El concert, magnífic. Deu músics en un escenari on tota l'estona passaven coses. Van obrir amb "One Step Beyond" i ja es van posar el públic a la butxaca. No vam parar de saltar, ballar i riure durant l'hora ben bona que va durar l'actuació. La traca final amb "House of Fun", "Baggy Trousers", "Our House" i "It Must Be Love" va ser de categoria especial: poc grups poden presumir d'una col·lecció de hits com aquests.
Ara bé: què hi pinten els Madness al Sónar? A tres quarts d'una havien acabat el seu concert, i a partir d'aquell moment tots els escenaris estaven ocupats per discjòqueis perpetrant les seves sessions de "música avançada". Devíem ser molts els que poc a poc vam anar desfilant cap a casa, després d'haver pagat els cinquanta euros de l'entrada de nit del festival per veure actuar un sol grup. Vaja, que els Madness haurien estat molt millor en un Primavera Sound o un Summercase.
Tot i així, va valer molt la pena. Visca els Madness! I visca aquest festival de "música avançada" que els ha portat a Barcelona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada