Hem hagut d'esperar cinc anys, els que han transcorregut des de la publicació de "Cançons d'amor i droga", però ja tenim nou disc de l'Albert Pla. I, és clar, espectacle nou. El títol de tots dos és La diferencia.
El disc és una col·lecció d'onze cançons, que musicalment van de la rumba ("Fantasma") al pop ("Transparente") passant per la ranxera ("Hongos"). Hi ha tornades genials ("En los dedos de mis pies / crecen hongos de colores / me los como y crecen flores / más allá del horizonte"), històries delirants (com la de la burilla de cigarreta que crema tots els Estats Units, o la farra catalana "Bona nit") i uns arranjaments molt acurats, en un disc que m'agrada molt com sona.
Com a espectacle, La diferencia tampoc és poca cosa. Ja havíem vist l'Albert Pla en directe unes quantes vegades (fa una pila d'anys al Modus i al Quijote de Malgrat, també fa molts anys en unes festes de la Mercè a Barcelona, i més recentment al Teatre Lliure també de Barcelona). Ja sabíem, doncs, que dalt de l'escenari és una bèstia. Ja sabíem el que és capaç de fer ell tot solet amb la seva guitarra i el seu talent. Tot i així, ahir al teatre Principal d'Arenys vam tornar a sorpredre'ns i a riure pels descosits amb un espectacle brillant i intel·ligent. Va tocar totes les cançons del nou disc, algunes (la majoria) a guitarra pelada i altres (un parell o tres) amb l'acompanyament de bases pregravades. I va tenir la deferència de fer un bis en què va rescatar "Papa jo vull ser torero" (què més es pot dir d'aquesta cançó?) i "Somiatruites" (del disc ¿Anem al llit?).
Quin tros d'artista, l'Albert Pla!
1 comentari:
¡Quina llàstima! Vam veure que tocava a Arenys la mateixa nit que feia el concert.
La veritat es que ha estat una bona notivia per mi recuperar a l'Albert Pla després del disc "Anem al llit?" que em va semblar més aviat fluixet, i després de l'últim espectacle que vam veure al Grec, que també era fluixet.
Publica un comentari a l'entrada