"Nada más llegar al reformatorio me destinaron a corredor de fondo. Supongo que pensaron que estaba hecho para eso porque era alto y flaco para mi edad (y lo sigo siendo) y de todas formas, a mí me daba un poco igual, a decir verdad, porque correr siempre había sido algo importante para nuestra familia, especialmente correr huyendo de la policía. Siempre he sido un buen corredor, veloz y de zancada larga; el único problema era que aunque el día del trabajito en la panadería corrí lo más rápido que pude, y puedo afirmar que logré una muy buena marca a pesar de todo, no por ello evité que me pescaran los polis tras todo aquello."
Aquest és l'inici del relat principal (i el que li dóna el títol) d'aquest llibre d'Alan Sillitoe que l'editorial Impedimenta ha publicat aquest 2013 en castellà, amb traducció de Mercedes Cebrián. La soledad del corredor de fondo és una obra de culte, i la seva adaptació cinematogràfica, datada el 1962, dirigida per Tony Richardson i amb Tom Courtenay en el paper protagonista, és considerada una de les fites més importants del Free Cinema anglès.
Sillitoe havia fet el seu debut literari l'any 1958 amb la novel·la Sábado por la noche y domingo por la mañana (també disponible en castellà a Impedimenta). Un any després va aparèixer La soledad del corredor de fondo, un llibre que aplega nou relats. Aquesta edició en castellà compta amb una valuosa introducció de Kiko Amat, en què comenta l'impacte que en el seu moment li va causar la lectura de l'obra i n'analitza algunes claus (el context sociocultural, les tècniques, els temes). Una introducció que acaba amb aquestes paraules:
"La soledad del corredor de fondo es aún su cima [de l'obra de Sillitoe]: el perfecto tratado sobre la insatisfacción y el enojo del adolescente de clase obrera, su escrito más brutal, hermoso y emocionante (...). Si jamás ha habido una forma de explicar lo que tan difícil de explicar es, Sillitoe la atrapó y la convirtió en suprema obra de arte. En un escudo que definía y además (quizás sin pretenderlo) protegía y transformaba en algo sublime nuestra extenuante guerra sin fin. Nuestra guerra perpetua."
Sillitoe havia fet el seu debut literari l'any 1958 amb la novel·la Sábado por la noche y domingo por la mañana (també disponible en castellà a Impedimenta). Un any després va aparèixer La soledad del corredor de fondo, un llibre que aplega nou relats. Aquesta edició en castellà compta amb una valuosa introducció de Kiko Amat, en què comenta l'impacte que en el seu moment li va causar la lectura de l'obra i n'analitza algunes claus (el context sociocultural, les tècniques, els temes). Una introducció que acaba amb aquestes paraules:
"La soledad del corredor de fondo es aún su cima [de l'obra de Sillitoe]: el perfecto tratado sobre la insatisfacción y el enojo del adolescente de clase obrera, su escrito más brutal, hermoso y emocionante (...). Si jamás ha habido una forma de explicar lo que tan difícil de explicar es, Sillitoe la atrapó y la convirtió en suprema obra de arte. En un escudo que definía y además (quizás sin pretenderlo) protegía y transformaba en algo sublime nuestra extenuante guerra sin fin. Nuestra guerra perpetua."
