Després d'un viatge per l'espai (Taxi, 2004) i un de submarí (Batiscafo Katiuscas, 2006), en el nou disc, Lamparetes, Antònia Font trepitgen terra ferma. Primer de tot, la seva terra, començant per Palma de Mallorca amb la seva catedral i l'edifici de Gesa que protagonitza la portada del disc. Així, “Islas Baleares” ve a ser l'equivalent en cançó a un recull de postals turístiques, mentre que “Es far de Ses Salines” ens parla d'un faroner jubilat que, des de dalt del far, mira un cel ple d'estrelles. En altres cançons, en canvi, ens parlen de “carreteres que no van enlloc”, “aiguamolls a terres lapones” o de “pintes de Guinness” en “un poble de pescadors”. També hi ha les terres recorregudes gràcies al cinema: el “Gran Cañón del Colorado” de les pel·lícules de Clint Eastwood, la Sicília de Vito Corleone, els canons de Navarone... Altres cançons del disc es titulen “Abraham Lincoln”, “Icebergs i guèisers” o “Pioners”. En aquesta última canten “bultos d'exploradors a sa llum d'un fanal”: Lamparetes és el disc dels exploradors.
Musicalment, Lamparetes és brillant. Totes aquelles troballes que Oliver i companyia han anat fent al llarg dels seus anteriors discos d'estudi destil·len en el nou àlbum precioses sonoritats i delicioses tornades, amb la superba veu de Pau Debon cavalcant majestuosa una banda en què el piano, aquesta vegada, és protagonista. El disc és ple de cançons extraordinàries: “Me sobren paraules”, amb una tornada d'antologia (“ella tenia dues llunes en tota sa cara...”), “Clint Eastwood” o “Es canons de Navarone”. De “Calgary 88” m'agrada molt més la música que la lletra: deu ser que m'estimo més l'Oliver líric que no pas l'Oliver narratiu, tot i reconèixer-li els mèrits de “Sa núvia morta”. Això sí: la tornada de la cançó és sensacional! Tanquen el disc amb un imponent instrumental, “Minutos musicales”. Un disc rodó.
2 comentaris:
Com ho deuen fer per aconseguir mantenir aquest nivell, o inclús superar-lo, sempre?
És que l'Oliver és un geni!
Publica un comentari a l'entrada