22.12.07

Les nadales de l'Home Cactus

La discografia de tema nadalenc és enorme: tots els grans artistes de la història de la música moderna (The Beatles, The Beach Boys, Viuda Serrandez i Fills, etc.) han gravat cançons i fins i tot discos sencers de nadales.
Aquí teniu una petita selecció de les cançons nadalenques predilectes de l'Home Cactus, unes més antigues i altres més recents, clàssics de tota la vida versionats i temes originals. Indiquem una sola referència de la procedència de les cançons, tot i que la majoria es poden trobar en diversos discos recopilatoris.

· Booker T. & The MGs: "Jingle Bells" [V.A. The Complete Stax-Volt Soul Singles Vol. 1 (1959-1968)]

· The Beach Boys: "Little Saint Nick" [The Beach Boys' Christmas Album, 1964]

· The Bellrays: "Merry Xmas Baby" [Fuck X-Mas!!, single, Safety Pin Records, 1999]

· The Brian Setzer Orchestra: "Jingle Bells" [Boogie Woogie Christmas, 2002]

· The Dandy Warhols: "Little Drummer Boy" [V.A., It's a Cool Cool Christmas, 2000]

· Darlene Love: "White Christmas" [V.A., A Christmas Gift for You from Phil Spector, 1963]

· Diana Ross And The Supremes: "Santa Claus Is Coming To Town" [V.A., Dancing In The Streets (Motown's Greatest Hits), 2005]

· The Drifters: "White Christmas" [A Drifters Christmas, 1998]

· El Vez: "Feliz Navi-nada" [V.A., Happy Birthday, Baby Jesus: The Second Coming, Sympathy For The Record Industry, 1994]

· John and Yoko and The Plastic Ono Band with the Harlem Community Choir: "Happy Xmas (War Is Over)" [Lennon Legend, 1998]

· Ramones: "Merry Christmas" [V.A., Punk Rock Xmas, Rhino, 1995]

· The Raveonettes: "Christmas Song" [V.A. Maybe This Christmas Tree, Nettwerk Records, 2004]

· Siniestro Total: "A funfun a fanfan" [V.A., Navidades Radiocactivas, DRO, 1982]

· Solex: "Black X-mas" [V.A., Fuckin’ Navidad, single, Munster, 1996]

· Los Straitjackets: "Frosty The Snowman" [Tis The Season For, 2002]

· Viuda Serrandez i Fills: "The Fishes In The River (glu, glu, glu)" [Radiocactus Recordings, 2006]


10.12.07

CoppiniTV

CoppiniTV és el canal YouTube de German Coppini. És molt recomanable passar-hi una estona i gaudir d'aquelles meravelloses cançons de Golpes Bajos: "Malos tiempos para la lírica", "Fiesta de los maniquíes", "No mires a los ojos de la gente", "Cena recalentada"... Prescindiu dels vídeos del retorn descafeinat del grup l'any 1998 i aneu als de la formació original, que ens mostren Golpes Bajos en programes de televisió com "La edad de oro", "Musical Express" o "La bola de cristal" entre 1983 i 1985.



També hi trobareu alguns vídeos de la primera època de Siniestro Total, amb Coppini com a cantant: un "Ayatolah!" en directe del 1982, un videoclip de "Sexo chungo" al programa "Caja de Ritmos" el 1983... Impagable.

5.12.07

Quim Monzó, "Mil cretins"

La foto és de Pedro Madueño, amb maquillatge de Lluïsa Gasch, i va sortir publicada a La Vanguardia fa un parell de setmanes, acompanyant una àmplia valoració crítica de l'últim llibre de Quim Monzó, Mil cretins (a destacar l'article de Julià Guillamon titulat "Dos hombres y un armario").
A la fotografia, Monzó es converteix en el senyor Beneset, el protagonista del primer conte del llibre, un vell que viu en un geriàtric i és aficionat a vestir-se de dona. Una reflexió sobre la vellesa, la malaltia, la mort: "Aquí, quan algú es mor diuen que se n'ha anat. Tu saps que algú s'ha mort perquè, de cop, deixa de ser-hi". Són aquests els temes predominants en la primera part del llibre, la més extensa, formada per set contes en què destaquen "Dissabte" (Guillamon en parla en l'article esmentat) o "L'amor és etern". Aquesta primera part, més coherent, és encapçalada per aquestes frases extretes d'un curtmetratge de Roman Polanski:

"-Tio, deixa'ns entrar.
-¿Teniu invitació?
Fan que no amb el cap.
-Llavors no puc".

La segona part del llibre, més irregular, la formen dotze contes força breus, alguns dels quals ja havien estat publicats a la premsa. Aquí els temes es diversifiquen i retrobem, per exemple, el Monzó que adapta contes clàssics. A "Una nit", la bella dorment no vol despertar amb un simple petó: fa falta alguna cosa més. O el Monzó que reflexiona sobre la mateixa escriptura del conte ("Trenta línies"). Aquesta segona part també s'inicia amb una cita, de Roland Topor, que ens crida l'atenció:

"-Mamà -va dir el petit Serge quan es va despertar-, aquesta nit ha vingut un senyor i s'ha fet pipí al meu llit".

En conjunt, Mil cretins és una mostra més de l'enorme talent de Monzó pel que fa a la narrativa curta, un talent cada vegada més reconegut arreu del món.