Nick (Nicodem) decideix allunyar-se "del món i de la gent, de les coses i de les idees, de les paraules i de les imatges". Per fer-ho buscarà la solitud i la privació del desert: "Segueixo la senda d'Antoni, de Pau, de Simó, els Pares del Desert. Ells van trobar el seu camí en un pedregar com aquest".
Passen les setmanes, i Nick s'anirà fent a la vida del desert gràcies a l'ajut de tota una sèrie de personatges que anirà coneixent: Mosh ("Sóc en Moisès, tot i que tothom em diu Mosh"), un gat que se les sap totes; Joaneta, un ocell molt espavilat que s'encarregarà de proveir de menjar a Nicodem; o Hèrcules, el pastor de porcs.
Ara bé, el personatge més misteriós del desert és Vapor. "Escolta'm bé, Vapor és el puto amo d'aquí, m'entens? Com Deu, o alguna cosa per l'estil (...) Vapor té segles, només les pedres són més velles que ell. Poca broma amb Vapor!", adverteix Mosh a Nick.
Vapor és la nova joia en forma de còmic que ens regala Max, en què, com llegim a la contraportada, l'autor "aprofundeix en la pràctica d'un inconfusible humor metafísic que ja va iniciar amb Bardín el Superrealista, llibre amb el qual va obtenir el Premi Nacional de Còmic l'any 2007". I hem de celebrar, a més, que Ediciones La Cúpula n'ha fet una edició en català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada