John Cheever, "Falconer"

"L'entrada principal a la presó de Falconer -l'única per als reclusos, les visites i el personal del centre- estava coronada per un escut que representava la Llibertat, la Justícia i, entre totes dues, el poder sobirà del govern. La Llibertat portava una còfia i una pica. El Govern era l'àliga federal, amb un branquilló d'olivera en una pota i un feix de fletxes de caça a l'altra. El símbol de la Justícia era el clàssic: una dona amb els ulls embenats, lleugerament eròtica amb les vestidures que se li arrapaven al cos i armada amb una espasa de botxí. El baix relleu era de bronze, però s'havia tornat negre, com l'antracita o l'ònix sense polir. Quants centenars d'homes devien haver passat per sota d'aquest emblema, l'últim que veien la majoria d'ells de l'esforç humà per interpretar amb símbols el misteri de l'empresonament. Centenars, milers, vora milions."

Així comença Falconer, la que diuen que és la novel·la més llegida i celebrada de John Cheever (1912-1982) i la primera que apareix traduïda al català. La publica Proa, que a finals de 2007 ja ens havia donat l'alegria d'editar els Contes del mateix autor. A Falconer Cheever ens explica una història que se situa en una presó de mala mort en què les persones deixen gairebé de ser persones. El protagonista és Ezekiel Farragut, un professor addicte a l'heroïna que compleix condemna per l'assassinat del seu germà. A mesura que l'acompanyarem en la seva vida a la presó, anirem coneixent fragments inconnexos del seu passat ("un cau de dimonis familiars tan asfixiant com la presó d'on malda per fugir", llegim a la contraportada). Si amb els Contes vam descobrir un mestre de la narrativa curta, amb Falconer se'ns revela un excel·lent novel·lista. A propòsit d'aquesta novel·la Saul Bellow va escriure: "Cheever és esplèndid. És brusc, és elegant, és pur. També és indispensable, si vols saber de debò què està passant en l'ànima humana dels Estats Units".