28.11.10

Eddy Current Suppression Ring, "Rush To Relax"

Disc del mes, novembre 2010

Si fa quinze dies celebràvem el 25è aniversari de la revista Ruta 66, avui us presentem uns australians que sembla que hagin mamat tota la seva vida la saviesa musical que destil·la la veterana revista musical barcelonina. De fet, Rush to Relax, el tercer àlbum dels de Melbourne, va ser el disc destacat en el número d'octubre de Ruta 66.

Rush to Relax arrenca a la velocitat d'un fórmula 1 amb "Anxiety" i no afluixa amb "I Got a Feeling", una cançó que podrien haver firmat els Buzzcocks l'any 1977. "Tuning Out" em fa pensar, quan comença, en els californians The Zeros, però a partir dels dos minuts la cançó s'enfila en un llarg desenvolupament instrumental que ens transporta a l'Olimp dels déus: The Velvet Underground, Television, Wire... En aquests moments, l'àlbum fa un tomb: no ens trobem davant d'un disc de deu cançons de dos o tres minuts cadascuna, com ens podien fer pensar "Anxiety" i "I Got A Feeling". Ara, les breus i intenses "Walked Into a Corner" o "Isn't It Nice", que volten el minut de durada, alternen amb els més de quatre minuts i mig de "Gentlemen", un mig temps amb punxa, els sis i mig de "Tuning Out" o els més de set de "Second Guessing" (quin tros de cançó!). Mentrestant, a "I Can Be a Jerk" es deixa sentir la influència de Pavement. Per tancar el disc, "Rush to Relax": gairebé vint-i-cinc minuts que comencen amb unes guitarres i uns ritmes que invoquen Spacemen 3, Suicide, Joy Division o The Beasts of Bourbon i que deixen pas, a partir del minut cinc, al so de les onades. En definitiva, un disc collonut.


27.11.10

Jornada de reflexió


Amb l'avinentesa de la jornada de reflexió, us deixo un parell de vinyetes de Dinero, de Miguel Brieva. L'editorial Mondadori va editar fa un parell d'anys en un volum les cinc revistes que entre 2001 i 2005 havia publicat l'i·lustrador i humorista gràfic sevillà. Es tracta d'una obra absolutament genial que carrega amb intel·ligència i un sentit de l'humor brutal contra la dictadura de mercat en què vivim.

"¿Tú crees que somos felices, cariño?", pregunta l'home que porta un nen a coll a la dona que els filma. "¡Sí... lo pone aquí, en el visor de la cámara!", contesta ella. Val la pena ampliar la imatge i no perdre's cap detall!

21.11.10

Atom Rhumba, "Cynic Skin"

Com ja van fer els Beatles l'any 1969 (en el seu últim concert, a Savile Row, Londres), i com han fet després tants i tants grups (per exemple, U2 l'any passat a la BBC), Atom Rhumba han pujat al terrat per gravar el seu nou videoclip, el collonut "Cynic Skin", carta de presentació de l'àlbum Gargantuan Melee, amb què els de Bilbao tornen a l'activitat després de dos anys sense trepitjar els escenaris. No cal dir que celebrem el retorn del grup: encara recordem el seu magnífic concert al BAM del 2007!

13.11.10

Ruta 66: 25è aniversari

Amb el número 276 d'aquest mes de novembre, la nostra revista musical preferida, Ruta 66, compleix vint-i-cinc anys. I ho fa amb una edició especial de 144 pàgines, amb magnífica portada i sucosos continguts.

D'entrada, es revisen un per un aquests vint-i-cinc anys, destacant fets, discos, concerts i continguts de la revista. Així, rellegim fragments de les crítiques de grans discos com Rain Dogs (Tom Waits), Daydream Nation (Sonic Youth), New York (Lou Reed) o Slanted and Enchanted (Pavement), o de grans concerts com el d'Iggy Pop a l'Studio 54 (1989), Bob Dylan al Poble Espanyol (1993) o Tom Waits a l'Auditori del Fòrum (2008), amb les firmes prestigioses de Ladis Montes, Ignacio Julià, Jaime Gonzalo o Rafa Cervera.

Trobem també atractives entrevistes actuals a alguns dels protagonistes d'aquests vint-i-cinc anys: Iggy Pop, Paul Weller, Patti Smith, Elvis Costello, Solomon Burke o Fernando Pardo i Josele Santiago. D'altra banda, una selecció d'articles vintage recupera alguns dels millors reportatges o entrevistes publicats a la revista durant tots aquests anys, amb Nirvana, Teenage Fanclub, Gram Parsons o Matthew Sweet com a protagonistes.

Per acabar, una mirada al futur: el reportatge "Lo bueno está por llegar (guía de emergentes)" aposta pels que poden ser els músics i les bandes que destacaran els pròxims anys. Són vint-i-un noms entre els que hi ha Cheap Time, Fleet Foxes, The Low Anthem o The Strange Boys.

En definitiva, un especial 25è aniversari la mar d'interessant i entretingut, d'adquisició obligatòria. Felicitats, Ruta!

6.11.10

Fred i Son: visca el pop!

Fred i Son són de Barcelona, i en el seu myspace reconeixen les influències de grups com Prefab Spout, The Go-Betweens o Aztec Camera, però a mi em fan pensar sobretot en Las Aventuras de Kirlian, Family o Le Mans. Des de fa un parell de setmanes no puc deixar d'escoltar el seu primer disc, Diu que no sap què vol, publicat per Sones (responsables dels últims discos de Mujeres o Mishima), i que té edició en vinil de 180 grams!!! Impossible resistir-se als encants de cançons com "Cançó del pica-pica (si tu ets aquí)", "Plens de vida", "Cançó de Fred i Son" o "L'arc de Sant Martí". I ja que hi som, val la pena també anar a fer un volt pel bloc del grup: hi podrem veure, per exemple, les simpàtiques galetes Fred i Son!