Haruki Murakami, "Després del terratrèmol"

La bona acollida d'obres com Tòquio Blues, Kafka a la platja o, més recentment, 1Q84, fa que Editorial Empúries vagi rescatant títols de l'anterior producció de Murakami i ens els ofereixi traduïts al català. Ara fa un any i mig apareixia Crònica de l'ocell que dóna corda al món, després va venir Balla, balla, balla i ara és el torn de Després del terratrèmol.

Publicat originalment en japonès l'any 2000, Després del terratrèmol és un recull de sis relats motivats pel terratrèmol que l'any 1995 va sacsejar violentament la ciutat japonesa de Kobe.

"Es va passar cinc dies sencers davant el televisor, mirant en silenci els bancs i hospitals destruïts, els barris comercials en flames, les vies de tren i les autopistes tallades. Estava aclofada al sofà, amb els llavis ben tancats i sense respondre a res del que li deia en Komura. No feia ni que sí ni que no amb el cap. De fet, en Komura ni tan sols sabia si la seva veu li arribava."

Així comença "Un ovni aterra a Kushiro", el primer relat del llibre, amb el personatge de la dona d'en Komura obsessionat amb les imatges que dóna la televisió de la devastació de Kobe. El terratrèmol, protagonista a la portada del llibre, només afecta de manera tangencial els personatges que es passegen per tots aquests relats. L'excepció, si de cas, és el conte "En Granota salva Tòquio", una història de marcat caràcter oníric que ens explica com un gris treballador de banca i una granota gegant salvaran Tòquio d'un terratrèmol.

A Després del terratrèmol retrobem la millor prosa d'un escriptor que ja ens va captivar amb els seus relats curts aplegats al llibre El salze cec i la dona adormida (en la ressenya que en vaig fer recollia unes interessants reflexions de l'autor sobre el relat curt). Les narracions es llegeixen amb fruïció: "Tailàndia", "Pastissos de mel", "Paisatge amb planxa"... Aquesta última, deliciosa de cap a cap, ens explica la història de la Junko i el seu amic Mikaye, un artista que gaudeix d'encendre i fer cremar unes fogueres perfectes, de nit, a la platja. Però el caràcter d'aquestes històries ens l'explica el mateix Murakami a través del personatge de l'últim relat ("Pastissos de mel"), l'escriptor Junpei: "Vull escriure històries diferents de les que he escrit fins ara, va pensar en Junpei. Històries de gent que somia i que espera que la nit s'acabi, de gent que vol que es faci de dia per poder abraçar en la claror aquells que estimen".