28.11.09

Madness, "The Liberty Of Norton Folgate"

Disc del mes, novembre 2009

Madness es van formar a Londres l'any 1976 i, fins a la seva dissolució l'any 1986, ens van deixar mitja dotzena d'àlbums, una col·lecció de cançons memorables ("One Step Beyond", "Baggy Trousers", "It Must Be Love", "House Of Fun", "Our House"...) i uns videoclips divertidíssims que van marcar una època. Després, el grup ha anat reapareixent esporàdicament, sobretot per actuar al festival Madstock, a Londres, però també ha tornat a gravar en alguna ocasió: així, el 1999 va publicar el disc Wonderful.

Si el fet que Madness vinguessin a tocar a Barcelona l'any passat, dins la programació del Sonar, ja va ser tota una sorpresa (i un concert memorable!), no ho ha sigut menys la notícia d'un nou disc. I un disc, a més, publicat per un prestigiós segell no anglès sinó nord-americà, Yep Roc Records, responsable dels últims treballs d'artistes com Robyn Hitchcock, Gordon Gano, Billy Brag, The Fleshtones, The Minus 5, Giant Sand o Nick Lowe.

El disc, que es planteja com una obra conceptual dedicada a Londres, es diu The Liberty Of Norton Folgate, en referència a una zona de la ciutat que va ser independent fins al 1900. No és exagerat dir que es tracta d'un dels millors discos de Madness, possiblement l'obra mestra d'un grup que sempre havia destacat més pels seus singles que pels seus àlbums. Així i tot, de singles no en falten: "Dust Devil", "Sugar & Spice" o "Idiot Child" són cançons irresistibles, i "Forever Young" una joia de valor indiscutible. En conjunt, es tracta d'un disc memorable que traspua l'enorme talent d'uns músics intel·ligents i experimentats.

Però encara hi ha marge per a més sorpreses: The Liberty Of Norton Folgate és també el títol d'una pel·lícula dirigida per Julian Temple (The Great Rock'n'Roll Swindle, Absolute Beginners, The Filth And The Fury...) que documenta un concert de Madness al teatre Hackney Empire de Londres, en què presentaven les cançons del que seria el nou disc. Aquest documental s'ha pogut veure aquest mes a Barcelona dins el festival In-Edit Beefeater de cinema i documental musical.

Per acabar, us deixo el videoclip de "Sugar And Spice".



25.11.09

The Raveonettes, "Last Dance"

Disc a disc, el duo danès The Raveonettes ens va deixant una extraordinària col·lecció de cançons: "That Great Love Sound", "Love Can Destroy Everything", "Here Comes Mary", "Aly Walk With Me", "Dead Sound"... En el seu celebrat cinquè àlbum, In and Out of Control, tornen a encertar-la amb temes com "Bang!", "Suicide" o "Last Dance". A propòsit d'aquesta última cançó, aquí teniu un parell de vídeos: una preciosa versió acústica de "Last Dance" i el videoclip corresponent a la versió elèctrica que apareix en el disc.



22.11.09

The Big Bang Theory

El meu assessor pel que fa a les sèries de televisió és, des que el vaig conèixer, en Junior Serrandez (el capità Toni d'Ones de l'Espai Exterior). Ell em va recomanar, ja fa força anys, Doctor en Alaska, o, més recentment, Me llamo Earl. Quan et parla d'aquestes i de moltes altres sèries, en Junior ho fa amb una passió encomanadissa.

La seva última recomanació fervorosa ha estat The Big Bang Theory, una sitcom produïda i dirigida per Chuck Lorre i Bill Prady que es va estrenar als Estats Units el setembre de 2007 pel canal de televisió CBS, i que aquí s'ha pogut veure per Antena.Neox i Antena 3.


Els protagonistes de la sèrie són dos joves físics, Leonard i Sheldon, que treballen a la universitat i comparteixen pis. Sovint reben la visita dels seus companys de la universitat Howard i Rajesh. Tots plegats se'ls pot considerar uns geeks, o sigui, persones que han fet de la seva gran fascinació per la tecnologia i la informàtica un estil de vida. La sèrie comença quan els arriba una nova veïna a viure al pis del davant: es tracta de Penny, una noia que treballa de cambrera en un restaurant de la cadena The Cheesecake Factory.

Els vuit o deu capítols que he vist, de moment, de la primera temporada són tots molt bons, amb unes situacions molt divertides i uns diàlegs excel·lents. Perquè us en feu una idea, aquí teniu un parell de vídeos. El primer és el fragment inicial del primer capítol; el segon és un recull d'alguns dels millors moments de la sèrie.





