Escolto les cançons de Rodriguez ("I Wonder", "Sugar Man", "Crucify Your Mind", "I'll Slip Away"...) i em continuen semblant tan meravelloses ara com quan les vaig escoltar per primera vegada a la pel·lícula Searching for Sugar Man.
Ja fa dies que tinc ganes d'escriure alguna cosa sobre aquesta pel·lícula. La vaig veure fa un parell o tres de setmanes, però no he trobat, fins ara, el moment de posar-m'hi. Pel mig, vaig llegir l'article de Carles Capdevila a l'Ara, titulat "Quan surts de veure Searchig for Sugar Man".
"Sortireu pensant", escriu Capdevila, "que el cas és molt i molt bo, i tindreu raó. Però al cap d'una estona t'adones que està molt, molt, molt i molt ben explicat. Us ho diré al revés: una història, per bona que sigui, mal explicada pot ser mediocre. Una història mediocre pot ser interessant ben explicada. I el mèrit d'aquesta obra és que agafa un cas singular i s'esforça a mostrar-lo de forma magistral, en un documental que et transporta, que marca el ritme, que et fascina, que et fa oblidar que portes el mòbil a la butxaca, que existeix Twitter i fins i tot que dues files més endavant hi ha un home menjant blat de moro (de debò que no se li ha acudit pensar que si tots tinguéssim la mateixa idea ens perdríem la banda sonora?)."
No m'he pogut estar de reproduir aquestes paraules de Capdevila, perquè l'encerta de ple. Searchig for Sugar Man és un cas ben curiós però, sobretot, una història molt ben explicada. Amb la manera com va dosificant la informació, com va revelant el misteri al voltant d'aquest fascinant Rodriguez, el director, Malik Bendjelloul, aconsegueix un efecte magnètic i commovedor. No us la perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada