L'última pel·lícula de Lars Von Trier és una de les meves preferides del 2011. Ja l'he vista un parell de cops i segur que hi tornaré. La part que més em fascina de la pel·lícula és el pròleg (sense treure mèrits, però, a l'última escena), aquells vuit minuts de poesia cinematogràfica amb música de Wagner. L'he trobat a YouTube i no em canso de veure'l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada