Si fa quinze dies celebràvem el 25è aniversari de la revista Ruta 66, avui us presentem uns australians que sembla que hagin mamat tota la seva vida la saviesa musical que destil·la la veterana revista musical barcelonina. De fet, Rush to Relax, el tercer àlbum dels de Melbourne, va ser el disc destacat en el número d'octubre de Ruta 66.
Rush to Relax arrenca a la velocitat d'un fórmula 1 amb "Anxiety" i no afluixa amb "I Got a Feeling", una cançó que podrien haver firmat els Buzzcocks l'any 1977. "Tuning Out" em fa pensar, quan comença, en els californians The Zeros, però a partir dels dos minuts la cançó s'enfila en un llarg desenvolupament instrumental que ens transporta a l'Olimp dels déus: The Velvet Underground, Television, Wire... En aquests moments, l'àlbum fa un tomb: no ens trobem davant d'un disc de deu cançons de dos o tres minuts cadascuna, com ens podien fer pensar "Anxiety" i "I Got A Feeling". Ara, les breus i intenses "Walked Into a Corner" o "Isn't It Nice", que volten el minut de durada, alternen amb els més de quatre minuts i mig de "Gentlemen", un mig temps amb punxa, els sis i mig de "Tuning Out" o els més de set de "Second Guessing" (quin tros de cançó!). Mentrestant, a "I Can Be a Jerk" es deixa sentir la influència de Pavement. Per tancar el disc, "Rush to Relax": gairebé vint-i-cinc minuts que comencen amb unes guitarres i uns ritmes que invoquen Spacemen 3, Suicide, Joy Division o The Beasts of Bourbon i que deixen pas, a partir del minut cinc, al so de les onades. En definitiva, un disc collonut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada