Una llàstima: els últims títols de Hornby no han estat traduïts al català. Hem hagut de llegir en castellà primer 31 songs i ara A Long Way Down (En picado). Sí que en el seu moment Columna va traduir Alta fidelitat i Edicions 62 va fer el mateix amb Una mena de pare i Com ser bo, totes tres, excel·lents novel·les. Vaja, que no anem bé.En picado narra les peripècies de quatre personatges que coincideixen en el terrat d'un edifici amb la intenció de suïcidar-se. Quatre personatges molt diferents entre ells: un rocker fracassat, una mare soltera amb un fill deficient, un famós televisiu en hores baixes i una joveneta malparlada filla d'un ministre.
A partir d'aquestes premises, Hornby construeix un relat de ritme frenètic, sovint esbojarrat, ple de comicitat. Val a dir, però, que es podria haver tret més suc d'algunes situacions (el viatge que els quatre personatges fan a Tenerife, per exemple).
De totes maneres, els quatre personatges i moltes de les seves opinions, diametralment oposades, són impagables. La noia joveneta, Jess, ens ofereix perles com aquestes:
"¡Deberían intentar leer los escritos de esa gente que se ha suicidado! Empezamos con Virginia Woolf, y conseguí leer como dos páginas de ese libro sobre un faro, pero lo que leí me bastó para comprender por qué se había matado: se había matado porque no podía hacerse entender. No tienes más que leer una frase para verlo."
"Y ésta soy yo: carezco de imaginación. Podría hacer lo que quisiera todos los días de mi vida, y lo que quiero hacer, parece ser, es colocarme y buscar camorra. Decirme a mí que puedo hacer lo que quiera es como sacar el tapón de una bañera y decirle al agua que puede irse donde le apetezca. Háganlo, a ver qué pasa."
