27.2.14

The Fleshtones, "Wheel Of Talent"

Disc del mes, febrer 2014

Els Fleshtones viuen un moment dolç. El seu fitxatge pel segell Yep Roc Records, l'any 2003, ha donat als de Nova York una estabilitat que no havien tingut mai. I això per força s'havia de notar, i certament es nota en discos com Take A Good Look (2008) o Brooklyn Sound Solution (2011).

I amb Wheel Of Talent (2014) la banda comandada per Peter Zaremba i Keith Streng encara se supera. Si no coneguéssim els Fleshtones, després d'escoltar aquest disc podríem arribar a pensar que es tracta d'un greatest hits del grup. I és que el disc enganxa des de la primera fins a l'última cançó, des del potent rock de garatge d'"Available" (amb un arranjament de cordes!) fins a la festiva "Tear for Tear". Recuperen "Remember The Ramones", un homenatge als seus veïns del barri de Queens que havien publicat com a cara b del single Bite My Soul (2011); es marquen una descomunal peça de garatge d'aires nuggets, "Veo la luz", cantada en un castellà macarrònic; ens regalen un himne com "What I've Done Before"; s'acosten al power pop amb la deliciosa "How to Say Goodbye". I així fins a tretze cançons sense desperdici.

Ja tenim aquí el primer gran disc del 2014!


25.2.14

Nou single de Los Negativos

Han passat gairebé tres dècades des que Los Negativos van debutar amb Piknik Caleidoscòpico (1986), i és una agradable sorpresa que, en aquesta segona etapa, els creadors de meravelles com "Cigarras panameñas", "Moscas y arañas", "Bagdad" o "Parque portugués" encara ens alegrin la vida amb cançons com "A tumba abierta" o "Turmix", que formen el seu nou single que acaba de publicar Butterfly Records, i que podeu escoltar al bandcamp del segell.

I encara n'hi haurà més, perquè el single és un avenç del nou àlbum de Los Negativos, que es titularà Duplexin.

L'esperem amb moltes ganes!

21.2.14

Howard Buten, "Quan jo tenia cinc anys em vaig matar"

"Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.
Estava esperant el Popeye, que fan després de les notícies. Té els canells més grossos que la gent normal i al final sempre és el més fort. Però les notícies no s'acabaven mai.
El papa se les estava mirant. Jo m'havia posat les mans a les orelles perquè tinc por de les notícies. És el que m'agrada menys de la tele (...).
A les notícies hi va sortir un home. Portava una cosa a la mà, una nina, i la va ensenyar. (Es veia que no era real per les costures.) Em vaig treure les mans de les orelles.
-Això era la joguina preferida d'una nena petita -va dir l'home-. I aquesta nit, per culpa d'un accident estúpid, aquesta nena ha mort.
Vaig pujar corrents a la meva habitació.
Vaig saltar sobre el llit.
Vaig enfonsar la cara al coixí cada cop més fort fins que ja no vaig sentir res més. Vaig aguantar la respiració.
Llavors va venir el papa, va apartar el coixí, em va tocar amb una mà i em va dir pel nom. Jo estava plorant (...)
Llavors el papa em va explicar que cada dia algú es mor i que ningú sap per què. Les normes són així. Després va tornar a baixar.
Em vaig quedar assegut al llit molta estona. Així, sense moure'm. Dintre meu, alguna cosa no anava bé, ho notava a la panxa i no sabia què fer. Així que em vaig estirar al terra. Vaig allargar l'índex i em vaig apuntar al cap. I vaig abaixar el dit gros. I em vaig matar."

Així comença la novel·la Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, del psicòleg, clown i escriptor nord-americà, resident a França des de fa força anys, Howard Buten. Cal destacar, per altra banda, que es tracta del primer llibre que l'editorial barcelonina Blackie Books publicà en català, cosa que celebrem.

El llibre explica la història d'en Burt, un nen de vuit anys que està tancat en un centre d'internament infantil. "M'han portat aquí pel que li he fet a la Jessica", ens explica al començament del segon capítol. Així, a través de la veu narrativa del nen, anirem coneixent com és la seva vida al centre i, sobretot, anirem descobrint els fets que el van portar a ser internat. Tot plegat, doncs, a través d'un narrador en primera persona. La tria d'aquest punt de vista, amb un narrador identificat amb un nen amb un trastorn mental, ens remet a clàssics moderns de la literatura juvenil com El vigilant del camp de sègol, de J. D. Salinger, o El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon. I val a dir que la novel·la de Buten no desmereix al costat d'aquestes. Si més no, a França ho deuen creure: es diu, segons llegim a la solapa, que, d'entre els francesos que saben llegir, un de cada deu ha llegit Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.

7.2.14

Los Mambo Jambo & The Excitements

Los Mambo Jambo i The Excitements són dues de les bandes més interessants sorgides de l'escena barcelonina aquests últims anys, i totes dues tenen una interessant projecció internacional.

Los Mambo Jambo acaben de publicar el seu segon àlbum, Impacto Inminente, un disc inspirat en el còmic de suspens i el rock and roll instrumental de la dècada dels 50. Com a carta de presentació han realitzat aquest dinàmic videoclip, "Un baile hipnótico":



Per altra banda, The Excitements van visitar el programa d'Andreu Buenafuente a La Sexta, "En el aire", i van interpretar la magnífica "Ha, Ha, Ha":