Manel a Cardedeu

El Centre Cultural de Cardedeu, ple a vessar. Entrades exhaurides. Manel s'han convertit en tot un fenomen.

De teloners toquen uns mallorquins que es diuen Oliva Trencada. El que trenquen, però, a la primera cançó, és una corda de la guitarra. I no en porten de recanvi. Sort que en Roger Padilla, el guitarrista de Manel, els deixa la seva Telecaster.

Després dels mallorquins, Manel repassen, amb el públic a la butxaca, el seu primer disc, Els millors professors europeus. Comencen amb "Nit freda per ser abril", i el concert va pujant d'intensitat a mesura que comencen a caure "Els guapos són els raros", "El mar" o "Captatio benevolentiae". Per acabar, tot el teatre de Cardedeu fa cors a "En la que el Bernat se't troba". Si algú ha portat una màquina per mesurar els índexs de felicitat, haurà vist que són altíssims. Ovacionats, tornen per fer un primer bis en què toquen "Corrandes de la parella estable", i conviden el públic a improvisar un parell de versos dalt de l'escenari. Enmig del deliri col·lectiu, va sortint ara un, ara l'altre. Fins i tot un que canta "Ella va anar a Caldes de Malavella i jo a Caldes de Montbui, i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí". I, per acabar, una versió de la Shakira!