13.11.09

Lady Dottie & The Diamonds al Rocksound

Una gran nit de blues i rock-and-roll, la que vam viure ahir a la sala Rocksound. La senyora Lady Dottie, amb 66 anys i un currículum impressionant com a corista (Rolling Stones, Ray Charles, Otis Redding, AC/DC, etc.), ens va fer ballar de valent. L'acompanyaven The Diamonds, quatre individus que sembla que els hagin anat a buscar, amb una màquina del temps, a Woodstock l'agost del 1969. El repertori va ser de luxe, amb versions de grans clàssics, com "Walking The Dog" (Rufus Thomas), "In The Midnight Hour" (Wilson Pickett), "Have Love, Will Travel" (Richard Berry) o "Proud Mary" (Creedence Clearwater Revival), i cançons pròpies que no desmereixen, com "Come Along Together" o "I Ain't Mad At Ya". L'ambient de la sala Rocksound, sensacional. Sempre és agradable comprovar que a Barcelona encara hi ha públic per al rock-and-roll i que hi ha locals que tenen l'últim número de la revista Ruta 66 a la barra. I, sorprenentment, acabo de veure que algú ja ha tingut temps de pujar a YouTube algun fragment del concert:


8.11.09

Jimmy Cobb's So What Band al Palau de la Música

El Festival Internacional de Jazz de Barcelona ens va portar ahir al Palau de la Música el bateria Jimmy Cobb, l'únic supervivent dels músics que van gravar Kind Of Blue amb Miles Davis. Acompanyat d'una banda excepcional, Cobb, que ja ha passat la vuitantena, va interpretar les cinc peces d'aquest mític disc que acaba de complir cinquanta anys: "So What", "Freddie Freeloader", "Blue in Green", "All Blues" i "Flamenco Sketches". Com es pot llegir al catàleg del Festival, "si vols pots escoltar el disc original, però aquesta banda -una alquímia exuberant entre diverses generacions- va molt més enllà: toca música molt coneguda, però la reinterpreta com si hagués estat acabada de compondre poc abans de sortir a l'escenari." Amb "The Theme" va acabar el concert. La banda encara va tornar per fer un parell de bisos, amb dos temes més de Miles Davis: "If I Were a Bell" i "Round Midnight".

Perquè us en feu una idea, aquí podeu veure i escoltar la banda en un concert, aquest mes de maig passat, a São Paulo:



1.11.09

Rock'n'Roll News!

Bones notícies per als degustadors de bon rock-and-roll!

Per començar, acabo d’assabentar-me que Lady Dottie & The Diamonds actuaran a Barcelona, a la sala Rocksound, el proper dimarts 12 de novembre, presentant el seu disc homònim, publicat ara fa un any. Es tracta d’un dels millors discos de rock-and-roll que he escoltat últimament, amb un so brutal i unes cançons collonudes, siguin temes propis (destaca “I Ain't Mad At Ya”) o versions de clàssics de Richard Berry (“Have Love, Will Travel”), Rufus Thomas (“Walking The Dog”) o Howlin’ Wolf (“Wang Dang Doodle"). Lady Dottie, de 66 anys, va començar com a cantant de gospel i va entrar en el món del pop com a corista de Kool & The Gang, i durant tots aquests anys ha col·laborat amb Chuck Berry, Little Richard o els Rolling Stones. Tot un currículum!

Per altra banda, quan encara es parla del concert demolidor de Jim Jones Revue al Sidecar, m’arriba la notícia de la publicació d’un nou disc del grup. L’artefacte es titula Here To Save Your Soul i és un recopilatori de singles. Són vuit cançons, tres de les quals ja trobàvem al seu primer àlbum: “Rock’n’Roll Psychosis”, “Princess & the Frog” i “Cement Mixer”. De la resta, crida l’atenció una versió del “Good Golly Miss Molly” de Little Richard. Ja tinc ganes d’escoltar-lo!

Finalment, us recomano una novetat del segell Vampisoul, l’àlbum de debut del grup de Chicago JC Brooks & The Uptown Sound: Beat Of Our Own Drum. Una explosiva combinació de soul, punk i rhythm&blues amb composicions boníssimes com “Baltimore Is The New Brooklyn”, “The Beat (Of Our Own Drum)”, “Alright” o la instrumental “How To Stop Loving Someone Who's Stopped Loving You”.

Aquí teniu el videoclip "I Ain't Mad at Ya" de Lady Dottie & The Diamonds: