11.4.13

John Williams, "August"

"Tinc setanta-sis anys, he viscut més del que hauria volgut i el desinterès que em desperta la vida no contribueix a la longevitat. Gairebé no tinc dents, les mans em tremolen d'una manera que sempre em sorprèn i les cames em pesen de tanta lassitud. De tant en tant, quan camino, m'envaeix l'estranya sensació que el terra es mou sota els meus peus, com si la pedra, les lloses o el tros de terra que trepitjo s'hagués d'obrir d'improvís i hagués de caure a plom fins allà on vas quan se t'ha acabat el temps." 

Aquest és un fragment de l'epíleg d'August, la novel·la de John Williams (1922-1994), professor universitari i escriptor nord-americà, autor també d'un llibre que us vaig recomanar l'estiu passat, Stoner. August, que va ser publicat originalment, en anglès, el 1972, apareix ara en català, a Edicions 62, amb traducció d'Albert Torrescasana. 

Williams deixa ben clar, en una nota al començament del llibre, que en cap moment busca el rigor històric: "Diuen que un cèlebre historiador llatí va declarar que, si li hagués calgut canviar una frase per obtenir l'efecte desitjat, hauria fet que Pompeu guanyés la batalla de Farsàlia. Tot i que jo no m'he pres aquesta llicència, val a dir que alguns dels errors que figuren en aquest llibre són deliberats. He modificat l'ordre de diversos esdeveniments, he recorregut a la invenció quan les dades eren incompletes o dubtoses, i he proveït d'identitat alguns personatges que la Història no esmenta."

Així, Williams ens explica la vida de Gai Octavi Cèsar, que va ser conegut amb el nom d'August, des de l'assassinat de Juli Cèsar fins a la seva pròpia mort. Williams parteix de la història per construir una absorbent ficció, amb una magnífica recreació de la Roma clàssica, tant pel que fa a la vida pública com a la vida privada, i una estructura magistral configurada per, en absència d'un narrador, cartes, memòries, diaris i altres documents dels protagonistes. Tot plegat per parlar, com deia el mateix autor, de "l'exercici del poder, de l'amistat i l'enemistat".