Haruki Murakami, "Crònica de l'ocell que dóna corda al món"

"Tu pertanys a un món que és damunt o sota d'aquest (...) La qüestió és no oposar-se al corrent: si el corrent va amunt, has d'anar amunt, i si va avall, has d'anar avall. Quan hagis d'anar amunt, busca la torre més alta i enfila-t'hi fins dalt de tot. Quan hagis d'anar avall, busca el pou més fondo i baixa-hi fins al fons. I quan no hi hagi corrent, queda't quiet allà on siguis. Si t'oposes al corrent, tot s'assecarà. I si tot s'asseca, el món es quedarà a les fosques." Aquestes paraules del vell senyor Honda (en el capítol 4 de la primera part de la novel·la) marcaran el camí que haurà de seguir el jove Toru Okada en el seu propòsit de trobar la seva dona, la Kumiko, que ha marxat de casa en unes circumstàncies ben estranyes.

Així, si el jove Cosimo di Rondó, el protagonista d'El baró rampant d'Italo Calvino, passava la novel·la -i la vida- dalt dels arbres, Toru Okada passarà una part de les pàgines de la Crònica de l'ocell que dóna corda al món al fons d'un pou. Des d'allí intentarà accedir a un món paral·lel en el qual potser podrà contactar amb la Kumiko.

Fora del pou, Toru coneixerà un seguit de personatges ben especials: les germanes Malta i Creta Kano, que apareixen i desapareixen misteriosament de la seva vida -i dels seus somnis-, una veïna adolescent i trastornada que es diu May Kasahara, la rica senyora Nutmeg i el seu fill mut, en Cinnamon, o el detectiu Ushikawa, el mateix personatge que uns anys després Harukami ha reprès en la seva exitosa novel·la 1Q84.

Ja són uns quants els llibres de Murakami que ressenyo en aquest bloc. I crec que aquest és un dels més destacats. Sense fer al salt a la ciència-ficció com a Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, sense flirtejar amb el best-seller com a 1Q84, a Crònica de l'ocell que dóna corda al món hi trobem la sensibilitat i la màgia de novel·les com Tòkio Blues o Kafka a la platja o de molts dels contes d'El salze cec i la dona adormida. De fet, el traductor habitual de Murakami al català, Albert Nolla, ha deixat de traduir 1Q84 per dedicar-se a aquesta Crònica que, publicada originalment en japonès l'any 1994, feia temps que demanava a crits l'edició en català.