26.11.11

Ron Sexsmith, "Long Player Late Bloomer"

Disc del mes, novembre 2011

És una obvietat que Internet i les noves tecnologies han canviat la nostra manera d'escoltar música. Avui dia tenim milers de discos a la nostra disposició, legalment o no, fent un parell de clics. La qüestió és: com escoltem, però, tots aquests discos? I també: quantes vegades els escoltem? Perquè els millors discos moltes vegades no se'ns revelen al primer contacte: calen unes quantes escoltes per accedir, poc a poc, a la màgia que atresoren.

Això és el que m'ha passat amb Long Player Late Bloomer, el dotzè àlbum del canadenc Ron Sexsmith. La notícia del documental Love Shines, presentat en la recent edició del festival In-Edit, i una entrevista al Ruta 66 del mes passat em van portar a escoltar el nou disc de Sexsmith. Si a la primera escolta ja em va semblar un àlbum gens menyspreable, les següents -i ja en van unes quantes!- m'han anat convencent que havia de ser el disc del mes i que, a més, serà un dels discos destacats d'aquest 2011.

Admirat per artistes de la categoria de Bob Dylan, Elton John, Steve Earle o Lucinda Williams, Ron Sexsmith reconeix les influències de Ray Davies, Lennon & McCartney o de crooners com Harry Nilsson o Bing Crosby. Long Player Late Bloomer és, doncs, un disc de pop clàssic, vital i lluminós. Comença amb la preciosa "Get In Line" però, al meu entendre, la veritable mesura del disc ens la donen "Believe It When I See It" o "Love Shines", dues cançons que no desentonarien en un disc clàssic del pop modern com és Songs From Northern Britain dels Teenage Fanclub (que és, segons l'escriptor Nick Hornby, el millor aliment de consolació que pots comprar si ja tens Rubber Soul dels Beatles). I és que, en alguns moments, la música de Sexsmith em fa pensar en la dels nostres escocesos preferits. I això sempre és motiu d'alegria.


20.11.11

Nou disc de The Black Keys

El duo nord-americà format per Dan Auerbach i Patrick Carney anuncia nou disc. Es publicarà el 6 de desembre amb el títol d'El camino i serà el setè de la seva discografia, que s'iniciava el 2002 amb The Big Come Up. Si segueix en la línia de qualitat dels últims àlbums del duo, en especial Attack & Release (2008) i Brothers (2010), serà, sens dubte, un dels discos destacats d'aquest 2011 que ja es va acabant. De moment, la cançó que n'han avançat, "Lonely Boy", confirma totes les millors expectatives que puguem tenir sobre El camino.


16.11.11

Peter Bagge, "Other Lives"

Primer de tot, he de confessar que sóc fan incondicional de les peripècies de Buddy Bradley i companyia a la sèrie de còmics Odio. És per aquest motiu que sempre que topo amb algun volum firmat per Peter Bagge em ve salivera. En aquest cas es tracta d'Other Lives, una novel·la gràfica que ens relata les vides creuades de quatre personatges, quatre fracassats que busquen, cadascun a la seva manera, fugir d'una realitat que se'ls fa insuportable.

"Puc comptar amb els dits d'una sola mà els dibuixants de còmic el treball dels quals és tan potent... potser només amb dos o tres dits", ha escrit, a propòsit de Peter Bagge, un altre dels grans autors del còmic alternatiu nord-americà, Robert Crumb. Other Lives és realment un treball potent, un punyent retrat de les misèries de la societat nord-americana. En definitiva, una obra que no decebrà als, com jo mateix, seguidors d'Odio.

12.11.11

Cooper: Internet Tour


Cooper presenta el seu nou disc, Mi universo, que Elefant Records ha de publicar el 21 de novembre, en una gira per Internet. Des de dimarts passat, 8 de novembre, podem escoltar cada dia una nova cançó del disc, gràcies a la publicació dels videoclips corresponents en diferents pàgines web, principalment de mitjans musicals. Aquesta és l'agenda d'aquest "Internet Tour":

8 de novembre: Radio 3, "Mi Universo".
9 de novembre: Rockdelux, "Alicia".
10 de novembre: 20 Minutos, "Cortometraje".
11 de novembre: Tentaciones (El País), "Primer día".
12 de novembre: Efe Eme, "Saltos de esquí".
13 de novembre: MTV, "Arizona".
14 de novembre: Go Mag, "El Regalo".
15 de novembre: JENESAISPOP, "La Señal".
16 de novembre: Mondo Sonoro, "En La Basura".
17 de novembre: Rolling Stone, "Carrusel".

Mi universo s'ha gravat als estudis Konk de Londres, que van ser fundats pels Kinks. I realment s'ha aconseguit un so meravellós per al que serà el nou disc de l'actual projecte musical d'Álex Díez, excomponent dels mítics Flechazos. Aquí teniu el primer dels videoclips ja publicats. La resta els he enllaçat a continuació.


Cooper, "Alicia"

Cooper, "Cortometraje"

Cooper, "Primer día"

Cooper, "Saltos de esquí"

5.11.11

Haruki Murakami, "1Q84. Llibre 3"

"-Al final, potser tot s'acabarà sense que s'hagi disparat la pistola, tot i que contradiguem el principi de Txèkhov.
-Tampoc no passa res. No s'ha de disparar forçosament, la pistola. Ja ens acostem al final del segle XX. Tot ha canviat molt des de l'època de Txèkhov. Ja no hi ha cotxes de cavalls ni dones amb cotilla. El món ha passat pel nazisme, i per la bomba atòmica, i per la música contemporània, i encara som vius. Fins i tot la manera d'escriure novel·les ha canviat força en tot aquest temps."

El que acabeu de llegir és un diàleg entre Aomame i Tamaru, d'aquest tercer llibre d'1Q84. Potser us pregunteu: que no havia mort, l'Aomame, al final del segon llibre? "No havia premut el gallet de la pistola": amb aquesta petita trampa, que ens trobem només començar el Llibre 3 (pàg. 29), Murakami té corda per a més de quatre-centes intenses i vigoroses pàgines més de la història d'Aomame i Tengo al món de les dues llunes: 1Q84.

Si en els dos primers llibres la trama avançava alternant els punts de vista de l'Aomame i d'en Tengo, en aquest Llibre 3 se n'hi suma un tercer: el d'Ushikawa, un personatge que ja apareixia cap al final del volum anterior, l'investigador privat que treballa per Sakigake i que ha de trobar Aomame, la presumpta assassina del Líder.

No us revelaré el final de la història, només un detall: al final, la pistola, aquella Heckler & Koch que Tamaru havia lliurat a Aomame, no s'ha disparat. I segons Txèkhov, sempre que en una novel·la apareix una pistola és que es dispararà. Hi haurà, doncs, algun dia, un Llibre 4? Per què no? De fet, el final del Llibre 3 no és un final més tancat que el del Llibre 2, quan podíem creure que l'Aomame era morta...