27.7.13

Convergència i Unió ("el musical") a Caldes de Malavella

Sales, Rodríguez, Rodés i companyia
A la Mercè Barnadas, bibliotecària de Caldes de Malavella, li agrada molt, a més dels llibres, la música. Te la pots trobar al popArb o, per exemple, en un concert d'Eels. I cada estiu munta un parell de concerts al pati de la biblioteca (diuen que un any va portar els Mishima!). 

Ahir a la nit els que van pujar a l'escenari van ser Maria Rodés, Ramon Rodríguez i Martí Sales. Acompanyats d'un baixista i un bateria van presentar les cançons del seu projecte conjunt, que s'ha materialitzat recentment en un disc, publicat per BCore, titulat Convergència i Unió.

La posada en escena d'aquest disc ells l'anomenen, irònicament, "Convergència i Unió: el musical". A partir de textos d'Enric Casasses, Josep Pla o Pere Calders i d'altres d'ells mateixos construeixen unes cançons que en directe adquireixen tota la seva intensitat. A més, van incloure alguna cançó dels seus altres projectes musicals ("Galatea" de The New Raemon i "El mirall" de Maria Rodés), una versió de Neil Young ("The Needle and The Damage Done"), Sales va llegir un manifest que exalta la Catalunya més popular i arrauxada, i van acabar a ritme de rock estripat, a l'estil dels Surfing Sirles. I ens vam quedar amb ganes de més!


Ramon Rodríguez

Maria Rodés

Martí Sales

19.7.13

Los Canguros, "Un salto adelante (1986-1990)"

Los Canguros van ser un dels grups que van formar part del moviment mod barceloní dels anys 80. Van viure molts canvis en la seva formació, i només el baixista Joan Quesada hi va estar des del començament fins al final. En la primera formació hi havia Joaquín Felipe (Los Fresones Rebeldes, Cola Jet Set), i més endavant s'hi van incorporar la cantant i el bateria de Kamenbert (Charo Boix i José Manuel González) i el cuiner Sergi Arola, que abans havia tocat amb Los Interrogantes. Los Canguros van gravar diverses maquetes i van participar en el disc recopilatori Barcelona Húmeda (1989), amb Los Sencillos, Los Interrogantes i Carol. De tot plegat em queda el record difús d'haver vist tocar Los Canguros, un diumenge a la tarda o vespre de finals dels vuitanta, en una petita sala de Barcelona (podria ser Humedad Relativa?), crec que amb en Pau Llovera, germà del baixista de Kamenbert, i en aquells moments mànager de Los Sencillos, Joan Llovera. 

Més de vint anys després, el segell BCore recupera totes les cançons de Los Canguros en una acurada edició en disc de vinil, amb textos de Kiko Amat i el coordinador del projecte, Ricky Gil (Brighton 64). Una bona oportunitat per tornar a escoltar, o per descobrir, petites joies com aquesta, "Eldorado Whisky Club". 



16.7.13

Diego A. Manrique, "Jinetes en la tormenta"

"Resulta inquietante que, muchas veces, no llegas a escribir sobre artistas admirados hasta que sucede su muerte. Siempre he creído que las necrológicas representan una magnífica ocasión para compensar ese olvido. Y que no se pueden confeccionar únicamente a partir de Wikipedia o similares: necesitan el latido de la experiencia vivida, el recuerdo del impacto de -por ejemplo- dejarse arrollar por "Israelites" a finales de los sesenta, sin entender ni la letra ni la urgencia del ritmo, mientras que te preguntas qué demonios está ocurriendo en esa isla llamada Jamaica." 

Amb aquest text Diego A. Manrique introdueix un article titulat "Desmond Dekker, coloso de la música jamaicana", un dels noranta, publicats la majoria d'ells al diari El País, recollits en aquest llibre titulat, a partir d'una cançó de The Doors, Jinetes en la tormenta. Amb el batec de l'experiència viscuda, Manrique escriu, sempre amb una prosa molt amena, sobre gairebé tots els noms destacats de la música moderna: Robert Johnson, Billie Holiday, James Brown, Miles Davis, Bob Marley, The Beatles, Bob Dylan, The Rolling Stones, Neil Young, Tom Waits, Patti Smith, Lou Reed, Bruce Springsteen, Amy Winehouse i moltíssims més.

Però l'autor no es dedica només a glossar les vides i les obres de tots aquests artistes: també hi ha espai per a la reflexió. En un article titulat "El poder de las leyendas", Manrique escriu que "la música ha empequeñecido hasta hacerse invisible: un MP3 carece de presencia, de relieve, de capacidad de fascinación". En relació al pop actual, afegeix que "resulta difícil construirse una mística cuando cualquier presencia en público es recogida por cámaras de baja calidad y conservada en YouTube". Finalment, en un altre article, afirma, a propòsit de la indústria musical: "Muchos nihilistas digitales celebran el desmantelamiento de 'la infame industria musical', sin asumir que eso comporta la desaparición de la infraestructura necesaria para grabar discos con un mínimo de garantías."

11.7.13

A l'Uri Caballero

El rock català està de dol per la mort d'Uri Caballero, el guitarrista d'Els Surfing Sirles. La notícia es va saber ahir, i les mostres de condol s'han anat multiplicant a les xarxes socials. Al Facebook dels Sirles ja hi ha desenes d'escrits de suport procedents d'amics, seguidors, grups, festivals... L'Home Cactus es vol sumar amb aquest escrit a aquest homenatge a l'Uri que espontàniament s'ha anat vehiculant a través de la xarxa. En aquest sentit, m'ha colpit especialment la fotografia que ha publicat el bloc Gent Normal, que reprodueixo a continuació.




Els Surfing Sirles al bloc de L'Home Cactus:

Els Surfing Sirles: nou disc, nou videoclip (octubre del 2011)

Els Surfing Sirles: "Montseny" (agost del 2012)

7.7.13

Nit de poesia a Caldes d'Estrac


soroll i silenci
i xiprers i estels
i vent de garbí
i capvespre
i nit i tempo
i paraula
i Palau i Fabre


Aquests versos figuren a la portada del catàleg del festival Poesia i +, amb què, des del 28 de juny fins al 12 de juliol, se celebra el desè aniversari de la Fundació Palau a Caldes d'Estrac. Al parc de Can Muntanyà, ahir dissabte, vam poder gaudir d'una interessant nit de poesia i música.

Foto: Cesc Hernàndez
Les primeres a actuar van ser Ajo, la cantant i poeta madrilenya, i Judit Farrés, als plats i al clarinet. "Experiments sonors i poemes breus i un diàleg i punt i seguit i l'amor i el desamor com l'aire de la vida": així es defineix en el catàleg del festival l'espectacle que ens van oferir aquestes dues dones. Ajo, que durant els anys 90 va ser cantant del grup Mil Dolores Pequeños, ara es dedica a la micropoesia, i ens va sorprendre amb uns versos punyents i carregats d'humor, sobre un coixí sonor perfecte a càrrec de Judit Farrés.


Foto: Cesc Hernàndez
En segon lloc, i per acabar, van pujar a l'escenari el poeta Enric Casasses i el músic Pascal Comelade, acompanyats per Gérard Meloux i Ivan Telefunken. "Un amic amb versos esfilagarsats i un altre amic amb riffs juganers i amarats de llibertat tots dos i esclat i revolta", llegim al catàleg. Casasses i Comelade ja fa anys que comparteixen projectes: junts han publicat un parell de discos i han fet un munt d'actuacions. Ahir no van faltar títols tan emblemàtics de Casasses com "La manera més salvatge", "Amèrica", "Les cases del meu carrer", però també hi va haver lloc per a la poesia de Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Folguera o Sebastià Roure. Comelade dirigia des del seu piano de cua i Meloux i Telefunken s'ho passaven pipa (i amb ells, tot el públic!) amb els seus instruments de joguina.

Una nit màgica!

4.7.13

The Ladies

Lady Cherry, Rita, Laura, Super Carmen, Cris i Natacha són The Ladies. Sis noies enamorades del rock and roll i l'estètica pin-up i que tenen uns videoclips divertidíssims. I també una pàgina web que està molt i molt bé!