"El cert és que Maus és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d'amor, et commouen; quan sofreixen, plores. A poc a poc, a través d'aquest petit conte que inclou patiment, humor i les proves de la vida diària, quedes captivat pel llenguatge d'aquesta vella família de l'est d'Europa, i atrapat pel seu ritme gradual i hipnòtic. I quan acabes Maus et sents infeliç d'haver abandonat aquest món màgic".
Diuen que en el camp del còmic hi ha un abans i un després de Maus, aquesta novel·la gràfica que va ser guardonada amb el Premi Pulitzer l'any 1992. Maus ha captivat milers de lectors d'arreu del món. Podeu llegir-ne arreu tot de comentaris elogiosos, com el que he reproduït a l'inici d'aquesta ressenya, d'Umberto Eco (llegint les seves paraules, no sembla que Maus sigui el relat d'un jueu polonès supervivent dels camps d'extermini nazis. I ben cert que ho és).
Després de llegir el llibre, només puc dir que tots els elogis que n'he llegit o n'he escoltat encara són pocs. Maus és una obra extraordinària, de gran valor literari, gràfic i històric, que hauria de ser lectura obligatòria a tots els instituts (caldria fer-ne, però, una edició més senzilla i assequible, és clar). Des de l'any 2003 n'hi ha una traducció catalana, a càrrec de l'editorial mallorquina Inrevés Edicions, que ja va per la cinquena edició. Un èxit ben merescut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada