18.3.13

Georges Simenon, "El gat"

"Va deixar anar el diari, que primer va desplegar-se sobre els genolls i després va lliscar lentament abans d'aterrar sobre el parquet encerat. S'hauria dit que acabava d'adormir-se si no fos perquè de tant en tant entre les parpelles se li dibuixava una fina escletxa. 
¿S'ho havia cregut, la seva dona? Estava fent mitja a la seva butaca, davant de la llar de foc. No semblava que estigués observant-lo, però ell ja sabia des de feia temps que no se li escapava res, ni l'estremiment a penes perceptible d'algun dels seus músculs. 
(...) S'observaven l'un a l'altre. No tenien necessitat de mirar-se. Feia anys que s'estaven observant d'aquella manera, amb sornegueria, aportant incessantment noves subtileses a aquell joc." 

Així comença El gat, una novel·la breu (poc més de cent seixanta pàgines) de l'escriptor belga Georges Simenon (1903-1989). El gat explica la història de Émile i Marguerite, dues persones grans, vidus tots dos, que, cansats d'estar sols, s'han casat. Émile i Marguerite, però, són molt diferents: ell és un obrer retirat de maneres rudes, i ella una refinada i hipersensible vídua d'un músic. Poc a poc es van distanciant i apareix la malfiança entre ells. Però la gota que fa vessar el got arriba quan Émili troba el seu gat, Joseph (Marguerite no el podia suportar), mort al celler de casa seva, enverinat.

El gat, publicada originalment en francès l'any 1966, és una mostra del gran talent narratiu de Georges Simenon, un escriptor ara reivindicat per l'editorial Quaderns Crema, que, a més d'aquesta, acaba de publicar en català la novel·la El gos groc. Una bona oportunitat per retrobar-se amb l'autor de L'home que mirava passar els trens, una novel·la que es va traduir al català fa una pila d'any dins la col·lecció "El Cangur" d'Edicions 62 (era el volum número 7 de la col·lecció!), i de la qual tinc un molt bon record.