11.8.12

Lev Tolstoi, "Guerra i pau"

"El príncep Basili no era home de tirar plans per endavant. I encara molt menys home per a fer mal a ningú en profit seu. Era simplement un home que, com que havia tingut molt d'èxit en el món, s'hi havia habituat. Contínuament, segons les circumstàncies en què es produïen els seus contactes amb la gent, diversos plans i càlculs, dels quals ni ell mateix s'adonava ben bé, però que constituïen tot l'interès de la seva vida, es combinaven en el seu esperit. No era pas qüestió d'uns quants, sinó de dotzenes de plans, dels quals alguns tot just arribaven a dibuixar-se en la seva imaginació, els altres es realitzaven, i els restants desapareixien. Per exemple, ell no es deia pas: "Aquest home avui té una gran influència; he de guanyar la seva confiança i la seva amistat, i per mà d'ell rebré una subvenció"; o: "Vet ací, Pere és ric, l'he de voltar, fer-lo casar amb la meva filla i manllevar-li els quaranta mil rubles que necessito." Però en aquell moment trobava l'home influent, l'instint li deia que aquell home podia ésser-li útil, i el príncep Basili hi feia amistat, i a la primera avinentesa, sense estudi, només per instint, l'afalagava, hi feia intimitat i li parlava del que li calia." 

Tolstoi és un escriptor finíssim, magnífic caracteritzador de personatges i habilíssim narrador d'històries. En la seva obra mestra, Guerra i pau, posa al descobert la hipocresia de l'aristocràcia russa del temps dels tsars. Però també reflexiona sobre la classe militar, sobre els metges i la medicina, sobre les lleis de la física, sobre la felicitat... I, per sobre de tot, sobre l'estudi de la història: Tolstoi es mostra obsedit per treure l'entrellat dels fets històrics, i qüestiona la historiografia del seu temps.

Però, més enllà de tot aquest interès per conèixer tot allò que constitueix el món i la vida, Tolstoi ens explica a Guerra i pau les peripècies de tot un conjunt de personatges inoblidables (el curiós Pere Bezukhov, l'alegre Natatxa, l'interessant príncep Andreu Bolbonski, el divertit comte Rostov, la virtuosa princesa Maria...) emmarcades en el moment històric de les guerres de Napoleó contra Rússia, entre 1805 i 1813. Així, Tolstoi novel·la de forma magistral les batalles d'Austerlitz o Borodino, la presa, el saqueig i l'incendi de Moscou o la desfeta de l'exèrcit de Napoleó.

I ho fa amb un estil fresc i àgil, gens recarregat, farcit d'ironia, de dites populars, d'exemples (a la manera de Ramon Llull i el seu Llibre de les bèsties). Tot plegat en fan una lectura absolutament plaent i instructiva. Això sí: val la pena llegir-la durant les vacances: les seves més de mil pàgines de lletra petita demanen de dedicar-hi unes bones estones cada dia!