAAAAAAACfM/UE-tLVIj3Vc/s1600/kurt%2Bbaker%2B03.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-61068181982925614742015-01-31T13:12:00.000+01:002015-01-31T13:12:09.228+01:00Joan Miquel Oliver, "Setembre, octubre i novembre"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-67o0MCGYlbQ/VMpgPdQgDBI/AAAAAAAACek/e4qcgtaBf4c/s1600/oliver_setembre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-67o0MCGYlbQ/VMpgPdQgDBI/AAAAAAAACek/e4qcgtaBf4c/s1600/oliver_setembre.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Res millor que les paraules que trobem a l'inici (i a la contraportada) per explicar quina mena de llibre és <i>Setembre, octubre i novembre</i>:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Les pàgines d'aquest llibre són tres mesos d'apunts al natural. J. M. Oliver es converteix en l'ombra de Miquel Riera -escalador mallorquí i catalitzador d'una pràctica esportiva molt particular, el psicobloc- amb la primera intenció de fer-li una biografia. Molt enfora d'assolir aquesta cota, el resultat és un retrat literari personal del món actual. Vida nocturna, cultural, paisatgisme, política, música, turisme, escalada, societat... Res queda fora d'aquesta anàlisi crua i espontània. Com l'ha volgut definir l'autor mateix, un llibre viscut i escrit en noranta dies",</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al llarg de les tres-centes pàgines del llibre, la prosa d'Oliver flueix fresca i atractiva. L'autor fa curioses reflexions sobre el seu descobriment de l'estètica, el particular dilema que li causà durant molt temps la nena de <i>L'exorcista</i> o la correcta ubicació dels anells:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Tampoc puc evitar fixar-me en les seves mans. Sembla com si li faltassin dits, tres coma cinc a la mà esquera i sis a la dreta, o n'hi sobrassin! Què passa, és impossible. És només que du els anells als dits que no toca, al polze, a l'índex, no sé... No crec que hi hagi res a l'univers que estigui tan ben fet com una mà. Hi ha una cultura, una tradició... Si us posau els anells on us surt dels collons estau despistant el personal en qüestions antropològiques. Una mà és un cos, és una constel·lació."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha també, és clar, referències musicals, fins i tot a la seva pròpia obra ("tenc fred, em pos l'anorac i cerc al telèfon <i>Vostè és Aquí</i>, el darrer disc d'Antònia Font, vull comprovar si és tan dolent com diuen"). Oliver ens explica el moment en què es fa públic el final de la genial banda mallorquina i expressa les sensacions que viu en aquell moment i les idees que li passen pel cap: "De cop m'he sentit fatal, molt irresponsable, no estava gens segur d'aquesta decisió, però ja està dit i ja està fet, no hi ha marxa enrere. Fuà, estic fet pols."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per acabar, m'han cridat l'atenció aquestes paraules a propòsit del seu anterior llibre, <i>Un quilo d'invisible</i>: "N'Eugènia, la meva editora, em va mirar amb cara de susto, com fa cada vegada que li vénc amb un projecte que implica ajornar la novel·la que li tenc promesa des de fa uns anys". Estic amb l'Eugènia: tant de bo que Oliver es posi les piles i ens torni a deixar meravellats, com va fer amb <a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2008/05/joan-miquel-oliver-el-misteri-de-lamor.html" target="_blank">El misteri de l'amor</a>, amb una altra novel·la!<br />
<br /><br></div>
<center><iframe width="480" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/R1XiWXjcvMo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center><br>Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-34576315364088859412015-01-24T18:04:00.003+01:002015-01-24T18:09:17.834+01:00Cactus Hits 2014<div style="text-align: justify;">
Dimarts, a la segona hora del programa "Ones de l'Espai Exterior" de Ràdio Blanes, L'Home Cactus va presentar els Cactus Hits 2014, una selecció de les nostres cançons preferides d'aquest any passat. En una hora de programa vam tenir temps de punxar 15 cançons, però hi hem afegit un "bonus track", l'última cançó de la llista, la dels Fleshtones, que només es va quedar fora de la selecció perquè el Capitán Toni, en la primera hora del programa, ja havia inclòs una cançó d'aquesta banda en la seva tria d'èxits del 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí teniu, doncs, com cada any, els Cactus Hits 2014. Aquesta vegada ens ha quedat una selecció fantàstica! Esperem que totes aquestes cançons us agradin tant com a nosaltres. Podeu escoltar-les aquí mateix o obrir la llista a Spotify amb l'enllaç que trobareu al final.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /><center>
<iframe src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:user:tonicactus69:playlist:1TGe2MD4scjnB9JN8TuPnQ" width="600" height="710" frameborder="0" allowtransparency="true"></iframe></center>
<a href="spotify:user:tonicactus69:playlist:1TGe2MD4scjnB9JN8TuPnQ">Cactus Hits 2014: obre la llista a Spotify</a>Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-84147267663593133482015-01-17T19:39:00.000+01:002015-01-17T19:39:05.758+01:00Foxygen, "... And Star Power"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-G5UzhYCOqGk/VLqWY-PSBPI/AAAAAAAACeM/zqQPXfY-HAc/s1600/foxygen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-G5UzhYCOqGk/VLqWY-PSBPI/AAAAAAAACeM/zqQPXfY-HAc/s1600/foxygen.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, desembre 2014-gener 2015</b><br />
<b><br /></b>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha discos que s'escapen de la norma, del que és habitual. Discos fets per artistes que s'arrisquen a fer el salt al buit, que no estan disposats a fer a cada moment allò que esperem d'ells. Penso, per exemple, en el disc blanc dels Beatles: sorprenent, polièdric, inexhaurible. O en <i>In Bitter Pink</i>, de Los Bichos: també doble elapé, també amb carpeta blanca (i, en aquest cas, fotografia en blanc i negre). El tercer àlbum dels californians Foxygen és un altre d'aquest discos.<br />
<br /><br>
"FOXYGEN...AND STAR POWER is the new DOUBLE ALBUM from Foxygen, a CINEMATIC AUDITORY ADVENTURE for the speedy freaks, skull krunchers, abductees, and misfits... Made by Foxygen at Dream Star Studios in their Secret Haunted House with the UFOs flying around in the sky", llegim a la pàgina web de <a href="http://www.jagjaguwar.com/onesheet.php?cat=JAG252">Jagjaguwar</a>, el segell responsable de la publicació del disc.<br />
<br />
"... And Star Power" és, com els discos que esmentàvem abans, un album doble. I perfectament estructurat. Cadascuna de les quatre cares dels vinils amb el seu títol (tot això, malauradament, es perd a Spotify). La primera part es titula "The Hits & Star Power Suite", i conté exactament el que anuncia: primer, hits de la categoria de "How Can You Really" (quina melodia més evocadora!) i una genial suite formada per quatre cançons. La segona part és "The Paranoid Side". El títol torna a ser ben descriptiu. També el nom d'algunes cançons: "666", "Cannibal Holocaust". Aquesta segona cara acaba amb "Hot Summer", que recorda els mítics Suicide. La tercera part, "Scream: A Journey Through Hell" podria servir ben bé com a banda sonora d'un pel·lícula de terror (o d'una d'en David Lynch, és clar). La calma i la llum tornen a la quarta part, "Hang On To Love", formada per només dues cançons, d'aires beatlelians: "Everyone Needs Love" i "Hang". En total, 24 cançons en 82 minuts de (i tornem a citar el web de Jagjaguwar) "psych-ward folk, cartoon fantasia, songs that morph into each other, weaving in and out of the head like UFO radio transmission skullkrush music."<br />
<br /></div><br>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/PqW7EfA3VWE" width="560"></iframe></center>
<center>
<br /></center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-79005856161760346132015-01-01T13:09:00.000+01:002015-01-01T13:09:22.123+01:00Joan Colomo, "Els amigos"<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta cançó d'en Joan Colomo vaig començar l'any nou, en companyia de la família i els amics: "a tots els porto molt dins del meu cor", com diu la cançó. Tinguem ben present que "el que hem de viure és a les nostres mans". Feliç 2015!</div>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/oZhYC8iXLQs" width="480"></iframe></center>
<center>
<br /></center>
<center>
<center>
Hi ha gent amb la que connectes molt,</center>
<center>
hi ha gent que sempre t'ajuda a no estar sol,</center>
<center>
hi ha persones que et faran tirar endavant,</center>
<center>
hi han amics que sempre t'acompanyaran.</center>
<center>
<br /></center>
<center>
Hi han alguns que els veig de tant en tant,</center>
<center>
altres que ja no els veig quasi mai.</center>
<center>
Però a tots els porto molt dins del meu cor,</center>
<center>
de vegades no me n'adono que tinc molta sort.</center>
<center>
<br /></center>
<center>
Amics!, no us amoïneu, tot anirà bé, esteu on esteu,</center>
<center>
el que hem viscut no ens ho trauran </center>
<center>
i el que hem de viure és a les nostres mans.</center>
<center>
<br /></center>
</center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-71048473143021723842014-12-20T18:40:00.000+01:002014-12-20T18:40:20.536+01:00Sofi Oksanen, "Quan els coloms van desaparèixer"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-WfqIcaB75D4/VI3GTX05uMI/AAAAAAAACbw/zQHXyD4ODj0/s1600/oksanen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-WfqIcaB75D4/VI3GTX05uMI/AAAAAAAACbw/zQHXyD4ODj0/s1600/oksanen.jpg" height="400" width="271" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La quarta novel·la de l'escriptora finesa-estoniana Sofi Oksanen ens explica una història que s'emmarca en l'ocupació d'Estònia, a mitjans del segle passat, primer per part dels nazis i després per la Unió Soviètica. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al llarg de les sis parts que formen el llibre anem saltant endavant i endarrere en el temps, de manera que s'alterna una part de la història que transcorre entre els anys 1941 i 1944, els anys de l'ocupació de les forces hitlerianes, amb una altra part que succeeix entre el 1963 i el 1965, ja sota dominació soviètica. Una estructura molt efectiva que es completa amb un pròleg i un epíleg, ambdós molt breus, que se situen fora d'aquests dos marcs temporals i que ens donen les claus per entendre la novel·la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Oksanen excel·leix en la construcció dels personatges, siguin personatges secundaris, com l'Evelin, la noia del camp que arriba a la ciutat a estudiar i s'enamora d'un jove activista antisoviètic, siguin personatges principals com la Juudit o l'Edgar. Uns personatges que, com llegim a la contraportada del llibre, es troben "davant una disjuntiva que marcarà les seves vides per sempre més, en una novel·la sobre les tries que fem, sobre la fidelitat i la infidelitat, sobre conformar-se i revoltar-se quan el destí del país és en mans dels seus ocupants".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És especialment fascinant, i alhora repugnant, el personatge de l'Edgar, que adopta el nom d'Egger Fürst durant l'ocupació nazi i retorna al d'Edgar Parts amb l'arribada dels soviètics; un personatge amb seriosos problemes d'identitat sexual que busca apropar-se als dominadors de torn per intentar prosperar. És extraordinari també el personatge de la Juudit, una dona que, enmig de tot plegat, aposta per l'amor i en surt derrotada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
He acabat la lectura de <i>Quan els coloms van desaparèixer</i> amb la impressió d'haver descobert una molt bona escriptora. Serà qüestió de recuperar la seva anterior novel·la, <i>Purga</i>, que en el seu moment va rebre tota mena de premis i elogis i que, en la seva versió teatral, serà estrenada al TNC el pròxim mes d'abril.</div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-72405137966861593032014-12-07T00:39:00.000+01:002014-12-07T00:39:56.473+01:00Tribut a Alfredo Calonge<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-O9c3kmFS-D4/VINBnS7kB6I/AAAAAAAACbI/S-EPTRHa4uA/s1600/calonge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-O9c3kmFS-D4/VINBnS7kB6I/AAAAAAAACbI/S-EPTRHa4uA/s1600/calonge.jpg" height="320" width="223" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
"Aquesta nit ens ho passarem bé, i ja plorarem després a casa". Aquest va ser el missatge que el mític Flowers ens va transmetre des de dalt de l'escenari de l'Apolo, instants abans que Los Negativos sortissin a interpretar el seu meravellós disc <i>Piknik Caleidoscópico</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les cançons del disc van sonar, en el mateix ordre que en el disc, fantàstiques. A l'escenari es van anar succeint els convidats. Un dels moments destacats va ser quan Jorge Explosion va posar guitarra elèctrica i veu a "No soy yo (la psicoastenia)". Per altra banda, els Pinker Tones van tenir l'honor de cantar "Cigarras panameñas", la cançó que conté, com ells mateixos van assenyalar, els millors versos de Los Negativos: "fue un viaje rápido / y un piknik genial". Uns versos que després de la mort d'Alfredo Calonge prenen un nou sentit. Els germans Pardo i Marta Ruiz (Sex Museum) es van afegir per a una enèrgica "Moscas y arañas", i Miqui Puig va estar fantàstic cantant amb Carles Estrada "El club del cerdo violeta". Aquests van ser només alguns dels molts convidats que van anar pujant a l'escenari. Després de les catorze cançons de <i>Piknik Caleidoscópico, </i>tots plegats van interpretar "A tumba abierta", l'últim single que Alfredo Calonge va veure publicat. Unes emotives paraules de Marian, la germana d'Alfredo, van tancar la primera part de l'acte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La festa va continuar a La [2] amb discjòqueis d'excepció i tres bandes en directe: Los Canguros, Brighton 64 i The Canary Sect. Els primers es van ressentir de l'absència de Felipe (de gira per Mèxic amb Los Fresones Rebeldes) i la vocalista Charo. Els Brighton 64 van demostrar, una vegada més, que en la seva última reencarnació estan en plena forma. Magnífiques lectures de "Fotos del ayer", "Bola y cadena" o "Barcelona Blues". Van tancar amb una emotiva "Caminos por recorrer", un homenatge a Alfredo Calonge. I vam acabar la nit ballant amb The Canary Sect, la banda de rhythm & blues i garatge en què també tocava Alfredo els últims anys, que va protagonitzar una vibrant actuació.<br />
<br />
La de divendres va ser una nit plena d'emocions. Que, també és cert, no vaig poder documentar amb la meva càmera de fotos, que se'm va espatllar a la primera de canvi! La foto que segueix la va fer la Assumpta amb el mòbil.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-U1oFFQ8cA7U/VIOShB5wKjI/AAAAAAAACbc/BVHAQ78gd50/s1600/tribut_a_alfredo_calonge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-U1oFFQ8cA7U/VIOShB5wKjI/AAAAAAAACbc/BVHAQ78gd50/s1600/tribut_a_alfredo_calonge.jpg" height="640" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-59881584857887443312014-11-28T19:29:00.000+01:002014-11-28T19:29:23.626+01:00Paul Collins, "Feel The Noise"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-865nFscs95I/VHeT7lIdV8I/AAAAAAAACa0/f3cQgwED8qM/s1600/paul_collins-feel_the_noise.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-865nFscs95I/VHeT7lIdV8I/AAAAAAAACa0/f3cQgwED8qM/s1600/paul_collins-feel_the_noise.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, novembre 2014</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
"I was standing there a long time ago, listening to the people on and on they go. Everyone was saying rock and roll was dead, I didn't understand a... thing they said. So I cut them loose and I said Yeah, Yeah, and I turned it way up loud. I said I'll let my guitar do the talking now. Oh Yeah, feel the noise."</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquestes paraules de Paul Collins a la contraportada defineixen perfectament el seu nou disc: una explosió de rock and roll, un disc per negar que aquest gènere musical estigui mort, per reivindicar una vegada més el rock de guitarres, un disc fet amb tota la il·lusió del món.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per aquest efecte Collins se'ns presenta a la portada del disc amb una fotografia de joventut, que ens remet a l'època gloriosa (finals dels setanta, començaments dels vuitanta) en què va liderar bandes com The Nerves o The Beat. Per altra banda, ha gravat el disc als estudis Ghetto Recorders de Detroit a les ordres de Jim Diamond, antic baixista de The Dirtbombs i productor de discos de White Stripes, The Fleshtones o The Ponys. És significativa també la col·laboració de Nikki Corvette, que fa segones veus en la cançó "Baby I Want You". Finalment, hem de celebrar la qualitat de les dotze cançons que formen el disc, onze composicions pròpies (la meva preferida és "Only Girl") i una encertada versió de "Reach Out I'll Be There", una cançó que els Four Tops van enregistrar el 1996 per al segell Motown.<br />
<br /></div>
<center>
<br /></center>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/36akBtljeFw?rel=0" width="480"></iframe></center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-79059581837393783482014-11-15T23:40:00.000+01:002014-11-15T23:40:28.161+01:00Marcos Gendre, "Parálisis Permanente. Adictos a la lujuria"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kbmuXkwp_CU/VGUZ_yQ3tmI/AAAAAAAACag/vUpDwPgWNKM/s1600/paralisis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-kbmuXkwp_CU/VGUZ_yQ3tmI/AAAAAAAACag/vUpDwPgWNKM/s320/paralisis.jpg" width="219" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre havia pensat que la cançó "Un accidente de circulación", de Loquillo y Los Trogloditas, estava dedicada a Eduardo Benavente. Però explica Loquillo en el pròleg d'aquest llibre que el líder de Parálisis Permanente va morir quan ja s'havien fet les mescles definitives d'<i>El ritmo del garage</i> (1983), que la cançó "Un accidente de circulación" va resultar ser una premonició, i que va decidir no cantar-la mai en directe.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No sabia, tampoc, o en qualsevol cas no ho recordava, que Nacho Canut hagués estat en la primera formació de Parálisis Permanente, ni que Jaime Urrutia (Gabinete Caligari) hagués tocat la guitarra en els primers singles del grup (i, per tant, també a la cançó "Autosuficiencia").</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que, probablement, no llegia res de Parálisis Permanente des de fa una pila d'anys, segurament des de les quatre pàgines que Diego Silva dedicava a la banda en el seu llibre <i>El pop español </i>(editorial Teorema, col·lecció "Música de nuestro tiempo", 1984).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Feia falta, doncs, un llibre sobre un dels grups més importants del pop espanyol dels 80, i l'editorial catalana Quarentena Ediciones i el musicòleg Marcos Gendre s'han encarregat de posar-hi remei. Tot i la seva qüestionable estructura (la cronologia dels fets, especialment pel que fa a la transició de Pegamoides a Parálisis, no acaba de quedar clara) i una prosa en alguns moments una mica desmanegada, <i>Parálisis Permanente. Adictos a la lujuria</i> és un llibre del tot necessari i una bona manera de reivindicar el llegat d'Eduardo Benavente, Ana Curra i companyia. Això sí, trobo ben desencertada la fotografia de portada: li hauria escaigut més una de la formació definitiva del grup, amb Ana Curra, Rafa Balmaseda i Toti Árboles al costat d'Eduardo!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-2150246424762402832014-11-04T23:25:00.000+01:002014-11-04T23:25:36.375+01:00Chuck Prophet & The Mission Express al Sidecar<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-0bzoAmoIWpM/VFkO22fuPyI/AAAAAAAACZs/clpOlOhccW0/s1600/IMG_3149.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-0bzoAmoIWpM/VFkO22fuPyI/AAAAAAAACZs/clpOlOhccW0/s1600/IMG_3149.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Chuck Prophet</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El rock'n'roll no està de moda. Si més no a casa nostra. Aquí, amb comptades excepcions, només omplen grans escenaris, practicant aquest estil musical, els vells dinosaures amb anys i panys d'exposició mediàtica. No és el cas d'aquest extraordinari músic que és Chuck Prophet.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Com s'explica, si no, que Chuck Prophet toqués ahir a Barcelona en una sala d'aforament tan reduït com és el Sidecar? Com pot ser, després d'haver publicat un dels millors discos de la dècada (<i>Temple Beautiful</i>, 2012), després dels genials concerts que ha fet els últims anys a Barcelona?<br />
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'últim d'aquests concerts va ser a La [2] de l'Apolo el maig del 2012. Aleshores vaig escriure en aquest bloc: "Per fer rock necessites bàsicament uns tios que sapiguen el que es fan amb les seves guitarres elèctriques. I està clar que Chuck Prophet ho té claríssim. I el guitarrista dels Mission Express no es queda enrere! Les notes que Prophet arrenca de la seva bregada Squier Telecaster connecten amb tot un món d'emocions. Em fa pensar en les guitarres del mític primer disc de Television: guitarres que riuen i que ploren. Però tot plegat no és només una qüestió de guitarres. Chuck Prophet sap estar dalt de l'escenari. Sap ser el perfecte <i>frontman</i>, en la seva mesura justa, sense els excessos d'un Jon Spencer, per exemple. Sap jugar amb la gestualitat i guanyar-se el públic amb uns somriures encantadors. Sap gaudir del que fa i ho transmet al seu públic, de manera que es forma una perfecta comunió. I una altra cosa, importantíssima: Prophet és un excel·lent compositor."</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-1yPd17XB2XY/VFkO8c51zQI/AAAAAAAACZ8/uWlQxfBi534/s1600/IMG_3160.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-1yPd17XB2XY/VFkO8c51zQI/AAAAAAAACZ8/uWlQxfBi534/s1600/IMG_3160.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Chuck Prophet & The Mission Express amb el suport <br />de Jonah Tolchin (el de la barba), que també va fer<br />les funcions de teloner</td></tr>
</tbody></table>
Unes valoracions perfectament aplicables al concert que vam viure ahir a la sala Sidecar. Canviava, és clar, el repertori. I és que Prophet venia a presentar el seu nou àlbum, un <i>Night Surfer </i>que a cada escolta ens revela nous tresors amagats. D'aquest nou disc van tocar les contundents "Countrified Inner City Technological Man" i "Ford Econoline", la meravellosa "Wish Me Luck" o el single "Tell Me Anything (Turn To Gold)". No van faltar les perles de l'anterior àlbum: "Castro Halloween", "The Left Hand And The Right Hand", "Who Shot John", "Willie Mays Is Up At Bat", "White Night, Big City" i "Temple Beautiful". Això sí, vam trobar a faltar el <i>hit </i>"Play That Song Again", que sorprenentment la banda no està tocant en aquesta gira. A la recta final del concert van tenir un paper destacat cançons de discos anteriors com "Summertime Thing" <i>(No Other Love</i>, 2002) o "You Did (Bomp Shooby Dooby Bomp)" (<i>The Age Of Miracles</i>, 2004). I en el capítol de les versions cal destacar una gloriosa "Rock And Roll Heart", de Lou Reed, amb què van obrir el concert, i el "Bangkok" d'Alex Chilton. Dos homenatges a dos grans músics americans morts aquests últims anys.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
"Després de molts anys escoltant rock i assistint a concerts, ha vingut Chuck Prophet per explicar-me amb lucidesa i clarividència quin va ser el passat del rock en tota la seva magnitud, quin és el seu present a les seves mans i la infinitat de possibilitats que pot oferir-nos en el futur. Magistral Chuck Prophet, el nou profeta del rock'n'roll", publicava avui mateix Chals Roig a l'<a href="http://www.exileshmagazine.com/2014/11/chuck-prophet-en-valencia-sala-16.html" target="_blank">Exile Magazine</a> a propòsit del concert que Chuck Prophet & The Mission Express van fer diumenge a València.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una gran nit de rock'n'roll, doncs, la que vam viure ahir a l'emblemàtic Sidecar. De fet, és un luxe poder gaudir d'un artista de la categoria de Chuck Prophet en un espai com aquest. Visca Chuck Prophet! I visca el Sidecar!</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-b6Tqg5lq644/VFkOrsQvzgI/AAAAAAAACZc/Vy-QSsRqVnE/s1600/IMG_3129.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-b6Tqg5lq644/VFkOrsQvzgI/AAAAAAAACZc/Vy-QSsRqVnE/s1600/IMG_3129.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-FgQDV7fTlaQ/VFkOyn0oaxI/AAAAAAAACZk/pNp3lmVPSsc/s1600/IMG_3133.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-FgQDV7fTlaQ/VFkOyn0oaxI/AAAAAAAACZk/pNp3lmVPSsc/s1600/IMG_3133.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4NG02h0O-Io/VFkO6LKnbeI/AAAAAAAACZ0/zrnmwxz0E80/s1600/IMG_3150.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-4NG02h0O-Io/VFkO6LKnbeI/AAAAAAAACZ0/zrnmwxz0E80/s1600/IMG_3150.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-47152432305128308922014-10-27T22:04:00.001+01:002014-10-27T22:04:24.077+01:00Allah-Las a l'Apolo<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-hxzfCG9aiHE/VE0ZvtrvaxI/AAAAAAAACYU/kkS2uFEIKEo/s1600/allah-las-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-hxzfCG9aiHE/VE0ZvtrvaxI/AAAAAAAACYU/kkS2uFEIKEo/s1600/allah-las-01.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
La sala gran de l'Apolo és preciosa, segurament el lloc més bonic per veure un concert a la ciutat de Barcelona. Si a una sala tan acollidora hi afegim un públic coneixedor de què va a veure i amb ganes de gaudir d'un bon concert, la cosa va per bon camí. Cap grup es podria queixar d'un públic com el que van tenir divendres a la nit els Allah-Las: un públic que va ballar, que va aplaudir i que va celebrar els primers acords de moltes de les cançons que van tocar els californians.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-d-Koqn0UoE4/VE0bAGyIqNI/AAAAAAAACZM/1DJ_WcDu7P8/s1600/allah-las-setlist.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-d-Koqn0UoE4/VE0bAGyIqNI/AAAAAAAACZM/1DJ_WcDu7P8/s1600/allah-las-setlist.jpg" height="320" width="240" /></a>Els Allah-Las van estar bé. És cert que es podrien deixar anar una mica més; potser els falta una mica de bogeria dalt de l'escenari! En qualsevol cas, durant una hora i quart, aproximadament, els de Los Angeles van tocar gairebé una vintena de cançons, totes extretes dels seus dos àlbums, <i>Allah-Las</i> (2012) i <i><a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2014/09/allah-las-worship-sun.html" target="_blank">Worship The Sun</a></i> (2014), amb l'excepció de "Calm Me Down", una versió de The Human Expression, una banda de rock psiquedèlic de Los Angeles (1966-67). El directe va confirmar que "Catamaran", "Had It All", "Busman's Holiday", "Artifact" o "Buffalo Nickel" (i podríem ampliar la llista) són cançons meravelloses. També van brillar els temes instrumentals del grup ("No Werewolf", "Ferus Gallery" i "Sacred Sands"). Només vaig trobar a faltar el <i>hit</i> "Don't You Forget It" del primer disc!<br />
<br />
El mateix poder hipnòtic que tenen els discos dels Allah-Las el té també el seu directe: el concert em va passar volant! Això sí: estic convençut que unes projeccions de vídeo complementarien d'allò més bé la posada en escena del grup. A veure si s'hi animen de cara a la pròxima gira!<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-rzJN5JG5I6Y/VE0aS6bSI4I/AAAAAAAACYk/6rxTAR8JEPY/s1600/allah-las-02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-rzJN5JG5I6Y/VE0aS6bSI4I/AAAAAAAACYk/6rxTAR8JEPY/s1600/allah-las-02.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-FQ1tW3HNaiA/VE0acvXKv5I/AAAAAAAACYs/l4Ztya4iwbk/s1600/IMG_3000.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-FQ1tW3HNaiA/VE0acvXKv5I/AAAAAAAACYs/l4Ztya4iwbk/s1600/IMG_3000.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8X8TOe3rC1o/VE0akjgk58I/AAAAAAAACY0/BBLb5FlcD98/s1600/IMG_3035.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-8X8TOe3rC1o/VE0akjgk58I/AAAAAAAACY0/BBLb5FlcD98/s1600/IMG_3035.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-kS-rhS654OU/VE0auRFdiWI/AAAAAAAACY8/Se9OYUKPPBk/s1600/allah-las-guitar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-kS-rhS654OU/VE0auRFdiWI/AAAAAAAACY8/Se9OYUKPPBk/s1600/allah-las-guitar.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-cwW5a9AK6N8/VE0a59xckyI/AAAAAAAACZE/Ga7AkQC6gJs/s1600/IMG_3064.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-cwW5a9AK6N8/VE0a59xckyI/AAAAAAAACZE/Ga7AkQC6gJs/s1600/IMG_3064.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<br /></div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-69181370737128125742014-10-18T18:47:00.001+02:002014-10-18T18:50:20.289+02:00Reigning Sound, "Shattered"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ddO3g8b2REY/VEKNVateVmI/AAAAAAAACYA/ZJdtoyliAfU/s1600/reigning_sound_shattered.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ddO3g8b2REY/VEKNVateVmI/AAAAAAAACYA/ZJdtoyliAfU/s1600/reigning_sound_shattered.jpg" height="200" width="199" /></a></div>
<b>Disc del mes, octubre 2014</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Un disc excitant, el nou de Reigning Sound. Segurament deu ser culpa meva, però els anteriors àlbums de la banda no m'havien dit massa res. Amb <i>Shattered</i> ha estat diferent. Aquest m'ha enganxat ben enganxat. De vegades és el moment en què escoltes un disc; si és així, vaig escoltar <i>Shattered </i>en el moment idoni. No em canso d'escoltar-lo! Hauré de repescar els anteriors àlbums...</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Reigning Sound és la banda que va formar Greg Cartwright a Memphis l'any 2001 després de les seves experiències amb Compulsive Gamblers i Oblivians. Des de llavors, Reigning Sound van anar publicant discos gairebé cada any fins al 2009. Des d'aquell moment fins ara, només hi havia un mini-LP, <i>Abdication... For Your Love</i> (2011). Han estat uns anys de reestructuració de la banda. Ben curiosa, per cert: Greg ha incorporat els quatre membres de la banda de soul de Brooklyn The Jay Vons.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I de la confluència entre Memphis i Brooklyn, entre el garatge-rock i el rock'n'roll dels primers discos de Reigning Sound i el soul que aporten els nous components de la banda, neix aquesta meravella de disc, <i>Shattered</i>, amb unes cançons increïbles: "North Cackalacky Girl" (un encertat començament de disc a ritme de rock'n'roll; a mi em pensar en The Fleshtones o The Young Fresh Fellows), "You Did Wrong" (un gran tema de rock de garatge amb uns evocadors teclats), "My My" (pura energia!), "Baby It's Too Late" (versió de Shadden And The King Lears) o "Starting New" (la perla del disc: ja la tinc a la llista dels Cactus Hits 2014).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<center><iframe width="480" height="270" src="//www.youtube.com/embed/Bqi_41GcxAU?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>
<br>
<center><iframe width="480" height="270" src="//www.youtube.com/embed/tirtx2R0oeA?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></center>Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-4237082815362576932014-10-05T21:33:00.000+02:002014-10-05T21:33:21.490+02:00Wajdi Mouawad, "Ànima"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LAnE_pLjlJI/VB1bdM8Z1sI/AAAAAAAACWM/2ievJmrsk34/s1600/%C3%A0nima.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-LAnE_pLjlJI/VB1bdM8Z1sI/AAAAAAAACWM/2ievJmrsk34/s1600/%C3%A0nima.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
"Havien jugat tant a morir l'un en braços de l'altre, que en trobar-la ensangonada al mig de la sala es va posar a riure, convençut que veia un muntatge, un quadre grandiós, per sorprendre'l, aquesta vegada, per fer-lo caure d'esquena, deixar-lo de pedra, fer-li perdre el cap, ensarronar-lo.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan deixava a terra la bossa de plàstic, aquell mateix matí amb veu enjogassada ella li havia dit Compra salmó perquè el salmó és molt bo, va entendre que era morta perquè tenia els ulls oberts, la mirada fixa i, a les mans, la ferida, el ganivet clavat al sexe."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així comença <i>Ànima</i>. En Wahhch Debch arriba a casa seva i es troba la seva dona, la Léonie, que estava embarassada, brutalment assassinada. Quan es recupera de la commoció, no pot treure's del damunt el sentiment de culpabilitat: "Si hagués tornat més aviat, si no hagués anat a comprar... (...) M'entretenia mentre ella... Veig imatges. Ella, tota sola morint-se, aquesta visió, t'ho juro, és insuportable". La policia ha identificat el culpable: Welson Wolf Rooney. Però s'ha amagat en una reserva d'indis mohawk i la policia federal al·lega que no hi pot entrar. Així, Wahhch Debch inicia un viatge en persecució de l'assassí de la seva dona. No el mou el desig de venjança; només vol veure el culpable: "podria ser que hi veiés alguna cosa que em pogués convèncer que efectivament no sóc jo que la vaig matar". Un viatge que és, alhora, una recerca de la pròpia identitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Ànima, l'autor de l'obra de teatre <i>Incendis</i> teixeix una excel·lent i duríssima història. La violència i la poesia conflueixen en una novel·la que destaca pel fet que són els animals qui, des del seu punt de vista, ens expliquen la història de Wahhch Debch. Així, per exemple, un corb ens explica l'enterrament de la Léonie: "L'he vist arribar al capdavall del carrer principal del cementiri, davant del seguici, just darrere del cotxe de morts". O una aranya relata l'entrada d'en Wahhch al bar Warriors, a la reserva índia: "Sobirana, m'he replegat al centre de la teranyina i l'he escrutat. Ha avançat fins al final de la barra i s'hi ha quedat, dret, amb les mans a les butxaques, d'esquena als altres. Ha obert la boca per emetre unes ones que han vingut a fer vibrar els fils de la meva teranyina". Destaquen, però, fins al punt de transcendir el paper de testimonis i convertir-se pràcticament en personatges de la novel·la, el gos d'en Chuck (un pinxo a les ordres d'en Coach, el cap d'una organització criminal), en Tomahawk, que és el ximpanzé d'en Coach, o el llop que acompanya en Wahhch durant la tercera part de la novel·la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una novel·la extraordinària!<br />
<br /></div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-21349854826404786662014-09-30T23:49:00.001+02:002014-09-30T23:49:30.629+02:00Allah-Las, "Worship The Sun"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-pV5dw7j_ew0/VCsIfk7ed5I/AAAAAAAACXs/pWlyTYwbP1w/s1600/allah-las.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-pV5dw7j_ew0/VCsIfk7ed5I/AAAAAAAACXs/pWlyTYwbP1w/s1600/allah-las.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, setembre 2014
</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Comença a girar el disc i sembla que comenci també a girar una espiral que poc a poc et va hipnotitzant. L'inici del disc, amb la cançó "De vida voz", recorda els Love de <i>Forever Changes</i>; després, "Had It All", "Artifact", la instrumental "Ferus Gallery" i totes les cançons que es van succeint ens transporten a la psiquedèlia de bandes dels seixanta com els 13th Floor Elevators o els Byrds.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El segon àlbum de la banda de Los Angeles no suposa cap sorpresa. No hi ha cap gir de cent vuitanta graus; no hi ha cap salt al buit. Els Allah-Las segueixen fidels a una fórmula que resulta de la confluència del folk-rock, la psiquedèlia i el rock de garatge. La sorpresa, en tot cas, radica en la capacitat del grup de superar-se amb un segon disc que, tot i ser fidel a la recepta del seu àlbum de debut (<i>Allah-Las</i>, 2012), et sedueix i et captiva durant els seus quaranta minuts de durada. I quan acaba l'última cançó, tombes el disc i col·loques l'agulla del tocadiscos una altra vegada a l'inici, perquè tornin a sonar "A vida voz", "Had It All" o, més endavant, "Buffalo Nickel", "Follow You Down" o "Every Girl".<br />
<br />
Sens dubte, els Allah-Las superen amb nota el sempre difícil repte del segon disc. Ho podrem celebrar el divendres 24 d'octubre a la sala Apolo de Barcelona, on els de Califòrnia presentaran en directe aquest esplèndid "Worship The Sun".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/nQ20OyjvtUs?rel=0" width="560"></iframe></center>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ZyeIuazQoe4?rel=0" width="560"></iframe></center>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/fIsTO0_lKA4?rel=0" width="560"></iframe></center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-14972021018568447352014-09-24T17:12:00.000+02:002014-09-24T17:12:21.627+02:00FestiSurf Costa Brava 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-E7Gxc7Oxngw/VB72FqG8jpI/AAAAAAAACWc/k4oaNRXdpnk/s1600/festisurf2014.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-E7Gxc7Oxngw/VB72FqG8jpI/AAAAAAAACWc/k4oaNRXdpnk/s1600/festisurf2014.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Per segon any consecutiu, hem pogut gaudir d'aquest fantàstic festival gratuït a la platja de Riuet de Platja d'Aro. En la <a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2013/09/cronica-del-festisurf.html" target="_blank">primera edició</a> els organitzadors ja van posar el llistó molt alt portant Los Tiki Phantoms o Los Coronas. Semblava difícil estar a l'altura d'aquell magnífic cartell en la segona edició, però ho han aconseguit.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dissabte a la nit. Ens vam perdre la primera banda, The Redneck Surfers (de Salamanca), o sigui que els primers que vam veure van ser els suecs The Barbwires, un trio (guitarra, baix i bateria) en què destaca el guitarrista Mike Barbwire, que van oferir un correcte recital de surf instrumental.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenia moltes ganes de veure Mossén Bramit Morera i Els Morts. L'any passat ja vaig fer en aquest bloc una entusiasta ressenya del seu <a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2013/05/mossen-bramit-morera-i-els-morts.html" target="_blank">primer EP</a>. En directe em van semblar una banda boníssima, amb uns excel·lents músics (al capdavant, Marc Argenter, guitarrista que havia format part d'Els Trons i Flashback Five), amb un saxo que dóna molt de color al grup i amb un cantant amb un gran sentit de l'espectacle. Van tocar cançons d'aquell primer EP i, és clar, del seu nou disc, un vinil de 10 polzades publicat recentment, titulat <i>Tot s'aprofita</i>. Cal destacar peces com "L'home del sac" (adaptació del clàssic "Goo Goo Muck", de Ronnie Cook, que també versionaven The Cramps), "Nicomedes" o "Jezabel", i també una genial versió del clàssics de clàssics "Louie Louie", rebatejada "Sang i budells".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cirereta del pastís van els russos, de Sant Petersburg, Messer Chups. Només són tres, però quins tres! Oleg Gitarkin fa meravelles amb la seva guitarra, la baixista Annette Schneider té un magnetisme extraodinari i el bateria, el més comunicatiu de tots tres, porta el ritme com un metrònom. Amb una trajectòria que arrenca el 1999, originàriament com a banda paral·lela d'una altra anomenada Messer für Frau Müller, des de llavors han publicat més d'una dotzena de discos. En directe em van sorprendre pel ritme endimoniat que injecten a la seva música.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un gran festival! Preguem perquè hi hagi una tercera edició, i una quarta, i una cinquena...<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-vSWcbvifnKU/VB72Yy4apEI/AAAAAAAACWk/7FYuIaAv4Zs/s1600/IMG_2752.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-vSWcbvifnKU/VB72Yy4apEI/AAAAAAAACWk/7FYuIaAv4Zs/s1600/IMG_2752.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">The Barbwires</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-GzPzmmGm5N4/VB72u9y_hwI/AAAAAAAACWs/LE6kCg-F7j8/s1600/IMG_2787.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-GzPzmmGm5N4/VB72u9y_hwI/AAAAAAAACWs/LE6kCg-F7j8/s1600/IMG_2787.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mossén Bramit Morera i Els Morts</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-41oRrQnqeS0/VB736K-HSdI/AAAAAAAACW4/PwDSnglqQiU/s1600/IMG_2798.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-41oRrQnqeS0/VB736K-HSdI/AAAAAAAACW4/PwDSnglqQiU/s1600/IMG_2798.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Mossén Bramit Morera i Els Morts</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-poLMfo5mXsY/VB74E6hTX1I/AAAAAAAACXA/pgAjTsMD-5w/s1600/IMG_2808.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-poLMfo5mXsY/VB74E6hTX1I/AAAAAAAACXA/pgAjTsMD-5w/s1600/IMG_2808.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Mossén Bramit Morera i Els Morts</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-r0GG7qwOYU8/VB74Pj7isII/AAAAAAAACXI/LY03RBQF8-g/s1600/IMG_2832.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-r0GG7qwOYU8/VB74Pj7isII/AAAAAAAACXI/LY03RBQF8-g/s1600/IMG_2832.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Mossén Bramit Morera i Els Morts</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ObnwIJ-ecG4/VB74akpp4sI/AAAAAAAACXQ/4PiUndmstIs/s1600/IMG_2857.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ObnwIJ-ecG4/VB74akpp4sI/AAAAAAAACXQ/4PiUndmstIs/s1600/IMG_2857.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Messer Chups</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-jqlsBVpsM3s/VB74j11iz5I/AAAAAAAACXY/Kag2h-la-W8/s1600/IMG_2872.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-jqlsBVpsM3s/VB74j11iz5I/AAAAAAAACXY/Kag2h-la-W8/s1600/IMG_2872.JPG" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Messer Chups</td></tr>
</tbody></table>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-65101254969949006742014-09-18T22:23:00.000+02:002014-09-18T22:24:31.071+02:00The Mockers a la sala TZVR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ofSZDkQXJh4/VBsIkRPsY-I/AAAAAAAACVU/43WqL6JK_dE/s1600/IMG_2740.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ofSZDkQXJh4/VBsIkRPsY-I/AAAAAAAACVU/43WqL6JK_dE/s1600/IMG_2740.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La banda nord-americana The Mockers va tocar ahir a la nit a la sempre acollidora sala TZVR (quines festes que s'hi munten!) de Sant Feliu de Guíxols. A base de power-pop vitaminat i de rock de garatge, la banda de Virgínia va protagonitzar un engrescador concert a base d'excel·lents composicions pròpies, com "C'Mon Over To My Side" o "Mola, Guay, OK". En el capítol de les versions, no van faltar les seves curioses adaptacions de Los Nikis ("The Emperor Strikes Out"), Los Secretos ("Déjame") o "Eres tú" (Mocedades). I tampoc es van oblidar del clàssic de Richard Berry "Have Love Will Travel", en la recta final del concert. Fins i tot van improvisar un "My Sharona" a petició del públic (el guitarrista Robbie Rist duia una samarreta de The Knack)! Bones cançons, bona música i molt bon sentit de l'humor. Ni tan sols els talls en el subministrament elèctric van poder aturar uns Mockers encantats amb el genial ambient de la sala TZVR (es van oferir per tornar l'any que ve!).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5FLUK1dA8yI/VBs9uSmD3EI/AAAAAAAACVs/MoZMRJBpxRE/s1600/IMG_2722.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-5FLUK1dA8yI/VBs9uSmD3EI/AAAAAAAACVs/MoZMRJBpxRE/s1600/IMG_2722.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-RhovxvXrUJg/VBs-AarazRI/AAAAAAAACV0/HfeNRHbEwAU/s1600/IMG_2729.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-RhovxvXrUJg/VBs-AarazRI/AAAAAAAACV0/HfeNRHbEwAU/s1600/IMG_2729.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-YRnA0tgyXgg/VBs-JOaZ5rI/AAAAAAAACV8/zxpR_WjGte4/s1600/IMG_2741.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-YRnA0tgyXgg/VBs-JOaZ5rI/AAAAAAAACV8/zxpR_WjGte4/s1600/IMG_2741.JPG" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Abans, Els Stupid Things de L'Estartit ens van fer passar una entretinguda estona a base de versions de clàssics del punk i del rock'n'roll: Ramones, Buzzcocks, Toy Dolls, Eddie Cochran, Violent Femmes, David Bowie, The Muffs...</div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-57299216907432695402014-09-05T18:46:00.000+02:002014-09-05T18:46:04.202+02:00John Wiliams, "Butcher's Crossing"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-YN2Fz7tl5tg/U8T_Ztm4SxI/AAAAAAAACQ4/BPfyRVRqhlg/s1600/butcherscrossing.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-YN2Fz7tl5tg/U8T_Ztm4SxI/AAAAAAAACQ4/BPfyRVRqhlg/s1600/butcherscrossing.jpg" height="320" width="217" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
És sorprenent la capacitat que tenia John Williams per emprendre, i amb èxit, novel·les de gènere tan divers: una novel·la diguem-ne realista, <i><a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2012/07/john-williams-stoner.html" target="_blank">Stoner</a></i>, una novel·la històrica, <i><a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2013/04/john-williams-august.html" target="_blank">August</a></i> o <i>Butcher's Crossing </i>que, segons llegim a la contraportada del llibre, es tracta d'una "obra senyera dels antiwesterns moderns".</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Butcher's Crossing</i> ens explica la història de Will Andrews, un jove que ha abandonat la universitat de Harvard i, gràcies a l'herència d'un oncle, se n'ha anat a l'oest, havent sentit la crida de la natura salvatge. Al petit poblat de Butcher's Crossing, Will coneixerà en Miller, un caçador que se l'endurà en una arriscada expedició a la cacera de bisons a les Muntanyes Rocalloses. Una experiència vital que canviarà en Will, com ja havia pronosticat la Francine, una prostituta que es fa amiga del jove Andrews: "Tornaràs, sí; però no seràs el mateix. No seràs tan jove; et tornaràs com els altres (...). El vent i el sol t'enduriran la cara; les teves mans jo no seran suaus."</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És admirable la capacitat de John Williams per fer-nos sentir la set i la calor que passen els personatges mentre travessen les extenses planúries sota un sol extenuant, el dolor i l'entumiment de tantes hores cavalcant, el fred que senten a la nit a les muntanyes... És admirable el detallisme tan gràfic amb què ens explica com en Miller fabrica els cartutxos el dia abans de la gran cacera, o com escorxen els bisons, o com en preparen un per menjar-se'l per sopar.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quin gran novel·lista que era, aquest John Williams! Llàstima que només publiqués quatre novel·les (les tres que hem esmentat i <i>Nothing But The Night</i>, la seva primera obra, del 1948).</div>
<br />Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-69117708654349550512014-09-01T22:43:00.002+02:002014-09-01T22:43:21.056+02:00Festival Acústica 2014<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-8u9sWzoGIAE/VATZK7_Iu9I/AAAAAAAACUY/C1t-YOGlDuI/s1600/els_pets.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-8u9sWzoGIAE/VATZK7_Iu9I/AAAAAAAACUY/C1t-YOGlDuI/s1600/els_pets.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Pets</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;">Suposo que per fer una crònica com cal de l'Acústica d'aquest any caldria tenir en compte, primer de tot, els que, en principi, són els concerts principals, els de pagament. Però això no podrà ser, perquè aquest any he optat per la versió gratuïta del festival. Aquesta no serà, doncs, una crònica com cal.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Divendres vaig triar el concert de La Troba Kung-Fú. Ja se m'havien escapat un parell de cops i aquesta vegada no me'ls volia perdre. Va ser un concert ben especial (el programa l'anunciava com a "Espectacle Tricentenari") en què la banda de Joan Garriga actuava amb una colla de glossadors: la Sílvia de l'Ampolla, lo Ramon de Cervera, el mallorquí Mateu Xurí, el sabadellenc Carles Belda i un glossador empordanès convidat van haver d'enfrontar-se als reptes d'en Gustinet d'Espolla. Tots ells van tenir moments inspiradíssims, sempre al ritme de les cançons de La Troba: "La cançó del lladre", "Volant", "Xocolata bona"... Un concert que ens deixarà un molt bon record a tots els assistents.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CyfgfYNfqXk/VAQVWO-rHAI/AAAAAAAACUA/RrLveavxGfo/s1600/joana_serrat_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-CyfgfYNfqXk/VAQVWO-rHAI/AAAAAAAACUA/RrLveavxGfo/s1600/joana_serrat_01.jpg" height="299" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joana Serrat tocant a la plaça Gala-Salvador Dalí</td></tr>
</tbody></table>
Dissabte vaig començar més d'hora. A les nou la Joana Serrat presentava en petit format (acompanyada només per un teclista-guitarrista) les cançons del seu segon àlbum, <i>Dear Great Canyon</i>. Si el disc ja m'havia agradat molt, el concert em va captivar: la cantautora de Vic té una veu preciosa, canta com els àngels i fa unes cançons delicioses. Una meravella. També són de Vic La Iaia. Només vaig poder veure els últims quinze o vint minuts del concert, però em van sorprendre gratament, amb un sensacional final amb els tres components de la banda atacant el xilòfon. Vaig continuar amb la Fundación Tony Manero, que sempre és apostar sobre segur. Van combinar algunes de les cançons que formaran part del seu nou disc, <i>Superficial</i>, que sortirà a la venda aquest setembre, amb clàssics de la banda com "Supersexy Girl", "United Soul", "Can't Nobody Love Me Like You Do", "Sube el tocadiscos" o "Paquito's Way". I sonant com mai! Un tip de ballar, vaja. I, per acomiadar el festival, em va fer gràcia poder trobar un forat a l'atapeïda Rambla de Figueres per poder escoltar en directe el "Bon dia" d'Els Pets.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-GG8cdBtbLsU/VAQVYRasIAI/AAAAAAAACUI/W2QTcpm6EPw/s1600/fundacion_tony_manero_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-GG8cdBtbLsU/VAQVYRasIAI/AAAAAAAACUI/W2QTcpm6EPw/s1600/fundacion_tony_manero_01.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lalo López, guitarrista de la Fundación Tony Manero</td></tr>
</tbody></table>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-70689582442296965772014-08-29T13:01:00.001+02:002014-08-29T13:01:46.780+02:00Sonic Surf City, "Viva Wahines!"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-9PXiAqpDlV4/U_XMMgusUDI/AAAAAAAACTs/73LOkiu8klI/s1600/sonic_surf_city-viva_wahines.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-9PXiAqpDlV4/U_XMMgusUDI/AAAAAAAACTs/73LOkiu8klI/s1600/sonic_surf_city-viva_wahines.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<b>Disc del mes, juliol-agost 2014</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
"Surfers Are Back", "Sun In Her Eyes", "Surf School"... Amb els títols de les cançons (i amb el nom del grup, és clar!) els Sonic Surf City no enganyen ningú: ells fan música surf. Més de cinquanta anys després que els Beach Boys enregistressin <i>hits</i> memorables com "Surfin' Safari", "Surfin' USA" o "Little Deuce Coupe", la passió per la música surf no s'ha extingit. En són exemples els anglesos Surfin' Lungs, els americans The Phantom Surfers o els catalans 13th Magic Skull, entre molts d'altres. I els suecs Sonic Surf City, evidentment, que porten des del 1988 gravant discos (amb extraordinàries cançons com "Sonic Surfer Boy" o "Summer Love") i fent concerts com el que vam poder veure fa deu anys a Calella, dins l'enyorat festival Wipe Out Weekend. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El nou disc de Sonic Surf City, publicat pel segell alacantí Rufus Recordings es titula <i>Viva Wahines!. </i>Un disc estiuenc, fresc i amb molt bones cançons: "Fabio And I", "Supernova", "1-2-3 Baby You And Me"... Fins i tot s'atreveixen amb un tema a capella ("Wahine")!</div>
<br />
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/Df3y2a-wjlA?rel=0" width="480"></iframe></center>
<br />Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-10716896733010200702014-08-13T13:25:00.000+02:002014-08-13T13:25:16.042+02:00Chuck Prophet, "Wish Me Luck"<div style="text-align: justify;">
Ens alegra tornar a tenir notícies del gran Chuck Prophet. Després de <i><a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2012/02/chuck-prophet-temple-beautiful.html" target="_blank">Temple Beautiful</a> </i>(2012), uns dels millors discos publicats aquests últims anys, el músic californià ja té a punt el seu nou àlbum, que inclou dotze cançons i un convidat de luxe: Peter Buck (guitarrista de R.E.M.). El disc, que es titula <i>Night Surfer</i>, el publicarà Yep Roc Records el 23 de setembre. Unes setmanes més tard, el dilluns 3 de novembre, Prophet, en companyia de la seva banda The Mission Express, el presentarà en directe a la sala Sidecar. Un concert molt recomanable: encara recordem amb entusiasme la seva <a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2012/05/chuck-prophet-mission-express-la-2-de.html" target="_blank">visita a La [2] de l'Apolo</a> el maig del 2012. De moment podem gaudir de la primera cançó que s'ha donat a conèixer del nou disc: "Wish Me Luck".</div>
<br />
<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/d4f0MVFji9g?rel=0" width="480"></iframe></center>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-86226608018743758002014-08-08T12:47:00.000+02:002014-08-08T12:47:12.543+02:00Matt Haig, "Els humans"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-u9NnjypE34s/U9Dn4W7hERI/AAAAAAAACR8/cYcQkqTpNIk/s1600/els_humans.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-u9NnjypE34s/U9Dn4W7hERI/AAAAAAAACR8/cYcQkqTpNIk/s1600/els_humans.jpg" height="320" width="209" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els vonadorians no es fien dels humans: si han portat el seu planeta al límit de la destrucció, què no farien amb els altres planetes habitats de l'univers, si tinguessin la tecnologia per arribar-hi? És per això que quan un humà, el matemàtic i professor Andrew Martin, descobreix una fórmula matemàtica transcendental, els vonadorians l'eliminen i envien un dels seus per suplantar-lo i destruir qualsevol rastre de la descoberta.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'atractiu del llibre es troba, doncs, en el punt de vista: sense ser un tema absolutament original, Haig se'n surt força bé a l'hora d'explicar com és la vida dels humans segons un extraterrestre. Un exemple:</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
"Generalment, un humà ha de fer totes les coses següents. Ell o ella s'aixecarà del llit, sospirarà, s'estirarà, anirà al lavabo, es dutxarà, es rentarà el cap, es posarà condicionador al cap, es rentarà la cara, s'afaitarà, es desodoritzarà, es rentarà les dents (amb fluor!), s'eixugarà els cabells, es pentinarà, es posarà crema a la cara, es maquillarà, passarà revista davant del mirall, triarà la roba depenent del temps i de la situació, es vestirà, tornarà a passar revista davant del mirall... i tot això només abans d'esmorzar. No sé ni per què s'aixequen del llit. Però ho fan, cada dia, milers de vegades. I això no és res: ho fan tot sols, sense tecnologia que els ajudi. Potser una mica d'activitat elèctrica als raspalls de dents i als assecadors, però res més. I tot això per reduir l'olor corporal, els pèls, l'halitosi i la vergonya."</div>
<br />
Una lectura fresca i amena per a l'estiu.Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-63510077357178198002014-07-28T12:48:00.000+02:002014-07-28T12:48:15.890+02:00Belle & Sebastian a Sant Feliu de Guíxols<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Ji5ZHMM7PIg/U9YbqOeZHcI/AAAAAAAACSg/QcyGX4ZQG8Y/s1600/belle_sebastian_07.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ji5ZHMM7PIg/U9YbqOeZHcI/AAAAAAAACSg/QcyGX4ZQG8Y/s1600/belle_sebastian_07.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El concert de Belle & Sebastian d'aquest dissabte al festival Porta Ferrada va ser de luxe. A la primera fila d'una platea convertida en pista, sense seients, semblava que estiguéssim a la llotja presidencial, amb l'avantatge que, drets, podíem ballar. La banda escocesa es va presentar amb un formació de tretze músics, secció de corda inclosa. I el so era de qualitat, tot i les <a href="http://www.ara.cat/premium/Belle-Sebastian-munten-festa-dencarar_0_1183081719.html" target="_blank">objeccions</a> que es puguin posar a uns violins probablement massa estridents.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
De fet, després d'obrir el concert amb l'instrumental "Judy Is a Dick Slap", quan van seguir amb "I'm a Cuckoo" es va escoltar un murmuri d'admiració entre el públic en el moment que va entrar la veu, meravellosa i fantàsticament sonoritzada, d'Stuart Murdoch. Els Belle & Sebastian es fan estimar: el carisma i la sensibilitat d'Stuart Murdoch, la simpatia d'Stevie Jackson, la senzillesa d'una Sarah Martin que entrava i sortia de l'escenari sempre amb la seva bossa a coll. I es fan estimar, és clar, per la seva música: al llarg de divuit anys, ens han alegrat la vida amb una col·lecció meravellosa de cançons. En el concert de dissabte van sonar molts dels grans èxits de la banda ("Like Dylan In The Movies", "I Want The World To Stop", "Dog On Wheels", "I Didn't See It Coming" o "She's Loosing It" ) i algunes cançons no tan habituals en els seus últims directes ("Dirty Dream Number Two", "We Are The Sleepyheads" o "(I Believe In) Travellin' Light", aquesta última cantada per Stevie Jackson). És clar que, amb un repertori tan extraordinari com tenen els escocesos, semrpre trobaràs a faltar cançons: "Another Sunny Day", "Sleep The Clock Around", "The Blues Are Still Blue" i moltes altres (cadascú té les seves preferides).</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El de Sant Feliu va ser un concert deliciós, una festa que va acabar amb tota una colla de nois i noies del públic, reclutats per Stuart Murdoch, ballant dalt de l'escenari al ritme de "The Boy With The Arab Strap" i "Legal Man". Un únic bis, amb la cançó "Me and the Major", va posar el punt i final a un deliciós concert d'uns escocesos encantadors i en estat de gràcia.</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-IKUzEJctNHU/U9YpLU4-N6I/AAAAAAAACSw/TrQhgAWJBAs/s1600/belle_sebastian_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-IKUzEJctNHU/U9YpLU4-N6I/AAAAAAAACSw/TrQhgAWJBAs/s1600/belle_sebastian_01.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-lxK7aYJQLGI/U9YpcCbwL8I/AAAAAAAACS4/b-cNpRof-cQ/s1600/belle_sebastian_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lxK7aYJQLGI/U9YpcCbwL8I/AAAAAAAACS4/b-cNpRof-cQ/s1600/belle_sebastian_02.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-T-WXfRDpU78/U9YpjNygTCI/AAAAAAAACTA/-2oxwGv1V7I/s1600/belle_sebastian_04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-T-WXfRDpU78/U9YpjNygTCI/AAAAAAAACTA/-2oxwGv1V7I/s1600/belle_sebastian_04.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-OFAr6Bc2QzM/U9YprcOqK8I/AAAAAAAACTI/BLGkX2vQ16A/s1600/belle_sebastian_05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-OFAr6Bc2QzM/U9YprcOqK8I/AAAAAAAACTI/BLGkX2vQ16A/s1600/belle_sebastian_05.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-K__LlYQrtM8/U9YpxVGJofI/AAAAAAAACTQ/f_-U1Cya-xg/s1600/belle_sebastian_06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-K__LlYQrtM8/U9YpxVGJofI/AAAAAAAACTQ/f_-U1Cya-xg/s1600/belle_sebastian_06.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3408077485601379969.post-26841970259103675952014-07-26T18:44:00.000+02:002014-07-26T18:44:30.120+02:00Miqui Puig a Caldes de Malavella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-yBXuWnX3kt4/U9N6wntPYBI/AAAAAAAACSQ/_jh_o9LbsVg/s1600/miqui_puig_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-yBXuWnX3kt4/U9N6wntPYBI/AAAAAAAACSQ/_jh_o9LbsVg/s1600/miqui_puig_01.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El pati de la biblioteca de Caldes, a la nit, és un espai ben agradable, i l'ambient que s'hi crea (amb continuació a la terrassa del bar de la plaça després del concert) és ben simpàtic. Ja en vam poder gaudir l'estiu passat amb el concert de <a href="http://homecactus.blogspot.com.es/2013/07/convergencia-i-unio-el-musical-caldes.html" target="_blank">Maria Rodés, Ramon Rodríguez i Martí Sales</a>.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No és estrany, doncs, que en Miqui Puig, amb la seva nova banda, l'Agrupació Cicloturista Puig, s'hi sentís ben a gust, tot i l'amenaça d'una tempesta que semblava que ens havia de fer la guitza però que al final no va passar de l'ensurt. Van començar versionant Los Burros ("Disneylandia") i van acabar amb El Último de la Fila ("Insurrección"), dues delicioses versions que van servir per emmarcar les composicions pròpies: les dues cançons del nou single ("Vos trobava a faltar", "Como una de Duncan Dhu"), clàssics de la seva etapa en solitari ("Casualidades" o "Te quiero ahora, te quiero luego") i alguna curiositat de Los Sencillos ("Sandie Shaw", "Viva Acidhouse"). Va ser una hora de bona música i de ball que se'ns va fer curta!<br />
<br /></div>
Toni Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/05626022355117820724noreply@blogger.com0