No voldria haver-me de repetir, però no em puc estar de deixar constància que una altra vegada Los Planetas van estar sublims. Aquesta vegada va ser a Cambrils, en la segona jornada del festival Cambrirock. Com aquell qui res, els de Granada, aquells que anys enrere tenien fama d'uns directes caòtics, van tornar a demostrar que es troben en el millor moment de la seva carrera. Així ho testimonien els seus discos: magnífics La leyenda del espacio (2010) i Una ópera egipcia (2010). I així ho testimonien concerts com el del Palau de la Música del març passat o com el de divendres a Cambrils.
Quan ja ens esperàvem una primera part basada sobretot en els dos últims discos, ens vam trobar a les primeres de canvi amb la meravellosa "Corrientes circulares en el tiempo". A partir d'aquí, es van anar encadenant els clàssics de la banda ("Santos que yo te pinté", "Un buen día", "Devuélveme la pasta"...) amb les perles dels últims àlbums ("Ya no me asomo a la reja", "Alegrías de un incendio", "Soy un pobre granaíno"...). Per acabar, un bis demolidor amb "Romance de Juan de Osuna", "Segundo premio" i "Pesadilla en el parque de atracciones". I tothom content i per molts anys!
Abans de Los Planetas havien tocat els Napoleón Solo, també de Granada, que presentaven el seu primer disc, Napoleón Solo en la ópera. Un disc gens menyspreable amb unes quantes cançons realment bones ("Hola, qué tal" i "Tiene que acabar", per exemple) que defensen de manera admirable en directe: a dalt de l'escenari se'ls veu com si hi haguessin estat tota la vida. Van acabar el concert amb les esbojarrades "Lolaila Carmona" i "Explota", interpretades per Alonso Díaz, el cantant i guitarrista del grup, amb una veu de falset en el més pur estil Bee Gees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada