11.2.12

Marta Rojals, "Primavera, estiu, etcètera"

"Em calço les botes d'una estirada, engrapo l'abric de la cadira i ell se'n va a les prestatgeries i sento que va fotent cedés per terra, i jo tanco la porta, i rasca, i es queda mig oberta però no arriba prou llum i no veig per on baixo, i quan arribo al replà del menjador sento com un tro, un tro que retruny per tota la casa i que és el batec impacient d'un baix que crida una guitarra, i la guitarra es desperta metàl·lica i rabiosa i incita uns tambors, i la pulsió dels tambors i de les guitarres creix i creix i fa tombar les parets i després s'aplana perquè entrin els acords hipnòtics del baix, aquells acords, i ja neix la melodia de l'orgue, aquella melodia, i la lletra irromp galvànica i quan ja només són els tambors i el baix i l'orgue i la veu, les cames em cedeixen com si me les haguessin segat i caic plegada al replà, i sobre l'abric desmaiat m'encego i m'eixordo i m'esgarrapo el crani: Apaga això!!! Apaga això!!! Apaga-ho!!! Que ho apaguis!!! M'han segat les cames i no puc fugir. I per damunt del terratrèmol, per damunt de la veu ultratòmbica de l'Ian Curtis, per damunt de tot el meu món que es desploma escales avall, els crits del Bernat exploten al pou de l'escala..."


La veritat: Rojals se situa en les primeres posicions del meu rànquing dels millors moments de la literatura pop amb aquest fragment (i que no és un fragment qualsevol: és el clímax de la novel·la!) en què invoca els Joy Division i el seu inefable (o això em pensava jo fins ara) "Love Will Tear Us Apart". Però no ens enganyem: Primavera, estiu, etcètera és molt més que una banda sonora excepcional (amb The Smiths i Antònia Font com a d'altres artistes destacats). És un monument a la llengua, concretament al català de la Ribera d'Ebre. És una novel·la perfectament construïda que reivindica el món rural i que conjura amb nostàlgia el temps de la infantesa i de l'adolescència. Una novel·la amb uns personatges que tenen gràcia i consistència (l'Èlia -la protagonista-, el pare, la tia Glòria, el Bernat de cal Trau). Amb uns diàlegs que flueixen amb naturalitat i que assoleixen la sublimitat en molts moments (el diàleg entre l'Èlia i la seva tia Fina del capítol 17 em va fer vessar alguna llàgrima i petar-me de riure alhora).  Primavera, estiu, etcètera ha estat per a mi una novel·la d'efecte entusiasmant: des que vaig començar a llegir-la i fins ara mateix, no m'he pogut estar d'elogiar-la i de recomanar-la als de casa, als amics i als companys de feina. I sembla que el mateix efecte ha tingut en molts altres lectors: el llibre es va publicar el gener del 2011 i el novembre ja arribava a la cinquena edició! "Marta Rojals, un èxit de bit a orella", titulava Assumpció Maresma un reportatge a Vilaweb (del mes de maig passat, amb entrevista a l'autora inclosa), referint-se al fet que l'èxit de la novel·la s'ha fet al ciberespai. Un èxit ben merescut!