Els elogis de Quim Monzó a la portada del llibre ("Absolutament recomanable", escriu) em van cridar l'atenció i em van despertar la curiositat per aquest recull de contes de l'escriptor israelià Etgar Keret. Després de llegir-lo, entenc perfectament que Monzó el recomani. I em passa pel cap que a Pere Calders també li hauria agradat. En els contes de Keret sovint succeeix allò que tant li plaïa a Calders: les situacions més inesperades són tractades amb absoluta normalitat pels personatges. Així, el primer relat del recull, titulat també "De sobte truquen a la porta", comença quan un home barbut irromp al domicili del protagonista, un escriptor, i, amenaçant-lo amb una pistola, li demana que li expliqui una història. Els diàlegs que segueixen són també ben calderians: "En aquest país, si vols alguna cosa, has de recórrer a la força", diu en un moment determinat l'home barbut. Per altra banda, el relat titulat "Joseph" comença amb aquesta frase: "Hi ha converses que poden canviar la vida de les persones". Podria ser perfectament l'inici d'un conte de Calders.
La relació que hi puguem establir amb el món de Pere Calders, però, no és molt més que una curiositat. Els contes de Keret tenen moltes altres virtuts, entre les quals destaquen, com podem llegir a la contraportada del llibre, la "d'explicar amb quatre paràgrafs el que molts escriptors no són capaços de comprimir en una novel·la". I és que els relats d'aquest recull són, majoritàriament, ben curts: de la trentena llarga que el formen, només quatre passen de les deu pàgines, i més de la meitat n'ocupen entre tres i cinc. I cal destacar la qualitat del conjunt dels relats, que no presenta alts i baixos considerables. Això sí, cada lector hi podrà trobar les seves peces predilectes. Les meves són "Què portem a les butxaques?" i "Universos paral·lels", que ja he incorporat a la meva antologia particular del relat curt.
Així, llegim també a la contraportada del llibre: "En l'era de Twitter, Keret és el rei"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada