Howe Gelb & A Band of Gypsies, "Alegrías"

Disc del mes, juliol-agost 2010

"Y él dice: que el duende me coja trabajando", canta Howe Gelb a la cançó "The Ballad of Lole y Manuel". A ell segur que el "duende" el trobarà treballant. Si no, expliqueu-me com s'ho ha fet l'home per publicar més de quaranta discos en tot just vint-i-cinc anys: més d'una vintena amb la seva banda Giant Sand, una quinzena llarga en solitari i uns quants més amb grups paral·lels com Arizona Amp and Alternator, The Band of Blacky Ranchette o OP6.

Han passat tres anys des que, aprofitant un concert de Gelb a Córdoba, va néixer el projecte d'aquest disc, un dels principals artífexs del qual ha estat Fernando Vacas, membre del grup Flow i propietari de la discogràfica Eureka i de l'estudi de gravació amb el mateix nom. "No va tardar tres anys a fer-se. Va ser més aviat que jo vaig passar tres anys sense voler acabar-lo. Mai faig plans: són l'enemic de l'estat. Fa temps vaig decidir prendre un altre camí: el camí de la improvisació, com els jazzmen de l'època del be bop", diu Gelb en una entrevista a la revista Rockdelux (RDL 286, juliol-agost 2010).

A Alegrías Gelb compta amb "A Band of Gypsies", un grup de músics gitanos creat per a l'ocasió, entre els quals trobem Raimundo Amador, Lin Cortés, Juan Fernández "Panki" o Antonio Fernández "Añil"": "Qué hago yo con estos cuatro gitanos y con un popero, y yo pistolero?", llegim a l'entrevista delRockdelux. Doncs el que han fet és un inspirat àlbum que fusiona Arizona amb Córdoba, el country amb el flamenc. Un disc que cal guardar al costat de Blues de la frontera (1987), de Pata Negra, d'Omega (1996), d'Enrique Morente i Lagartija Nick, i de La leyenda del espacio (2007), de Los Planetas: tres acostaments al món del flamenc des del blues, el rock i el pop psiquedèlic, respectivament.

Pot sorprendre l'interès d'un individu d'Arizona pel blues, però es tracta d'una fixació que ve de temps enrere: és sabut que quan vivia a Joshua Tree, al desert de Mojave, tota la música que tenia eren tres cintes de casset: una de Tom Waits, una de Miles Davis i una de Tomatito. Per altra banda, Gelb situa l'origen d'Alegrías en el moment en què va descobrir Nuevo día (1975), el primer disc de Lole y Manuel. No és casual, doncs, que una de les cançons del disc de Gelb amb la Band of Gypsies s'anomeni "The Ballad of Lole y Manuel".

Alegrías és un disc extraordinari, molt i molt recomanable, amb grans cançons com "4 Doors Maverick", "Cowboy Boots on Cobble Stones", "Broken Bird & The Ghost River" o la del vídeo que teniu a continuació, "Uneven Light of Day".