Fangoria a l'Auditori

Era una assignatura pendent: mai havia vist Alaska dalt d'un escenari! I això que porto més de vint anys disfrutant de les seves cançons...
Una llarga cabellera taronja, molt de pit i de cul i tones de glamour damunt d'uns talons de mooolts centímetres. És única. Sap mantenir-se i reinventar-se. Des dels temps en què tocava la guitarra a Kaka de Luxe ("estuviste en Kaka de Luxe, pero no te oí cantar", deia la cançó "Divina", de Radio Futura), passant pels Pegamoides primer i Dinarama després, i ara, des de fa uns disset anys, a Fangoria . El públic (allò semblava el dia de l'orgull gay!) li aplaudeix, des del moment en què surt a escena, cada moviment, cada gest. El muntatge escènic és brillant i efectiu, sense ser pretensiós, i Alaska, Nacho Canut i els seus músics i ballarines (o hauríem de dir ballarins?) canviaran de vestuari diverses vegades. "Hoy traemos un repertorio un poco raro", anuncia de bon principi. Entre les primeres cançons del concert hi ha força versions ("grans cançons de la música popular espanyola que han de sonar a l'Auditori", diu Alaska): temes de Camilo Sesto, Raphael i Parálisis Permanente ("Quiero ser santa", un clàssic del repertori en directe d'Alaska des dels temps de Dinarama). Més endavant versionaran "Sorry I'm a Lady" de Baccara! Van caient moltes peces de l'últim disc d'estudi, El extraño viaje, a destacar "Si lo sabe Dios que se entere el mundo" i "Ni contigo ni sin ti": són boníssimes!), que alternen amb vells clàssics de Fangoria ("Sálvame", "En la Disneylandia del amor"...) i cançons de factura més recent ("Miro la vida pasar", "Me odio cuando me miento", "Hombres"...).
Per altra banda, del Nacho Canut només puc dir que ha estat dalt de l'escenari (si no és que té un doble molt bo) i que no ha ni saludat cada cop que ha entrat o sortit. No sé si li picava alguna cosa o que l'home és sempre així.
I acabo amb una queixa: he trobat moooolt a faltar algun megahit com "No sé que me das", "Electricistas" o "Estés donde estés". Però ja he vist l'Alaska. I creieu-me que, així que se'm presenti l'ocasió, hi tornaré.