20.4.12

Daniel Johnston al Bikini

Daniel Johnston surt a l'escenari amb una guitarra de joguina, col·loca la seva carpeta en un faristol i, concentrat en la partitura, comença el concert. Ell tot sol. Amb dificultats per articular alguns sons quan canta. Amb dificultats, també, per mantenir el ritme dels acords de guitarra. Entre cançó i cançó, fa un glop d'aigua. Cada cop se'n vessa la meitat per sobre. Després de tres cançons, deixa la guitarra i entra la banda que l'acompanyarà (un guitarrista, un baixista i un bateria). A partir d'aquí Johnston es limitarà a cantar, aferrant-se al micro amb les dues mans, que no deixen de tremolar-li.

"Una parte del público le observaba como quien mira a un hijo raro, y otra como quien observa a la mujer barbuda", escriu Quico Alsedo sobre el concert que Johnston havia fet el dia abans a Madrid. No vaig tenir aquesta impressió ahir a Barcelona. Més aviat em va semblar que el públic era perfectament conscient de què anava a veure. Segur que la majoria dels assistents que ahir omplien Bikini (entrades exhaurides!), si no dominen la discografia del músic nord-americà, almenys han vist l'excel·lent documental The Devil and Daniel Johnston. El públic, doncs, era perfectament conscient de totes les dificultats de l'artista, i des del primer moment el suport va ser incondicional, amb reiterades mostres d'afecte. I és que el públic també era conscient d'una altra cosa: l'enorme força d'un cançoner que Johnston ha anat perfilant des de finals dels anys setanta fins a l'actualitat, que neix del fons de les entranyes i que ha despertat l'admiració d'artistes tan prestigiosos com Kurt Cobain, David Bowie, Yo La Tengo o Tom Waits.

 I Johnston ens va regalar ahir una bona colla de les seves millors cançons, d'aquelles que tots esperàvem: "Walking The Cow", "Fish" (amb la magnífica tornada "She's got me singing with a broken heart / I keep on messing with my mind torn apart"), "Casper The Friendly Ghost", "Mountain Top" o, és clar, la icònica "Speeding Motorcycle". I si havia començat el concert tot sol amb la seva guitarra, el va acabar també tot sol però sense guitarra: amb la veu com a únic instrument, va interpretar una punyent "Devil Town". I en els bisos, de nou acompanyat per la banda, encara va tenir l'oportunitat de fer d'estrella del rock amb "Rock'n'Roll / EGA" i de posar-nos la pell de gallina amb "True Love Will Find You In The End". Visca!