Quan m'he posat a escriure aquestes ratlles, pensava que ja havia escrit alguna altra vegada sobre Daniel Clowes. Anava ben equivocat. I m'ha sorprès, perquè en la meva petita col·lecció de còmics n'hi ha un parell d'aquest autor nord-americà, Ice Haven i David Boring, i de tots dos en tinc un molt bon record.
Però el meu primer contacte amb l'obra de Clowes va ser, probablement com molts de vosaltres, gràcies a la pel·lícula Ghost World, basada en el còmic homònim; una pel·lícula de culte dirigida per Terry Zwigoff i protagonitzada per Thora Birch, una joveneta Scarlett Johansson i el genial Steve Buscemi.
M'agraden les historietes de Clowes perquè em recorden les pel·lícules de Jim Jarmush o Hal Hartley i les cançons de Yo La Tengo, Beat Hapening o Daniel Johnston. Tots plegats coincideixen a l'hora de generar bellesa, fascinació i, en definitiva, obres extraordinàries a partir de personatges i històries ben ordinaris.
El rayo mortal, tot i que és una historieta de superherois, no s'allunya massa de l'obra anterior de Clowes. Els personatges són semblants als d'altres historietes de l'autor. També els temes són els habituals: la solitud, la marginació o el valor de l'amistat, sempre en relació, principalment, amb la joventut. A El rayo mortal, però, el jove Andy descobreix, d'una manera ben peculiar, que té superpoders. El dilema que es planteja, com m'imagino que deu ser habitual en el gènere (no sóc molt aficionat als superherois), és l'ús que s'ha de fer d'aquests superpoders.
En definitiva, El rayo mortal m'ha semblat un bon còmic, molt atractiu tant a nivell narratiu com a nivell gràfic. Deu ser qüestió de gustos, però a mi m'agraden els dibuixos de Clowes i el seu tractament del color. I cal destacar també l'acurada edició en castellà que n'han fet la gent de l'editorial Reservoir Books.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada