"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", afirma Ludwig Wittgenstein al seu Tractatus logico-philosophicus (1921-1922). Aquesta és una de les moltíssimes cites (al final del llibre s'inclou un índex onomàstic de nou pàgines, amb més de cinc-cents noms) a partir de les quals Llovet construeix un discurs interessantíssim sobre el valor de les humanitats i sobre l'estat actual del nostre ensenyament i de la nostra societat. Les sucoses anècdotes de més de quaranta anys de vida universitària, primer com a alumne i després com a professor, van acompanyades de clarividents reflexions en relació al paper de les humanitats al llarg de la història de la universitat, a l'organització dels estudis universitaris, al Pla Bolonya, a les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament... Amb conclusions tan punyents com aquesta: "Avui podem dir que la "cultura" derivada de les noves tecnologies i de les formes actuals d'oci s'ha convertit, ella mateixa, en una "civilització" a la qual incomoda, o troba innecessària si no impertinent, tota forma elevada de cultura".
Adéu a la Universitat és un llibre per sucar-hi pa: un llibre per llegir, per rellegir, per subratllar, per citar... Un llibre que dóna peu a la reflexió i al debat. És l'obra d'un savi, d'un erudit, d'un dels últims humanistes dels nostres temps. De lectura molt recomanada per a qualsevol persona amb una mínima sensibilitat per la cultura, i de lectura obligatòria per a qualsevol estudiant abans d'entrar a la Universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada