Me'n vaig anar a l'hotel Koppers amb el Capità Toni (després va venir en Paco Serrandez) i la meva samarreta Munster (amb la imatge clàssica de la família convertida en banda de rock'n'roll, molt adequada per a l'ocasió: "Nice t-shirt!", em va dir, a l'entrada, Daz Trash, l'organitzador del festival). La primera nit va complir totes les nostres expectatives: al soterrani del Koppers es va muntar una festa collonuda!
Quan hi vam arribar tocaven The Voladoras, una banda sueca amb tres dones al davant (dues guitarres, baix i veus) i una home a la bateria. Ens va sorprendre agradablement el seu garatge amb gust per la melodia, en la línia de les enyorades Thee Headcoatees. Ens vam quedar amb ganes d'escoltar els seus discos!
 | |
| Doña-Tella Voladora (The Voladoras) |
 |
| Sue-Ella Voladora i Sgt. Style (The Voladoras) |
Thee Gravemen són Lee Tea (guitarra i udols) i Daz Trash (bateria vudú i organitzador del Munster Raving Loony Party). Són del sud de Suècia i, segons el seu myspace, sonen com "werewolves, vampires, dungeons, zombies, flying saucers, monsters, haunted houses, witches, tea and cakes!". És impressionant veure com només dos individus munten tota una festassa a base de rock de garatge primitiu, a l'estil de The Cramps o Screaming Lord Sutch, amb cançons tan engrescadores com "Rockin' In The Graveyard" i "Tornado", les del seu últim single.
 |
| Thee Gravemen |
 |
| Thee Gravemen i una estranya aparició |
Més difícil encara: si Thee Gravemen eren dos, Dead Elvis actua sol, encara que el cartell anunciï "Dead Elvis & His One Man Grave". Amb una pinta espectacular, com podeu veure a la fotografia, Dead Elvis va encendre la sala amb la seva guitarra, els seus crits i la bateria (bombo i caixa) que tocava amb els peus.
 |
| Dead Elvis en acció |
I, per acabar la nit, uns veterans de solvència contrastada. Hipbone Slim & The Knee Tremblers, que tenen publicats un munt d'àlbums i singles amb segells com Voodoo Rhythm, Dirty Water Records o Folc Records, són un trio (guitarra elèctrica, contrabaix i bateria) molt efectiu. El seu líder, Sir Bald Diddley (també anomenat Hipbone Slim o The Bald Bomber) no dubta a baixar a tocar la guitarra enmig de la pista o a convidar el públic a pujar dalt de l'escenari a tocar les maraques o a ballar una estona. Amb tot plegat, ens vam fer un bon fart de moure l'esquelet!
 |
| Hipbone Slim & The Knee Tremblers |
La nit de dissabte, en definitiva, va ser fantàstica. A veure com anirà avui amb The Wildmen i The Parkinsons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada