L'estiu passat, després d'haver estat uns dies a Dublín, vaig llegir l'Ulisses de Joyce i, tot seguit, l'estudi que en fa Nabokov en el seu Curso de literatura europea. Quan ara fa unes setmanes vaig veure a les llibreries la nova novel·la de Vila-Matas, Dublinesca, vaig tenir clar que seria una de les meves lectures d'aquest estiu, per reviure i complementar l'experiència dublinesa i joyciana de l'estiu passat.
Dublinesca explica la història d'un editor retirat, Samuel Riba, que decideix fer un viatge a Dublín en motiu del Bloomsday per celebrar una mena de funeral per l'era de la impremta. A la pàgina 239 de la novel·la, Vila-Matas defineix així el seu personatge: "un individuo que es testigo de la desaparición de los editores de raza y reflexiona en el duro contexto de una sociedad que avanza a pasos agigantados hacia la estupidez y el fin del mundo".
El Dublín que Riba visita no és, però, només el Dublín de Joyce, és també el Dublín de Beckett: "La historia de la era Gutenberg y de la literatura en general había empezado a parecerse a un organismo vivo que, habiendo llegado a la cumbre de su vitalidad con Joyce, conocía ahora con el heredero directo y esencial, Beckett, la irrupción de un sentido más extremado que nunca del juego, pero también el comienzo del duro descenso en la forma física, el envejecimiento, la bajada hacia el muelle opuesto al del esplendor de Joyce, la caída libre en dirección al puerto de las aguas turbias de la miseria, allí donde en los últimos tiempos, y desde hace ya muchos años, pasea una vieja prostituta con una ajada gabardina irrisoria en la punta de un muelle barrido por la tempestad y el viento".
El Dublín, doncs, de Joyce, de Beckett i, encara, de W. B. Yeats, de qui se citen aquests versos: "Todo se desmorona; el centro ya no puede sostenerse / La anarquía se adueña del mundo entero, / La marea sanguinolenta se ha desatado, y en todas partes / La ceremonia de la inocencia es ahogada...".
Paul Auster, Tom Waits o Catherine Deneuve esdevenen personatges d'una novel·la riquíssima en referents culturals, que s'integren en el discurs amb una admirable naturalitat. Així, apareixen Borges, Billie Holiday, David Cronenberg, Proust, Bob Dylan, Antonioni, Cortázar, Brassens, Rimbaud, Boccaccio, Handke, John Ford, Dante, Woody Allen, Françoise Hardy, Kubrick, Shakespeare, The Beatles, John Huston i moltíssims altres.
Dublinesca és, en definitiva, un llibre que fa ganes de llegir o rellegir Joyce, que fa ganes de conèixer o de tornar a Dublín, i que fa ganes de llegir més llibres de Vila-Matas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada