18.1.09

Manel - Els millors professors europeus

Disc del mes, desembre 2008-gener 2009

El primer cop que el vaig escoltar ja em va cridar molt l’atenció la cançó “Captatio benevolentiae” (i no m’havia pas fixat en el títol!), però el disc en el seu conjunt no em va acabar d’entrar, potser perquè amb les referències que m’havien donat jo m’esperava una altra cosa. La segona escolta la vaig fer al cap de quinze dies, i va ser aleshores quan el disc se’m va revelar amb tota la seva grandesa. Des de llavors l’he escoltat, exagerant només una mica, mil vegades, i ara estic en condicions d’afirmar que, des que vaig conèixer Antònia Font (i d’això ja fa uns quants anys!), cap grup català m’havia produït un impacte semblant (ni de lluny!), fins que han aparegut Manel. Els millors professors europeus comença de manera insuperable amb “En la que el Bernat se't troba”, arriba al seu clímax amb “Captatio benevolentiae” (“de vegades ens en sortim”: pocs versos expliquen amb tant encert els tràfecs dels homes en aquest món boig que ens supera per totes bandes) i acaba de manera èpica amb les “Corrandes de la parella estable”, que retrata els autèntics herois del segle XXI. Pel mig amaga perles com “Pla quinquennal”, “Els guapos són els raros”, “Dona estrangera” o “Al mar!”. Un disc deliciós i emocionant. Emocionant de veritat.

1 comentari:

darkcru ha dit...

no puc estar més a favor! a mi al principi tb em van fer por, pel pànic al perroflautisme, algún trauma de la infància segur, per`a partir de la segona-tercera escolta em vaig quedar absolutament enganxat.

has escoltat Estanislau Verdet? investiga investiga...