20.12.14

Sofi Oksanen, "Quan els coloms van desaparèixer"

La quarta novel·la de l'escriptora finesa-estoniana Sofi Oksanen ens explica una història que s'emmarca en l'ocupació d'Estònia, a mitjans del segle passat, primer per part dels nazis i després per la Unió Soviètica. 

Al llarg de les sis parts que formen el llibre anem saltant endavant i endarrere en el temps, de manera que s'alterna una part de la història que transcorre entre els anys 1941 i 1944, els anys de l'ocupació de les forces hitlerianes, amb una altra part que succeeix entre el 1963 i el 1965, ja sota dominació soviètica. Una estructura molt efectiva que es completa amb un pròleg i un epíleg, ambdós molt breus, que se situen fora d'aquests dos marcs temporals i que ens donen les claus per entendre la novel·la.

Oksanen excel·leix en la construcció dels personatges, siguin personatges secundaris, com l'Evelin, la noia del camp que arriba a la ciutat a estudiar i s'enamora d'un jove activista antisoviètic, siguin personatges principals com la Juudit o l'Edgar. Uns personatges que, com llegim a la contraportada del llibre, es troben "davant una disjuntiva que marcarà les seves vides per sempre més, en una novel·la sobre les tries que fem, sobre la fidelitat i la infidelitat, sobre conformar-se i revoltar-se quan el destí del país és en mans dels seus ocupants".

És especialment fascinant, i alhora repugnant, el personatge de l'Edgar, que adopta el nom d'Egger Fürst durant l'ocupació nazi i retorna al d'Edgar Parts amb l'arribada dels soviètics; un personatge amb seriosos problemes d'identitat sexual que busca apropar-se als dominadors de torn per intentar prosperar. És extraordinari també el personatge de la Juudit, una dona que, enmig de tot plegat, aposta per l'amor i en surt derrotada. 

He acabat la lectura de Quan els coloms van desaparèixer amb la impressió d'haver descobert una molt bona escriptora. Serà qüestió de recuperar la seva anterior novel·la, Purga, que en el seu moment va rebre tota mena de premis i elogis i que, en la seva versió teatral, serà estrenada al TNC el pròxim mes d'abril.

7.12.14

Tribut a Alfredo Calonge

"Aquesta nit ens ho passarem bé, i ja plorarem després a casa". Aquest va ser el missatge que el mític Flowers ens va transmetre des de dalt de l'escenari de l'Apolo, instants abans que Los Negativos sortissin a interpretar el seu meravellós disc Piknik Caleidoscópico.

Les cançons del disc van sonar, en el mateix ordre que en el disc, fantàstiques. A l'escenari es van anar succeint els convidats. Un dels moments destacats va ser quan Jorge Explosion va posar guitarra elèctrica i veu a "No soy yo (la psicoastenia)". Per altra banda, els Pinker Tones van tenir l'honor de cantar "Cigarras panameñas", la cançó que conté, com ells mateixos van assenyalar, els millors versos de Los Negativos: "fue un viaje rápido / y un piknik genial". Uns versos que després de la mort d'Alfredo Calonge prenen un nou sentit. Els germans Pardo i Marta Ruiz (Sex Museum) es van afegir per a una enèrgica "Moscas y arañas", i Miqui Puig va estar fantàstic cantant amb Carles Estrada "El club del cerdo violeta". Aquests van ser només alguns dels molts convidats que van anar pujant a l'escenari. Després de les catorze cançons de Piknik Caleidoscópico, tots plegats van interpretar "A tumba abierta", l'últim single que Alfredo Calonge va veure publicat. Unes emotives paraules de Marian, la germana d'Alfredo, van tancar la primera part de l'acte.

La festa va continuar a La [2] amb discjòqueis d'excepció i tres bandes en directe: Los Canguros, Brighton 64 i The Canary Sect. Els primers es van ressentir de l'absència de Felipe (de gira per Mèxic amb Los Fresones Rebeldes) i la vocalista Charo. Els Brighton 64 van demostrar, una vegada més, que en la seva última reencarnació estan en plena forma. Magnífiques lectures de "Fotos del ayer", "Bola y cadena" o "Barcelona Blues". Van tancar amb una emotiva "Caminos por recorrer", un homenatge a Alfredo Calonge. I vam acabar la nit ballant amb The Canary Sect, la banda de rhythm & blues i garatge en què també tocava Alfredo els últims anys, que va protagonitzar una vibrant actuació.

La de divendres va ser una nit plena d'emocions. Que, també és cert, no vaig poder documentar amb la meva càmera de fotos, que se'm va espatllar a la primera de canvi! La foto que segueix la va fer la Assumpta amb el mòbil.