31.10.12

Gentleman Jesse, "Leaving Atlanta"

Disc del mes, octubre 2012

De tant en tant, a còpia d'anar escoltant força discos nous, encara me'n trobo algun que m'impacta fortament a la primera escolta, que em fa bullir la sang, que m'entusiasma. Em va passar, per exemple, fa uns mesos amb Temple Beautiful de Chuck Prophet. I m'ha passat ara amb aquest Leaving Atlanta, el nou disc de Gentleman Jesse.

L'artífex d'aquest disc és Jesse Smith. Baixista dels Carbonas, una banda punk d'Atlanta amb un disc publicat amb Goner Records (The Carbonas, 2007), el 2008 va engegar la seva pròpia banda, Gentleman Jesse & His Men, i va publicar l'àlbum Introducing Gentleman Jesse & His Men. Un disc notable, amb bones cançons com "All I Need Tonight (Is You)" o "I Get So Excited", amb què Jesse s'allunyava del punk dels Carbonas per abraçar irremissiblement la causa del power pop.

Leaving Atlanta és essencialment un disc de power pop. I no un disc de power pop qualsevol. Segons Diego RJ, conductor de l'imprescindible programa "El sótano" de Radio 3, es tracta "d'una de les millors obres de punk power pop manufacturades els últims anys". També la revista Ruta 66 l'ha distingit com a disc del mes en el número d'aquest octubre.

Un gran disc ha de començar amb una gran cançó. Aquesta norma no escrita es compleix amb escreix en el cas de Leaving Atlanta: "Eat Me Alive" té la força de les millors cançons de Cheap Trick, The Beat o The Real Kids. Però no s'acaba aquí el disc. "I'm Only Lonely", "What Did I Go" o "Word Gets Around" són magnífiques mostres del millor power pop; "Careful What You Wish For" s'orienta, en canvi, cap al sixties beat; i "Rooting For The Underdog" és pur rock'n'roll. De fet, l'àlbum no perd pistonada ni tan sols quan abaixa el tempo: "Take It Easy On Me" és un mig temps amb una energia irresistible! Escolteu, escolteu: