Disc del mes, juny 2013
L'any 2002 els Tokyo Sex Destruction debutaven amb el disc Le Red Soul Comunnitte, que va ser disc del mes de l'Home Cactus. "Soul Music Free For Everybody!": aquest era el punt de partida de la banda de Vilanova i la Geltrú, comentàvem llavors. Una banda que proclamava la seva admiració pels MC5 però també pels grups de rock japonesos del moment (Gasoline, Thee Michelle Gun Elephant, Guitar Wolf). El disc em va agradar molt, però, no sé ben bé per què, no vaig estar al cas dels següents treballs del grup. I, de cop i volta, poc més de deu anys després, em trobo amb aquest Sagittarius. I no sé que deuen haver fet exactament durant aquests anys, però el que sí que tinc clar és que han creat un disc magnífic, i que han crescut com a banda d'una manera espectacular. Deixant al marge les influències japoneses, han explorat a fons el soul i el rock and roll americà dels 60 i el 70. Un viatge musical de Catalunya a Detroit i Nova York, que ha fructificat en un disc enregistrat en els estudis analògics Black Pepper (els estudis de The Pepper Pots) i produït per Fernando Pardo (Sex Museum, Los Coronas). "Put Your Hands Up", "Seven Sisters", "In The Right Place", "Dead Cops"... De fet, per fer-li justícia, hauríem d'enumerar totes les cançons del disc, perquè aquí no hi ha palla: tot és gra. "L’Home Cactus es mor de ganes de veure’ls dalt d’un escenari", escrivia a propòsit del disc de debut del grup. Però han passat un bon munt d'anys i no els he arribat a veure en directe. Ara bé, aquest petit problema està en vies de resolució: ja tinc les entrades per al BirraSo Festival, en què Tokyo Sex Destruction comparteixen cartell amb Dr. Calypso, The Excitements, Los Chicos o la Fundación Tony Manero. Visca!
L'any 2002 els Tokyo Sex Destruction debutaven amb el disc Le Red Soul Comunnitte, que va ser disc del mes de l'Home Cactus. "Soul Music Free For Everybody!": aquest era el punt de partida de la banda de Vilanova i la Geltrú, comentàvem llavors. Una banda que proclamava la seva admiració pels MC5 però també pels grups de rock japonesos del moment (Gasoline, Thee Michelle Gun Elephant, Guitar Wolf). El disc em va agradar molt, però, no sé ben bé per què, no vaig estar al cas dels següents treballs del grup. I, de cop i volta, poc més de deu anys després, em trobo amb aquest Sagittarius. I no sé que deuen haver fet exactament durant aquests anys, però el que sí que tinc clar és que han creat un disc magnífic, i que han crescut com a banda d'una manera espectacular. Deixant al marge les influències japoneses, han explorat a fons el soul i el rock and roll americà dels 60 i el 70. Un viatge musical de Catalunya a Detroit i Nova York, que ha fructificat en un disc enregistrat en els estudis analògics Black Pepper (els estudis de The Pepper Pots) i produït per Fernando Pardo (Sex Museum, Los Coronas). "Put Your Hands Up", "Seven Sisters", "In The Right Place", "Dead Cops"... De fet, per fer-li justícia, hauríem d'enumerar totes les cançons del disc, perquè aquí no hi ha palla: tot és gra. "L’Home Cactus es mor de ganes de veure’ls dalt d’un escenari", escrivia a propòsit del disc de debut del grup. Però han passat un bon munt d'anys i no els he arribat a veure en directe. Ara bé, aquest petit problema està en vies de resolució: ja tinc les entrades per al BirraSo Festival, en què Tokyo Sex Destruction comparteixen cartell amb Dr. Calypso, The Excitements, Los Chicos o la Fundación Tony Manero. Visca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada