20.10.12

El artista y la modelo

Som a la Catalunya Nord, l'any 1943. Mercè, una noia que s'ha escapat d'un camp de refugiats, arriba a un petit poble. Allí serà acollida per un vell escultor, Marc Cros, i la seva dona, i acabarà convertint-se en la model del primer. 

Tot i el cartell, tan colorista, El artista y la modelo és una pel·lícula rodada en blanc i negre. En blanc i negre i en francès. Ho podem entendre com un homenatge de Fernando Trueba als seus admirats Jean Renoir o Jean Vigo? En qualsevol cas, el director ha manifestat que no s'imaginava la pel·lícula d'una altra manera.

Un dels valors d'El artista y la modelo són les interpretacions. La pel·lícula, de pocs personatges (i poca acció) gira bàsicament al voltant de la relació entre l'escultor i la model, interpretats magistralment pel veterà actor francès Jean Rochefort (El marit de la perruquera) i la jove actriu catalana Aida Folch. El contrapunt l'aporta el personatge de la dona de l'escultor, que encarna la mítica actriu italiana Claudia Cardinale.

Amb aquests ingredients Trueba en té prou per donar forma a una bonica història: com explica ell mateix, es tracta d'una variació sobre el tema de l'artista i la model. Un tema freqüent a l'art modern. Diu Trueba que Picasso i Matisse han estat alguns dels artistes que més han freqüentat aquest tema. A mi em ve al cap una pel·lícula d'un altre director francès, La belle noiseuse (1991), de Jacques Rivette. Certament, hi ha moltes coincidències entre totes dues, tant a nivell de personatges (a la pel·lícula de Rivette interpretats per Michel Piccoli, Jane Birkin i Emmanuelle Béart) com a nivell temàtic (el sentit de l'art, la recerca de la bellesa, la inspiració...).

Però El artista y la modelo va més enllà dels temes purament artístics: el director explica (cito un fragment del programà de mà dels cinemes Renoir) que "es tracta d'una pel·lícula que parla dels grans temes, però no volem que disserti sobre aquests temes. Mirar de cara les coses, però fugint de la trascendència i l'ampul·lositat. La vida i la mort. La joventut i la vellesa. La bellesa en temps d'horror -no ho són tots?-."