Haruki Murakami, "Kafka a la platja"

Vam conèixer Murakami amb Tòquio Blues, una deliciosa novel·la que tenia com a subtítol una cançó dels Beatles ("Norwegian Wood") i que ens va arribar traduïda amb gairebé vint anys de retard (porta copyright de 1987). Després vam anar a la recerca i lectura d’altres llibres de l’autor, com El meu amor Sputnik: un títol magnífic per a una novel·la que no està gens malament.

I fa uns mesos s’ha publicat l’últim Murakami: Kafka a la platja. El més extens dels llibres traduïts fins ara del novel·lista japonès ens explica paral·lelament les peripècies de dos personatges. D’una banda, Kafka Tamura, un noi de quinze anys que fuig de casa seva i emprèn una mena de viatge iniciàtic a la recerca de la pròpia identitat i d’una mare i una germana que el van abandonar anys enrera. De l’altra, una gran creació de Murakami: el vell Nakata, un d’aquells personatges inoblidables a l’altura d’un Ignatius Reilly (La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole) o el soldat Svejk (Les aventures del bon soldat Svejk, de Jaroslav Hasek). El vell Nakata, que es confessa "una mica totxo" (no sap llegir ni escriure des que, de nen, va tenir un estrany accident) però, en canvi, és capaç de parlar amb els gats, també inicia un viatge, el seu últim viatge, en què ha d’acomplir una enigmàtica missió en companyia del camioner Hoshino. Entre els dos personatges es donen diàlegs com el següent, quan la seva comesa els porta a una biblioteca:

"-Com que no sé llegir, és la primera vegada que vaig a una biblioteca -va dir en Nakata.
-No és que me n’enorgulleixi, però jo sí que en sé i tampoc hi havia posat mai els peus -va reconèixer en Hoshino.
-Ara que hi sóc, trobo que és interessant.
-Me n’alegro.
-Al barri de Nakano també n’hi ha una, de biblioteca. Quan torni hi aniré de tant en tant. El millor de tot és que no fan pagar. No sabia que t’hi deixessin entrar sense saber llegir.
-Tinc un cosí que és cec de naixement i que va molt al cine. Ara, no sé si s’ho passa gaire bé -va dir en Hoshino.
-¿Ah, sí? -va fer en Nakata-. Doncs jo que hi veig no hi he anat mai, al cine.
-¿De debò? Ja l’hi portaré."

Com en les seves anteriors novel·les, Murakami ens sorprèn amb una història ambientada al Japó, amb personatges japonesos, amb al·lusions a escriptors japonesos, però també impregnada de cultura occidental. Les referències, en aquest sentit, van de Beethoven o Haydn al mite d’Èdip, passant per Hansel i Gretel, Radiohead o Duke Ellington. Fins i tot apareixen com a personatges Johnny Walker (el del whisky) o el coronel Sanders (el del Kentucky Fried Chicken)! I, és clar, hi ha, des del títol mateix d’aquesta admirable novel·la, l’homenatge a l’escriptor txec Franz Kafka.